Back to top

Perspectiva de gènere

En el món actual, les dones estan aconseguint presència en espais i àmbits que en els últims segles els hi havien estat formalment prohibits. I, d’entre aquests àmbits, el món audiovisual i de les comunicacions no n’és una excepció. Segons el Llibre blanc de la professió periodística, publicat el 2006, a les facultats de comunicació catalanes les alumnes ja eren un 70% de l’alumnat total, però... Què succeeix després? A l’hora de traspassar aquestes dades al món laboral, la presència de les dones cau sorprenentment. Segons la Memòria del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el 2013 les dones representaven només el 37,1% dels professionals en el sector periodístic a Catalunya.

Amb aquest itinerari transversal us proposem, doncs, analitzar on estan i on no estan les dones en els mitjans de comunicació, però també anar més enllà reflexionant sobre quins són els motius de la seva presència o absència. Preguntant-nos, quan hi són, com apareixen reflectides en les pantalles? Quin tipus de dones reprodueixen els diversos canals? Hi ha dones darrera les càmeres? I en els consells de redacció? És representatiu un debat televisiu en el què només hi participen homes? És necessària la mirada femenina en el món audiovisual? Què pot canviar el fet que hi hagi dones treballant en aquest sector? I també, quin ús estan fent de les tecnologies de la comunicació dones i homes? Les utilitzem i ens afecten de la mateixa manera?

Aquest itinerari us proporcionarà eines per treballar amb l’alumnat els mitjans de comunicació des d’una perspectiva més completa, perquè si dones i homes som, respectivament, el 50% de la humanitat, una anàlisi que obvia la presència de les dones en qualsevol àmbit és una anàlisi a mitges. Per contrarestar aquesta ambigüitat, proposem treballar amb perspectiva de gènere.

Icona d'una mà apuntant cap avall   A les pestanyes de sota trobareu la proposta d'activitats per treballar diverses unitats didàctiques amb perspectiva de gènere. Feu un cop d'ull a les diferents pestanyes per veure la seqüència de tot l'itinerari transversal i decidiu si seguir-lo tot o escollir alguna de les tres propostes.
Símbol de 'vist'

Què és la perspectiva de gènere? És un terme que fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats. Treballar des d’aquesta perspectiva no implica, per tant, analitzar només l’experiència de les dones, sinó observar on i com s’ubiquen ambdós sexes.

Com funciona l'itinerari?

Amb aquest itinerari us proposem treballar les unitats didàctiques d'eduCAC amb un fil conductor: la perspectiva de gènere. Hi trobareu propostes específiques per complementar el treball de les unitats, tot posant el focus en l’anàlisi dels mitjans de comunicació des de la perspectiva de gènere. Per fer-ho, us proposem que observeu la infrarepresentació de les dones als mitjans de comunicació, que constateu la manca de referents femenins en el nostre imaginari cultural i que reflexioneu sobre la influència dels estereotips sexistes en les nostres vides, molts dels quals reproduïts a través de la publicitat.

MicròfonDe què parlem / Qui ens parla?
Us proposem passar de l’agenda temàtica a les presències i les absències de les dones als mitjans de comunicació.  I és que si la cobertura o el silenci de determinats temes als mitjans influeix en la visió del món, com ens afecta la  infrarepresentació de la dona?

Símbol d'home i dona davant d'una paretPersonatges / El sistema sexe-gènere a les pantalles
Analitzem, també, la manca de referents femenins en el nostre imaginari cultural i com els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure. Com es reprodueixen les figures ‘home’ i ‘dona’ a les pantalles? Com això  condiciona la nostra manera de ser?

Un maniquí davant d'un objectiu de càmeraProjecte d'aula: Anunciem valors / Anuncis no sexistes
Per crear un anunci que fomenti valors com la igualtat entre les persones, primer cal ser capaç de detectar els  prejudicis i els estereotips en els missatges publicitaris. Crearem un anunci lliure de sexisme i contra la  discriminació.


Materials complementaris de l'itinerari:

Abans d’iniciar aquesta proposta, us recomanem dur a terme la ‘Unitat 1. De què parlem’, per passar de l’agenda temàtica a les presències i les absències de les dones als mitjans de comunicació. A continuació trobareu la seqüència de la proposta 'Qui ens parla?'. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

Després del treball de la ‘Unitat 1. De què parlem’, haurem entès què és l’agenda setting i haurem pogut posar-nos a la pell dels periodistes amb l'elaboració d'un sumari informatiu. Ara us proposem anar una mica més enllà i analitzar qui escriu les notícies, qui ens les explica i qui escull quins temes són notícia i quins no. I ens preguntarem: ens parlen dones i homes per igual? 

