Ara que ve Nadal (i veurem anuncis)
El 1952 es va anunciar per primer cop una joguina infantil per televisió als Estats Units, concretament el Mr. Potato. Tot i que ara ho veiem normal, en aquell moment va ser una innovació en el món de la publicitat, ja que va ser la primera vegada que una campanya s’adreçava directament als nens. A l'efecte que va generar se'l va anomenar el factor nag o “pester power”, és a dir, la tendència de la canalla, bombardejada pels missatges publicitaris, a demanar sense descans els productes anunciats per televisió.
En aquesta etapa de l’any, entre els calendaris d'advent, els catàlegs de joguines, les botigues decorades i amb música de fons i les campanyes publicitàries a la televisió i a internet funcionant a tota virolla, la tenacitat de la canalla demanant les joguines del Nadal s’amplifica, i per a les famílies pot ser complicat gestionar tot aquest consumisme. Com els podem ajudar? Ho podem veure com una oportunitat per a l'educació en comunicació?
D’entrada, evidentment, en funció de l’edat haurem d’implementar una estratègia. Amb els petits de la casa, és bona idea limitar la seva exposició als anuncis. La televisió a la carta ens permet controlar quina i quanta publicitat veuen, sense oblidar la publicitat en línia que troben en plataformes de contingut audiovisual, o navegant per la xarxa quan són més grans.
Amb els més infants més grans i els joves es poden establir normes (com ara, no acceptar peticions de regals mentre es mira la televisió o mentre som en una tenda, o deixar clar quin tipus de joguines compraran i quines no), però també podem aprofitar per reflexionar sobre la presència de la publicitat i els seus efectes. Molts cops, nenes i nens no són capaços de qüestionar els missatges que reben i ni tan sols diferenciar entre contingut i contingut patrocinat, sobre tot quan es tracta d’influenciadors de les xarxes socials. D’acord amb la seva edat, com més aviat els expliquem l’objectiu de la publicitat i les seves estratègies per incentivar el nostre consumisme, millor.
La Unesco també ens dona consells per ajudar els joves a ser savis i resistents a la publicitat. Per exemple, proposa que els demanem que facin una llista sobre les coses bones i importants de la seva vida, les coses que valoren, i que després en facin una altra amb les coses que poden comprar. Quan les compararan, podran veure què els dona felicitat, què no i perquè.
