Back to top

Jo sóc entreteniment

Una noia fa una fotografia d'una altra noia

Fins fa no tant, el nostre entreteniment al món audiovisual passava per seure davant de la televisió o de la pantalla de cinema. Érem, doncs, espectadors i espectadores passives d’uns continguts audiovisuals que ens oferien en un lloc i un temps determinats. Ara, però, vivim en un món ple de pantalles i tenim més capacitat per decidir quins continguts volem consumir i en quin moment en volem gaudir. A més, ara també podem interactuar a través de les xarxes amb aquells programes i sèries que ens agraden. Internet, doncs, ens dóna l’oportunitat d’anar més enllà de la visualització de continguts i comunicar-nos amb els productors del nostre entreteniment i amb altres persones que comparteixen els nostres gustos.

Però més enllà dels continguts que ens ofereixen mitjans de comunicació, productores i els múltiples canals i plataformes sorgides amb internet, nosaltres també podem generar entreteniment. Gràcies als dispositius que ens acompanyen en el nostre dia a dia, que permeten gravar i fotografiar, nosaltres també som capaços de crear continguts, que després podem compartir a través de les xarxes socials i altres plataformes que en permeten la difusió. De vegades ho fem amb una intenció clara d'entretenir els altres o de compartir els nostres coneixements o interessos, com ara quan creem un blog o un canal de Youtube. Però sovint ho fem sense ser-ne del tot conscients. I és que a través de les xarxes socials compartim moments del nostre dia a dia que omplen les pantalles i moltes hores del temps de lleure dels nostres contactes. Ens convertim, per tant, en el seu entreteniment.

Així doncs, no som només consumidors dels continguts que ens ofereixen els mitjans de comunicació. Nosaltres mateixos fem i som entreteniment.

Icona d'una mà apuntant cap avall   A les pestanyes de sota, trobareu la proposta d'activitats per treballar aquesta qüestió amb el vostre alumnat. Feu un cop d'ull a les diferents pestanyes per veure la seqüència de les tres sessions proposades. Trobareu els continguts relacionats i les pautes de desenvolupament de les activitats a la guia per al professorat.

Què treballarem?

Símbol de 'vist'

Formats habituals d'entreteniment visual i audiovisual dels i les adolescents.

Símbol de 'vist'

El pas d'espectadors passius a usuaris actius.

Símbol de 'vist'

El concepte de prosumers o consumidors proactius. 

Com ho farem?

Símbol de 'vist'

Debat conjunt sobre la nostra manera de consumir entreteniment en format visual i audiovisual.

Símbol de 'vist'

Treball cooperatiu per a la concepció d'un producte d’entreteniment ubicat a les xarxes.

Símbol de 'vist'

Visualització del documental 'Life in a day' i debat final. 

Àmbits competencials:

  • Acció tutorial
  • Àmbit lingüístic
  • Àmbit tecnològic
  • Àmbit social
  • Àmbit artístic
  • Àmbit de cultura i valors
  • Àmbit digital

Proposta de temporització: 3 sessions d'una hora. 

Materials necessaris:


Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats de la primera sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

1. Per començar...

Individualment, escriurem en un paper el que què és per a nosaltres l’entreteniment, amb l’extensió d’una piulada (140 caràcters). Un cop tots ho haguem definit, ho posarem en comú amb tota la classe per tal de consensuar-ne una definició entre tots i totes.

2. Anem a veure-ho més clar

Per entrar amb més profunditat en el tema de la unitat didàctica, cadascú haurà de dir a què dedica més temps del seu entreteniment amb continguts audiovisuals i a través de quina plataforma ho fa. És a dir, exposarem el tipus de contingut i el lloc. Així doncs, anirem apuntant a la pissarra el que cadascú va dient i ho classificarem en diferents columnes:

  • Continguts de caire professional dins dels mitjans convencionals (sèries a la televisió, pel·lícules al cinema, documentals disponibles en plataformes oficials, videojocs en les corresponents consoles de joc, etc.) 
  • Continguts de caire professional a la xarxa (sèries de televisió en plataformes d’internet, pel·lícules o documentals a Youtube, videoclips a Youtube, notícies a Twitter, videojocs a través d’internet, etc.) 
  • Continguts generats pels usuaris amb una clara finalitat de divulgar, entretenir, etc (tutorials a Youtube, vídeos i canals de youtubers, fotografies a Instagram d’influencers, etc.)
  • Continguts generats pels usuaris en el dia a dia a les xarxes socials (fotografies a Instagram o Facebook, publicacions o piulades dels usuaris a Twitter o Facebook, etc.)

