Back to top

A qui em crec?

Conjunt d'interrogants

En una notícia, els fets són els fets. Tanmateix, la manera com ens arriba la informació dels esdeveniments no sempre és la mateixa. Els diferents canals de comunicació aborden la notícia segons els seus propis criteris informatius. A més, entre el mar d’informació que és internet i les xarxes, hi podem trobar també notícies falses, informacions confuses o fora de context, etc. Tot plegat pot fer que la nostra visió de l’actualitat sigui diferent en funció d’on i com ens informem. I davant d’aquesta realitat, a qui ens creiem?

Aquest dilema al voltant de la veracitat i la credibilitat de les notícies existeix des que existeix el periodisme, però, què ha passat amb l’arribada d’internet? Hem entrat a l’era de la informació o també, com diuen alguns, de la desinformació. Internet ha propiciat que no només ens informin els mitjans de comunicació sinó que els ciutadans i ciutadanes puguin ser informadors d’allò que passa al món. En aquest sentit, s’ha democratitzat la informació i això té conseqüències tant positives com negatives. D’una banda, ara tenim més possibilitats de contrastar la informació que rebem i d’explicar coses que queden fora de l’agenda dels mitjans. D'altra banda, hem de tenir en compte que davant l’allau d’informació disponible, resulta més complicat saber quina és l’autèntica versió dels fets o trobar la informació que realment necessitem. Per això, la pregunta “a qui em crec?” és avui molt present en el nostre dia a dia.

En aquesta unitat didàctica prendrem consciència de la infinitat de punts de vista que existeixen i reflexionarem sobre com ens posicionem davant d’aquest fet i com ens informem amb qualitat dins l’era de la informació.

Icona d'una mà apuntant cap avall   A les pestanyes de sota, trobareu la proposta d'activitats per treballar aquesta qüestió amb el vostre alumnat. Feu un cop d'ull a les diferents pestanyes per veure la seqüència de les tres sessions proposades. Trobareu els continguts relacionats i les pautes de desenvolupament de les activitats a la guia per al professorat.

Què treballarem?

Símbol de 'vist'

La sobreinformació i la veracitat en l'era de la informació.

Símbol de 'vist'

Els fets i les seves diferents versions als mitjans de comunicació i a internet. 

Símbol de 'vist'

Les notícies falses i com detectar-les.

Com ho farem?

Símbol de 'vist'

Visualització d'un reportatge i debat a l'aula.

Símbol de 'vist'

Anàlisi de notícies de diferents mitjans de comunicació.

Símbol de 'vist'

Creació d'un decàleg col·lectiu amb els criteris per mantenir-nos ben informats.

Àmbits competencials:

  • Acció tutorial
  • Àmbit lingüístic
  • Àmbit tecnològic
  • Àmbit social
  • Àmbit de cultura i valors
  • Àmbit digital

Proposta de temporització: 2 sessions d'una hora

Materials necessaris:

  • Guia per al professorat
  • Projector a l’aula
  • Pissarra o suport digital
  • Dispositius amb accés a internet
  • Dispositiu per a l’enregistrament mòbil (càmera, telèfon intel·ligent, tauleta...) en cas de voler fer l'activitat final en vídeo.

Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats per a la primera sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

1. Per començar...

Per endinsar-nos en el tema, dedicarem una sessió a veure un reportatge sobre el que Umberto Eco anomena “La màquina del fang”, emès per la Sexta al programa 'Salvados'. Els fragments que visualitzarem ens poden ajudar a entendre la situació de desinformació en què ens trobem si només interactuem amb un, o pocs, mitjans de comunicació a l’hora d’informar-nos sobre l’actualitat.

Així doncs, al voltant dels diferents fragments proposats engegarem un debat conjunt per reflexionar i extreure possibles conclusions, que anirem apuntant a la pissarra. Trobareu algunes pautes per a la dinamització del debat a la guia per al professorat.

Vídeo 1

Vídeo 2

Vídeo 3

Vídeo 4

Vídeo 5

Vídeo 6

Vídeo 7

 

2. Extraiem les nostres conclusions

Observem la pissarra i rellegim les conclusions i idees extretes durant la visualització dels vídeos. Finalitzarem la sessió amb un debat conjunt.

Debatem sobre la veracitat i credibilitat dels mitjans. Continuem el debat sobre la credibilitat i veracitat dels missatges que rebem dels mitjans de comunicació. Partirem de la idea que, d’un fet d’actualitat, ens podem trobar amb diverses versions o titulars diferents que fan variar la nostra visió dels fets. Ara bé, actualment ja no només hi intervenen els mitjans de comunicació. Davant d’un fet que acaba sent notícia, cada mitjà l’exposa amb els criteris que creu convenients, però a tot això se li suma tota la informació i els missatges que trobem a internet i que giren al voltant del tema (posts a mitjans o canals digitals, comentaris, piulades, “memes”, opinions d’amics, etc.). Davant de tot plegat, a qui ens creiem?