1. Observem la realitat als mitjans

Proposem a l'alumnat que escullin diversos mitjans de comunicació (diaris, programes informatius de televisió o de ràdio, mitjans digitals, etc.) i que es fixin en els elements següents:

  • Quan es citen persones del carrer (veïns, testimonis, víctimes, familiars, assistents a concerts o actes culturals, etc.) són homes o són dones?
  • Quantes vegades apareixen veus d’home i quantes de dona?
  • Quants homes i quantes dones ocupen els càrrecs de director/a?
  • Quantes notícies estan escrites per homes i quantes per dones? I quins temes tracta cadascú? (esports, cultura, política, successos, internacional, etc.)
  • Quina posició ocupen aquestes notícies en el diari o la graella del telenotícies?
  • I els articles d’opinió, els escriuen majoritàriament dones o homes?
  • Dins de les notícies, quantes vegades veiem com a protagonistes els homes i quantes les dones?
  • Quan es citen persones expertes o veus de referència de qualsevol àmbit (coordinacions de projectes, direccions d’empreses, líders polítics, científics, etc.) són majoritàriament dones o homes?
  • En els mitjans impresos, quantes vegades i en quin context apareixen imatges d’homes i de dones?

Aquesta primera part de l’activitat es pot dur a terme en dos formats: de forma individual i fora de l'aula, o de forma grupal dins de l'aula.

Presentem el nostre recull de dades. Un cop fet aquest primer recull de dades quantitatives, demanem a l'alumnat que faci una exposició a l’aula del que han observat, per posar-ho en comú i engegar una reflexió conjunta. A la guia per al professorat trobareu un recull de dades quantitatives i enllaços d'interés sobre la qüestió, per si voleu contrastar o aportar més dades a l'aula. 

2. Obrim el debat

Un cop recollides i comentades les dades objectives, cal plantejar-se els perquès de la situació actual: per què dones i homes ocupen posicions diferents en els mitjans de comunicació? Per què la paritat present en les facultats de comunicació no es trasllada al món laboral? És diferent la manera d’explicar el món dels homes i de les dones?

Per vertebrar les preguntes d’aquesta segona part de l’activitat, us proposem la visualització d’aquest vídeo, és una entrevista a Isabel Muntané, coordinadora del Màster de "gènere i comunicació" de la UAB:

A la guia per al professorat trobareu unes preguntes que us serviran de pauta per treballar el vídeo amb el vostre alumnat. 

Com ho hem fet nosaltres? Com a tancament, proposarem fer una última anàlisi per fixar-nos en com hem actuat nosaltres quan ens hem posat a la pell dels periodistes. Repassarem els sumaris realitzats per l’alumnat durant les sessions de treball de la ‘Unitat 1. De què parlem’:

  • Quins temes van proposar els nois i quins les noies?
  • Quines van ser les veus que explicaven cada tema?
  • Dels temes proposats, quants comptaven amb protagonistes masculins i quants amb protagonistes femenins?
  • Hem realitzat el nostre sumari amb perspectiva de gènere?
  • Ho faríem diferent ara? Què canviaríem?

Materials complementaris de l'itinerari:

Per implementar aquesta proposta, us recomanem dur-la a terme en relació a la ‘Unitat didàctica 6. Personatges’, així podreu treballar la perspectiva de gènere a través de la identificació de l’alumnat amb els seus personatges preferits i referents habituals. A continuació trobareu la seqüència d'aquesta proposta. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

1. Anem més enllà

Recuperem el joc de personatges. Després de desenvolupar la sessió 1 de la ‘Unitat didàctica 6. Personatges’recuperarem els resultats del joc d’aula desenvolupat en què l’alumnat ha d’escollir personatges i jugar a endevinar-los. Tornarem a escriure a la pissarra els personatges escollits i demanarem a l'alumnat que es fixi en la llista que han fet i observin quants dels personatges són nois i quants són noies. Seguidament, demanarem que es fixin en si els nois van assenyalar algun personatge que no fos “masculí” i si les noies en van assenyalar algun que no fos “femení”. A l'apartat 1.1 de la guia per al professorat trobareu unes preguntes per conduir l'anàlisi i convidar a la reflexió. 