Mentre fem la llista, anirem introduint els diferents conceptes sobre el canvi que internet ha suposat en la nostra manera de consumir entreteniment, i engegarem un debat al voltant d’aquest fenomen. A la guia per al professorat en trobareu els conceptes clau i més pautes per al desenvolupament d'aquesta activitat.

Veiem alguns exemples. A continuació, veurem alguns exemples de persones que han utilitzat internet i les xarxes per anar més enllà de compartir el seu dia dia, tot convertint aquestes eines en una forma de compartir la seva cara més creativa o les seves aficions i interessos. Així, mostrarem a l’aula alguns (o tots) els exemples següents:

  • A Youtube. Un bon exemple per mostrar a l'aula poden ser els anomenats “booktubers”, joves aficionats a la literatura que comparteixen a Youtube les seves opinions o comentaris sobre llibres. El següent reportatge del programa Generació Digital, de Televisió de Catalunya, parla d’aquest fenomen, així com del concurs #RecomanoLlegir, una iniciativa de Biblioteques de Barcelona per crear, a través d’un concurs de “booktubers”, un canal de YouTube sobre llibres amb joves.

  • En format web. Un altre exemple pot ser Boek Visual, galeria col·lectiva d’artistes on comparteixen les seves creacions. Hi podem trobar les obres classificades segons l’autoria i segons diferents estils: il·lustració, collage, foto poesia, dibuix i pintura o arxiu. Consultar-la ens pot servir simplement per entretenirnos i gaudir del seu art o per agafar idees i inspirar-nos. Per exemple, podem consultar les obres de Javier Pérez, per estimular la creativitat de l’alumnat i fer-los veure que amb petites coses poden expressar-se d’una manera molt potent i compartir-ho amb el món. En el següent reportatge del programa 'La aventura del saber', podreu saber-ne més d’aquesta galeria virtual i aquest artista en concret:

  • A Instagram. La jove dissenyadora Vega Hernández va començar a fer servir Instagram per penjar alguna cosa més que les fotos del seu dia a dia, tot fusionant les seves dues principals aficions: la gastronomia i el disseny. Així, va començar a dissenyar estampats amb el menjar i a penjar aquestes fotos sota el nom i l’etiqueta d’eatingpatterns (estampats alimentaris). Per saber-ne més, podeu veure la següent entrevista que li van fer a Betevè: 

  • A Twitter. El dibuixant Manuel Bartual va sorprendre tothom el passat mes d’agost del 2017 creant una història de suspens a través de la xarxa Twitter. El seu relat va enganxar milers d’usuaris a la xarxa i és un bon exemple per veure com es pot fusionar la realitat i la ficció, com es pot adaptar el gènere literari als nous espais que ens ofereix internet i com un mateix pot convertir-se en entreteniment. En aquest article al web Xataka, trobareu una anàlisi d’aquest fenomen estiuenc i un vídeo amb una entrevista al seu protagonista.

També podem demanar als alumnes que expliquin exemples que coneguin, o que en busquin casos d’aquest tipus d’entreteniment a la xarxa, sempre posant el focus en continguts d’entreteniment elaborats pels mateixos usuaris i amb un component creatiu, pedagògic o divulgatiu. 

Pensem un producte d’entreteniment. Després del debat inicial i de veure diferents exemples, pensarem convertir aquestes reflexions en realitat. Farem grups de 5 alumnes per idear un projecte d’entreteniment a la xarxa en format audiovisual. Per fer-ho, partirem dels interessos i aficions de l’alumnat:

  • Podem plantejar diferents aficions i agrupar l’alumnat en funció d’aquests interessos. Per exemple, la música, els esports, la dansa, els videojocs, etc.
  • O podem deixar-ho totalment obert i fer que els grups hagin de consensuar un tema que els interessi a tots i totes.