Debatem sobre la informació a internet. Centrant-nos en internet i la comunicació digital, fem un breu debat sobre com internet ha canviat el paradigma de la informació, tot creant una llista dels avantatges i inconvenients.


Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats per a la segona sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

3. Ara nosaltres: informem-nos

Partint de les conclusions de la sessió anterior, veurem amb els nostres propis ulls la quantitat i diversitat d’informació a la que podem accedir davant d’un fet d’actualitat. Ens dividirem en grups de 3 persones.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 1r o 2n d'ESO
Per veure com una mateixa notícia pot explicar-se de maneres diferents segons el mitjà que consultem, cada grup escollirà conjuntament un tema d’actualitat. A través d’un dispositiu amb accés a internet, buscarem informació sobre la notícia escollida (tant audiovisual com escrita) a través de diferents mitjans de comunicació (canals de televisió, ràdios o diaris en versió paper, diaris digitals, xarxes socials, etc.). 

Quan trobem diversos exemples que mostrin un enfocament diferent sobre una mateixa notícia, guardarem els enllaços en un document i compararem les diferents notícies per veure les seves similituds i diferències. Trobareu una taula per facilitar el desenvolupament de l'activitat a la guia per al professorat.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 3r o 4t d'ESO
Entre tota la classe, escollim una notícia o tema d’actualitat, que serà el que treballarem durant la sessió. A continuació, cada grup tindrà la missió de buscar informació sobre la temàtica en un mitjà de comunicació. Repartirem diferents mitjans de comunicació entre els diversos grups de manera que quedin coberts tots els tipus de mitjans de manera equitativa: televisions, ràdios, diaris en versió paper, diaris digitals, altres mitjans de comunicació digitals, xarxes socials, etc.

Un cop trobem la notícia, guardem l'enllaç en un document per compartir-lo després amb els nostres companys i companyes, i la resumirem i analitzarem, per tal de posar-ho després en comú amb tot el grup classe. D'entre totes les notícies analitzades, en detectarem similituds i diferències i reflexionarem sobre els resultats de la nostra anàlisi conjunta.

4. Posem-ho en comú

Un cop els grups han acabat la seva tasca, tornem a la nostra disposició habitual per posar en comú el treball realitzat pels diferents grups.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 1r o 2n d'ESO
Cada grup sortirà davant de la classe i exposarà el tema d’actualitat escollit i els mitjans on ho ha consultat, així com les conclusions a què ha arribat després de fer la comparativa.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 3r o 4t d'ESO
Cada grup exposarà el seu resum de la notícia i les conclusions de la seva anàlisi. A més, explicaran quina és la versió dels fets que han rebut de la lectura o visualització de la peça.

A continuació, fem un debat amb tot el grup classe. És molt diferent la informació exposada als diferents mitjans? Quines diferències principals hi detectem? Davant de tota la informació rebuda, quins criteris utilitzem per decidir què creiem i què no? Quines eines o recursos creieu que tenim a l’abast per poder contrastar les informacions que rebem? Trobareu més pautes per dinamitzar el debat a la guia per al professorat.

5. Fem un decàleg

Per acabar la sessió, entre tot el grup classe elaborarem un decàleg sobre com mantenir-nos ben informats i ser espectadors actius i crítics en aquesta era de la informació. Podem proposar gravar aquest decàleg en format vídeo per tal que els resultats quedin enregistrats i es puguin compartir, o bé fer un mural a l'aula o al centre educatiu.

Per treballar en el decàleg, podem recolzar-nos en la lectura d’alguns articles que proposen maneres d’estar ben informats, a través de l’anàlisi de les notícies falses i quines accions ens poden ajudar a detectar-les i evitar-les. Per exemple, podem utilitzar l’article 'Manual per descobrir si una notícia és falsa', publicat a 'El Periódico', o consultar algun dels continguts i materials complementaris proposats al final de la unitat didàctica.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 1r o 2n d'ESO
Proposarem, també, la lectura de l’article 'La PDLI impulsa un decàleg per combatre les notícies falses', publicat a la web Comunicació 21.

Icona d'un clip

Si la nostra classe és de 3r o 4t d'ESO
Podem proposar, també, la lectura de l’article 'Notícies falses, compartir és curar', de la doctora en filosofia Sandra Álvaro, publicat al blog del CCCBLAB.