Reflexionem sobre un cas concret. Un exemple molt fàcil per veure com d’integrat i naturalitzat tenim en el nostre cap que els personatges protagonistes siguin sempre homes, mentre les dones o noies actuen com a complements o apareixen en trames secundàries, és la coneguda sèrie “Merlí”, de TV3. Demaneu al vostre alumnat que indiquin quins són els personatges principals i quins els secundaris d’aquesta sèrie. En cas que citin algun personatge femení com a principal, proposeu que comparin què sabem realment d’aquest personatge o quin paper fonamental ha jugat a la sèrie.

A la guia per al professorat trobareu preguntes concretes per guiar el debat sobre la sèrie, un article per reflexionar-hi i opcions per treballar la mateixa qüestió amb una altra sèrie escollida pels alumnes. 

2. Ens identifiquem

Estereotips femenins i masculins. A continuació, reprenem la taula que vam omplir durant la primera sessió de la ‘Unitat didàctica 6. Personatges’, en què apuntàvem les característiques de cada personatge, reflexionàvem sobre per què ens agraden, si són o no són una bona influència, etc. I afegirem dues columnes on anotar quins estereotips masculins i quins femenins té el nostre personatge (trobareu un exemple de la taula dins de la guia per al professorat). Un cop anotats, podem plantejar als nois i noies les preguntes següents:

  • Creieu que aquests estereotips us influencien en el vostre dia a dia?
  • Quins estereotips us agraden i quins no?
  • Creieu que la societat ens pressiona perquè en funció del sexe amb que hem nascut ens comportem d’una manera o d’una altra?
  • Us resulta fàcil acceptar un noi que es comporti segons estereotips femenins o una noia que es comporti seguint el rol masculí? Per què?

Desmuntant el sistema sexe-gènere. Un cop plantejades aquestes qüestions de forma general, podem explicar a l’alumnat que aquesta diferenciació de rols per a dones o homes s’estableix dins del que s’anomena el sistema sexe-gènere i que, de fet, és una construcció social que aprenem des de que som ben petits. Per plantejar aquesta qüestió, us serà útil aquest vídeo del programa 'Oh my goig!', de Betevé.

Reflexió conjunta. Un cop vist el programa, acabem la sessió intentant recopilar tots els conceptes apresos fins ara. Demanem a l'alumnat si ens sabria definir, de forma senzilla i sintètica:

  • Què és el sexe?
  • Què és el gènere?
  • Què és el sistema sexe-gènere?

Materials complementaris de l'itinerari:

Us proposem endinsar-vos en el 'Projecte d’aula 3. Anunciem valors!' des de la perspectiva de gènere. Per fer-ho, complementarem el treball que proposa el projecte d’aula amb les propostesque trobareu a continuació. Fem els nostres anuncis lliures de sexisme i d’estereotips! 

A continuació trobareu la seqüència d'aquesta proposta. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

1. Contextualitzem!

Abans de desenvolupar el nostre projecte d’aula des de la perspectiva de gènere, haurem de plantejar a l’alumnat què és un anunci i com es construeix el llenguatge publicitari.

Els anuncis. Començarem la sessió explicant que un anunci és un missatge o un producte audiovisual que té com a objectiu informar, difondre i, finalment, convèncer el públic. Per fer-ho, utilitza un llenguatge persuasiu que pot ser tan adient per promocionar un producte o una marca com per transmetre i divulgar idees o valors. Trobareu més pautes per treballar el llenguatge publicitari dins de la guia per al professorat.

El sexisme en la publicitat. Obrirem un debat a l’aula sobre què ens transmeten els anuncis. Per fer-ho, plantejarem preguntes per reflexionar conjuntament sobre la transmissió de valors a través de la publicitat i, concretament, sobre el sexisme. Trobareu les preguntes per dinamitzar el debat a l'apartat 1.2. de la guia per al professorat.

Un cop l’alumnat hagi exposat el seu punt de vista, podeu posar un d’aquests vídeos per activar el debat a l’aula i oferir noves perspectives que potser no s’havien plantejat:

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 1r o 2n d'ESO
Mirarem el vídeo 'Niños vs Moda', dins del canal de Youtube de Yolanda Domínguez, en què es mostra com dos nens i dues nenes descriuen la publicitat que veuen, evidenciant com aquesta posiciona de manera diferent i desigual homes i dones.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 3r o 4t d'ESO
Els hi presentarem la campanya #womennotobjects i els hi posarem el primer vídeo, en què apareixen dones denunciant diversos anuncis que són clarament discriminatoris envers les dones.

