Educar entre pantalles

El diumenge 4 de març el programa 30 minuts de TV3 va emetre un reportatge que no va deixar a ningú indiferent. Sota el títol de ‘Pantalles addictives’, el documental assenyalava una problemàtica que cada vegada ens capfica més a tots: l’addicció a les pantalles i els greus problemes que pot provocar per a la salut d’infants i joves una interacció massa precoç, constant i descontrolada amb aquests dispositius.

El documental ens va encendre a tots un llum vermell de perill, i va evidenciar la necessitat de començar a parlar i a decidir a consciència com afrontem l'educació entre pantalles. Sempre, sense intenció de crear alarmisme i, sobretot, defugint culpabilitzar a les famílies que, sovint, no estan prou informades sobre els riscos de deixar als més petits relacionar-se amb aquests dispositius sense cap tipus de control, i encara que sigui veient dibuixos animats, contes o cançons adreçats a la seva edat.

Pantalles addictives


I és que, tot i que calen més estudis per analitzar l’impacte que poden generar les pantalles al cervell, a ningú se li escapa que ja estem davant dels primers senyals d’alarma: infants que només s’adormen si tenen el telèfon mòbil al costat, crits i baralles constants per accedir al telèfon mòbil o a la tauleta, dificultats en el desenvolupament del llenguatge, símptomes d’abstinència o nerviosisme quan no es porta el telèfon mòbil al damunt, problemes de concentració, irritabilitat, alteració de l’anomenada “intel·ligència emocional”... Els resultats dels primers estudis, ja assenyalen que la majoria d’aplicacions amb les quals interactuem a diàriament estan pensades per activar els nostres “centres de recompensa” cerebrals i, per tant, ens generen plaer automàticament. D’aquesta manera, rebre un “m’agrada”, per exemple, es converteix en un senyal d’aprovació del grup i una font de plaer. S’està demostrant que aquests inputs o recompenses digitals, per més absurdes o innocents que puguin semblar, generen un impacte directe en el cervell i són molt difícils de controlar i gestionar, especialment si un mateix no és conscient de per què sent el que sent amb cada interacció.

Així doncs, per fer front a aquesta realitat, el primer que hem de fer és formar-nos i una bona manera de començar és escoltant amb atenció les veus expertes. No es tracta de reduir-ho tot a un categòric i imperatiu “allunyem-nos de les pantalles”, però sí que necessitem estar ben informats per poder prendre les decisions corresponents. Per començar a emprendre aquest camí, us recomanem:


Aprofitem per recordar-vos que avui dimarts 13 de març, Ramon Breu presenta el seu llibre L’escola es fa una selfie, a les 18:30 h. a l’Escola Solc (Barcelona).