Vetllarem perquè els grups siguin mixtes. Dedicarem aquesta darrera part de la sessió a pensar, per grups, una primera idea de com podem plasmar aquesta afició o interès compartit en un producte d’entreteniment a la xarxa i que, a més, inclogui contingut audiovisual. Algunes idees que podem llançar per facilitar la feina dels grups poden ser les següents:

  • Un canal de Youtube
  • Un bloc o web que inclogui tutorials o vídeos (per exemple de receptes de cuina, de manualitats, d’esports, de dansa, de música, etc)
  • Un compte d’Instagram per compartir imatges i vídeos sobre una temàtica determinada
  • Una websèrie

Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats de la segona sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

3. Reunió d'equip i pluja d'idees

Per començar, tornarem a reunir-nos en grups de 5 i recuperarem la nostra idea de projecte. Abans de concretar i desenvolupar la idea, així com de pensar com seria la nostra primera publicació, visualitzarem el vídeo següent sobre el procés de preproducció d’un projecte audiovisual.

Anirem anotant els aspectes clau que s’han de tenir en compte en aquesta fase de concepció i planificació d’un projecte audiovisual, per tal de seguir-los a l’hora de desenvolupar el nostre projecte:

  • Pluja d'idees (quin tipus de projecte ens agradaria fer, sobre quina temàtica, en quin format, amb quin tipus de publicacions...)
  • Públic objectiu (a qui volem dirigir el nostre vídeo, quines emocions li volem transmetre)
  • Duració (pensem en la duració més adequada per a la plataforma o el tipus de continguts que hem triat)
  • Gènere (pensem com volem que sigui el nostre producte d’entreteniment:ficció, no ficció, animació...)

Tenint en compte tots aquests elements plantejats, decidirem entre els membres del grup quina és la nostra idea definitiva per al projecte que voldríem desenvolupar.

Desenvolupem la nostra idea. Ara que ja tenim la idea i el format decidits, cada grup haurà de pensar com presentar el seu projecte a l’aula i el primer contingut que hi publicaria:

  • Títol i breu descripció del projecte
  • Públic objectiu i gènere
  • Sinopsi del primer vídeo que hi publicarien
  • Guió esquemàtic i storyboard del primer contingut que hi publicarien
  • Recomanació. Tot i que al vídeo visualitzat també se'n parla del pla de rodatge, nosaltres només demanarem que el planifiquin si tenim previst desenvolupar també les activitats addicionals opcionals proposades més endavant, en què portaríem a la pràctica els vídeos ideats com a primer contingut dels seus projectes.

Si tenim temps i disposem d’ordinadors a l’aula, podem demanar que preparin presentacions originals i creatives en format digital, per projectar-les a l’aula, on puguin incloure, per exemple, un dibuix o esquema de com s’ho imaginen, fotografies de l’storyboard, etc. 

Compartim-ho. Finalment, cada grup sortirà a explicar el seu projecte davant de la resta de la classe. Entre tots i totes, valorarem els elements següents:

  • Què és el que ens sembla més interessant del projecte?
  • Com ho podríem millorar?
  • Ens veuríem capaços de portar a terme el projecte? Com es podria portar a la pràctica?
  • Ens agradaria veure aquest tipus de continguts elaborats pels nostres amics i amigues? 

Activitats addicionals opcionals

Si ens interessa continuar treballant el tema i portar a terme els projectes ideats per l’alumnat, podem plantejar, com a treball fora de l’aula, realitzar el pla de rodatge i el rodatge dels vídeos plantejats, i aleshores dedicar una sessió extra a l’edició i visualització dels projectes.

Per facilitar la feina fora de l’aula, així com per desenvolupar una sessió extra dedicada a l’edició, us recomanem visualitzar amb l’alumnat els mòduls instrumentals d’eduCAC sobre el procés de producció i postproducció d’un projecte audiovisual.

També us recomanem consultar els projectes d’aula d’eduCAC. En tots ells trobareu detallats els passos a seguir per a la producció i postproducció d’un projecte audiovisual.


Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats de la tercera sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

5. Veiem un exemple: Life in a day

Dedicarem aquesta darrera sessió a aquells continguts que tots i totes generem sense la voluntat conscient d’entretenir els altres. Aquelles imatges del nostre dia a dia que compartim a través de les xarxes i que omplen les pantalles (i el temps de lleure) dels nostres cercles.

I és que fins i tot quan no ens proposem de manera conscient crear un contingut d’entreteniment, estem protagonitzant l’entreteniment de les persones que passen bona part del seu temps mirant les seves xarxes socials i essent testimoni de fragments de la vida dels seus contactes.

Per començar, doncs, veurem un fragment del film Life in a day, per entendre fins a quin punt internet ens ha donat el poder de ser productors d’entreteniment audiovisual i per reflexionar, finalment, sobre per què ens entretenim mirant la vida dels altres. 