Materials complementaris de la unitat didàctica:

A continuació trobareu la proposta d'activitats per a la tercera sessió. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament de cada activitat a la guia per al professorat.

6. I què passa a prop nostre?

Després de recuperar les conclusions extretes a la sessió anterior, és el moment d’extrapolar aquesta experiència i aterrar-ho a la nostra realitat més propera.

Per fer-ho, desenvoluparem un joc de rols, tenint en compte les recomanacions següents:

  • Els jocs de rol a l'aula tenen un valor especial de cara a sensibilitzar l'alumnat respecte dels sentiments i les perspectives d'altres grups i la importància de certs problemes.
  • Convé que els jocs de rol siguin breus.
  • El professorat ha de procurar que els i les alumnes no s'identifiquin gaire amb el seu paper.

Joc de rols. Per començar, haurem de triar un fet proper on hi hagi diferents parts implicades que tinguin punts de vista oposats o complementaris. Alguns exemples podrien ser els següents:

  • Tota la classe ha estat castigada per una infracció que tan sols ha comès una part del grup.
  • Un/a alumne/a ha estat expulsat, i no hi està d’acord.
  • Un docent arriba tard a causa d'una vaga de metro o tren. 
  • Els joves del barri o del municipi volen més espais de trobada i lleure.

Les fases del joc seran les següents:

  1. Buscarem tants voluntaris com rols hi hagi implicats en cadascuna de les històries i dividirem la resta de la classe en equips de 5. La resta del grup classe observarà com totes les parts implicades defensen el seu punt de vista sobre els fets. L’alumnat observador haurà de prendre nota de les coses que considera més importants o destacables, i podrà fer preguntes als diferents personatges.
  2. Els diferents equips intentaran arribar a una conclusió comuna i escriure-la en forma de breu notícia (amb titular, subtítol i declaració destacada). Mentre els grups escriuen les seves històries, l’alumnat que ha fet de personatge pot passar pels diferents grups a contestar preguntes.
  3. Abans de posar en comú les notícies elaborades pels equips, compartirem com hem vist el desenvolupament dels diferents rols.
  4. Els diferents equips compartiran les seves notícies i, entre tots i totes, compararem els resultats.

Finalitzarem l’activitat amb una reflexió final sobre el fet que mai no hi ha una veritat absoluta i que cal escoltar totes les parts implicades per tal de determinar la nostra pròpia opinió.


Materials complementaris de la unitat didàctica:

El preu de la veritat

Tràiler del film 'El preu de la veritat', que explica la història d’un jove i exitós periodista a qui descobreixen redactant notícies totalment inventades.
Aplicació: La visualització del film pot servir com a introducció al tema, en una sessió prèvia.
Nivell educatiu: Tots els nivells d’ESO.

Veritats de mentida

Reportatge del programa 'Sense Ficció', de TV3, sobre el periodisme en aquest nou paradigma i el concepte 'post-veritat'.
Aplicació: Proposem visionar el documental sencer, per consolidar tots els conceptes treballats, en una sessió posterior.
Nivell educatiu: Tots els nivells d’ESO.

La desinformación en la era de la información

Col·loqui amb Gumersindo Lafuente, periodista, i García Andújar, artista visual, al programa 'A punto con la 2', de RTVE.
Aplicació: Podeu utilitzar aquest recurs al final de la 1a sessió, per assentar els conceptes treballats.
Nivell educatiu: Tots els nivells d’ESO.

Markham Nolan: Com separar els fets de la ficció a Internet

Conferència del periodista irlandès Markham Nolan sobre la importància de verificar i filtrar la informació davant l’allau de missatges i dades en el nou paradigma comunicatiu.
Aplicació: Aquest recurs pot resultar interessant entre la 1a i la 2a sessió.
Nivell educatiu: Segon cicle d'ESO i documentació pel professorat.

Dicen que vivo en Andorra y que soy millonario

Vídeo del youtuber AuronPlay, molt conegut entre els adolescents, on explica que una televisió va publicar dades sobre ell que no eren certes.
Aplicació: Aquest vídeo es pot visualitzar a l’inici de la 2a sessió, per mostrar un exemple proper als adolescents.
Nivell educatiu: Segon cicle d'ESO.

La era de la desinformación

Vídeo del canal de Youtube 'Humor Mayorcete', que mostra, en clau d'humor, errors dels mitjans en la cobertura d'una notícia d’actualitat.
Aplicació: El vídeo pot complementar la 2a sessió, per mostrar un exemple per als adolescents de com, a vegades, hi ha notícies que no són del tot certes.
Nivell educatiu: Segon cicle d’ESO.