Amb la Covid, que no t'expliquin històries

Com ja us vam explicar, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per a l’educació mediàtica han impulsat un debat públic sobre la desinformació al voltant de la vacuna de la Covid-19 amb el Departament de Salut, el Col·legi de Periodistes, els Col·legis d’Infermeres i Infermers, i el grup GCMSC d’Epidemiologia. Fruit d’aquest debat interdisciplinari s’ha publicat el document Com detectar les fake news sobre les vacunes de la Covid-19? 

Aquest document ens proposa que, abans de creure'ns una notícia ens fem algunes preguntes, com ara, tinc tota la informació? per on m'arriba? és creïble la font? ha estat manipulada? és un cas únic? ho comparteixo? Intentar contestar aquestes qüestions ens pot ajudar a reconèixer les informacions enganyoses, especialment preocupants quan parlem de salut pública. 

A continuació us proposem un exercici pràctic per aplicar les preguntes plantejades al document Com detectar les fake news sobre les vacunes de la Covid-19? a partir d'una notícia fabricada, un exemple real detectat per l'equip de Fets o fakes de Catalunya Ràdio, dirigit pel periodista Carlos Baraibar.  

Tres dies després de començar la campanya de vacunació de la Covid, va córrer per WhatsApp que la primera senyora a ser vacunada havia mort, i ens vam trobar amb aquest titular: “Muere Araceli, primera vacunada en España, 24 horas después de administrarle la vacuna”. La passem pel sedàs? 
 

1. Tinc tota la informació? Els titulars poden aportar només una part de la informació, especialment a la xarxa, on busquen atraure visites. Diuen que habitualment dediquem una mitjana de 8 segons a llegir els titulars que ens entren, quan llegir una notícia per comprendre'n tots els aspectes requereix un temps de dos o tres minuts. En aquest cas, si només ens quedem amb el titular, no dubtarem ni un instant a establir una relació causa-efecte entre mort i vacunació. 
2. Per on m'arriba? Vivim en un entorn de saturació informativa. Alguns continguts, difosos sobretot a les xarxes, no han estat tractats seguint el mètode periodístic de contrastar i verificar la informació. En aquest cas, l'emissor de la notícia falsa ha volgut donar-li credibilitat presentant-la sota la capçalera d'un mitjà reconegut. 
3. És creïble la font? No totes les fonts tenen la mateixa solvència, ni totes les persones que comparteixen informacions són periodistes que han consultat experts. En aquest cas, hauríem d'haver sospitat que, una notícia tan cridanera com aquesta, no aparegués a cap altre mitjà de comunicació. La immediatesa informativa que han imposat les xarxes socials ha comportat errors de publicació a vegades,  però ens ha de resultar sospitós que una notícia la reculli un únic mitjà. 
4. Ha estat manipulada? Les imatges tenen un gran poder i les eines digitals permeten que qualsevol persona pugui manipular-les. Hi ha publicacions, com la que ens ocupa, que utilitzen la imatge corporativa de mitjans de comunicació tradicionals. També hi ha mitjans satírics creats per oferir informació crítica amb sentit de l'humor que, a voltes, són percebuts com a reals. 
5. És un cas únic? És recomanable verificar si allò que ens expliquen és un cas únic o si s'està elevant a categoria una anècdota. En aquest cas, la informació és simplement falsa, però si hagués estat real hauríem d'haver-nos informat de si la mort de la protagonista era conseqüència directa de l'administració de la vacuna i si es tractava d’un cas aïllat. És evident que la intenció de l'emissor de la informació falsa era inocular el virus de la por a la vacuna. 
6. Ho comparteixo? La propagació de rumors relatius a la vacunació pot posar en risc la salut pública. En aquest cas, podem pensar quins interessos s'amaguen darrere la fabricació d'una notícia falsa presentada sota una imatge manipulada per donar-li una pàtina de credibilitat. Per responsabilitat, convé no compartir una informació si no tenim la seguretat que és verídica i no fer el joc als manipuladors. 

Si feu la cerca del titular a través de Google, trobareu nombrosos verificadors desmentint la notícia, com per exemple aquesta peça del Fets o fakes, que ha recollit i verificat moltes de les troles que circulen al voltant de la pandèmia. Aquesta va ser desmentida pel mateix diari El Mundo, que va explicar que es tractava d'una notícia falsa que s'havia fabricat utilitzant la seva imatge corporativa. 

Les xarxes socials són canals a través dels quals circula informació, però no són mitjans de comunicació, que responguin a una responsabilitat editorial i a un codi deontològic. Per això quan rebem notícies a través d'aquests canals, és bo que ens prenguem el temps necessari per decidir si són creïbles i si creiem que les hem de compartir. Si quan detecteu informació enganyosa o nociva, no només no la compartiu, sinó que la voleu denunciar, podeu adreçar-vos al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.