Aquest documental és una mostra de com el material que generem a través dels nostres dispositius pot ser un producte audiovisual d’entreteniment. Es tracta d’una pel·lícula basada en el que milions de persones van gravar de la seva vida quotidiana el 24 de juliol de 2010 i ho van enviar al director Kevin MacDonald perquè creés un documental sobre un sol dia a la terra.

El documental dura 1 hora i 47 minuts, però no cal que el veieu sencer a l’aula. Us proposem que mireu el fragment inicial, o que en seleccioneu alguns fragments, els que us semblin més interessants per al vostre alumnat. D’aquesta manera, l’alumnat podrà entendre la idea i el missatge del film, i podrem dedicar el final de sessió a realitzar un debat final. I, si ho volen, els i les alumnes podran acabar de veure el film sencer a casa, ja que està disponible al Youtube. 

6. Reflexionem

Un cop visualitzat el documental, realitzarem una breu reflexió conjunta sobre la capacitat que tenim de generar contingut, com l’estem utilitzant i de quines altres maneres podríem utilitzar-lo. Per dinamitzar aquest diàleg final, podem llançar preguntes com les següents: 

  • Què ens ha cridat l’atenció del documental?
  • Quina és l’originalitat d’aquest film?
  • La realitat s’ha convertit en entreteniment. Aquest tipus d’entreteniment s’assembla als continguts que ens trobem a les xarxes? És el més comú?
  • Per què creieu que tantes persones estan disposades a gravar la seva vida en un dia i compartir-la públicament? Vosaltres ho faríeu?
  • Quina sensació considereu que ens genera aquest fet de “compartir”?
  • Quin creieu que és el poder de les usuàries a través de les xarxes?
  • Considereu que nosaltres som entreteniment?

Si volem continuar treballant el tema...
Com a activitat complementària, si la nostra classe té ganes d’experimentar el procés del creació d’un contingut d’entreteniment a través dels dispositius de què disposem, podem realitzar les activitats opcionals proposades al final de la sessió 2, o bé enllaçar aquesta unitat didàctica amb el Projecte d’aula 2. Stories!


Materials complementaris de la unitat didàctica:

Bros on instagram

Vídeo paròdia sobre com nosaltres també som productors de continguts a través de les xarxes socials i que mostra, a través de l'humor i l'exageració, la nostra "obsessió" per fer fotografies.
Aplicació: Aquest vídeo pot complementar l'activitat 2, per tal d'exemplificar, a través de l'humor, com nosaltres mateixos som també entreteniment.
Nivell educatiu: Tots els nivells d’ESO.

Què són els "booktubers"?

Reportatge del programa Generació Digital, de TV3, que explica en què consisteix el fenomen dels “booktubers” i en mostra alguns exemples.
Aplicació: Aquest vídeo pot incloure’s en l’activitat 2.1, per mostrar exemples d’usuaris que generen els seus propis continguts i els comparteixen amb una finalitat divulgativa.
Nivell educatiu: Tots els nivells d’ESO.

Beckinfield: el primer programa de participación masiva

Article publicat al web 'Hipertextual' sobre un programa basat en continguts generats pels usuaris, tot agafant fragments de vídeos per construir un fil narratiu.
Aplicació: Aquesta lectura i la visualització d'uns minuts poden complementar l'activitat 2, per veure més exemples sobre com podem ser productors d'entreteniment.
Nivell educatiu: Tots els nivells d'ESO.

Bienvenido a la era del 'Entretenimiento Social'

Article publicat al web 'Young Marketing' sobre com ha canviat el nostre entreteniment amb l’aparició d’internet i les xarxes socials.
Aplicació: Aquest recurs pot complementar l’activitat 2 per veure noves formes d’entreteniment sorgides al voltant de les xarxes.
Nivell educatiu: Segon cicle d’ESO.

La “televisión social”: ¿tecnología o algo más?

Article d’Eduardo Prádanos, periodista especialitzat en transmèdia, publicat al web ‘Gen Beta’, on reflexiona sobre el concepte de “televisió social”.
Aplicació: Documentació per al professorat.
Nivell educatiu: Documentació per al professorat.

L’entreteniment audiovisual en el nou escenari multiplataforma

Treball de Rosa Alba Roig publicat per la Universitat Oberta de Catalunya, sobre els canvis que internet va generar en la indústria dels continguts televisius.
Aplicació: Documentació per al professorat.
NIvell educatiu: Documentació per al professorat.