Cerca i anàlisi d'anuncis. Després del debat obert, proposarem a l’alumnat que busqui anuncis a internet fixant-se en quina posició i rols s’atorguen a dones i homes. Farem grups de 5-6 alumnes i proposarem a cada grup un àmbit a través del qual fer la cerca de publicitat (tecnologia, roba, higiene, alimentació, etc.).

D’entre tots els anuncis trobats, caldrà que cada grup n'esculli un de sol. Pot ser en format cartell publicitari, espot televisiu, publicacions patrocinades de les xarxes socials, etc. L’anunci que escullin haurà de destacar o bé perquè el consideren sexista o, al contrari, perquè considerin que evidencia una relació igualitària dels patrons i rols de comportament entre homes i dones. A la guia per al professorat trobareu unes pautes de treball i unes preguntes-guia perquè l'alumnat les pugui seguir i els ajudin a saber en què fixar-se per acabar escollint un anunci.

2. Acotem la mirada 

Presentació de les conclusions dels grups. Cada grup haurà de sortir davant de la classe a presentar l’anunci que han escollit i a explicar els motius pels quals l’han triat, tant pel que fa al llenguatge publicitari com al rerefons sexista. Caldrà projector a l’aula per poder visualitzar tots els anuncis escollits.

En paral·lel, mentre es vagin exposant les observacions sobre els anuncis, entre tota la classe podeu anar classificant-los segons si considereu que són clarament discriminatoris o si, en canvi, presenten una discriminació més subtil. Cal especificar el perquè en cada cas.

Graella de rols. A la guia per al professorat trobareu un exemple de quadre per classificar als anuncis i una "graella de rols" per treballar el tema amb més profunditat, així com una altra activitat (opcional) per convidar a l'alumnat a continuar treballant el tema fora de l'aula. 


Materials complementaris de l'itinerari:

'Test de Bechdel': ¿pasarán tus series favoritas este detector de machismo?

Article de Rosa Fuentes, publicat a 'El Mundo' en què explica com fer una petita prova per detectar el masclisme en pel•lícules, sèries, obres de teatre, còmics, etc.
Aplicació: Quan es treballi "El sistema sexe-gènere a les pantalles".
Nivell educatiu: Tots els nivells d'ESO i documentació pel professorat.

Feminismo con Iria G.Parente

Conversa entre el jove youtuber Sebas G.Mouret i la també jove escriptora Iria G.Parente per explicar què és el feminisme, amb un llenguatge proper, entenedor i des d’una perspectiva juvenil.
Aplicació: Per ampliar conceptes treballats en les propostes de l'itinerari i/o per obrir debat a l'aula.
Nivell educatiu: Tots els nivells d'ESO.

El rol de las mujeres en la publicidad

Canal de youtube de l’artista visual Yolanda Domínguez en el que es poden veure les diverses campanyes que ha llençat, amb col•laboració amb ciutadans, per denunciar el rol que la publicitat atorga a les dones.
Aplicació: Proposem veure els vídeos per complementar les activitats del Projecte d'aula: Publicitat no sexista.
Nivell educatiu: Tos els nivells d'ESO.

Mujeres tristes por los suelos

Article publicat a 'Eldiario.es' on es posa de manifest com la publicitat molt sovint reprodueix unes dones dèbils, malaltisses i deprimides.
Aplicació: Per complementar l'activitat "graella de rols" del Projecte d'aula: Publicitat no sexista.
Nivell educatiu: Tots els nivells d'ESO i documentació pel professorat.

Celeste Barber

Celeste Barber és una actriu i comediant australiana que, a través de les xarxes, es dedica a imitar les fotos que comparteixen algunes "celebrities".
Aplicació: Per complementar les activitats sobre les dones a les pantalles i a la publicitat.
Nivell educatiu: Tots els nivells d'ESO.

Blog: Caniculadas

Blog creat per vàries autores de còmic on reivindiquen la feina de les dones artistes i autores i exposen les seves vinyetes treballades des de la perspectiva de gènere.
Aplicació: Per animar a l'alumnat a crear fanfictions amb perspectiva de gènere.
NIvell educatiu: Tots els nivells d'ESO.