Arribar al porno abans d'hora

• (P)Mare, ja he fet els deures, em deixes una estona amb [la consola/la tauleta/el mòbil...] abans de sopar?
• Segur que ja ho has acabat tot? I has endreçat l’habitació?
• Sí, sí, ves a mirar si no em creus!
• D’acord, pots. Però una hora i prou. I recorda que, si quan sigui moment d’apagar [la consola/el mòbil/la tauleta] ens hem de discutir, demà no podràs, és el pacte que tenim, ho tens present, oi?

Respires. Avui no haureu de discutir pels deures, amb sort tampoc pel moment d’apagar “la play”, ja està el sopar mig fet i a tu també et va bé tenir una hora per acabar d’enllestir allò que tens pendent. 

El que potser no has pensat (encara és un infant de primària!) és que el teu fill/a en aquella estona pot haver accedit a contingut pornogràfic, de forma accidental o intencionada. De forma accidental perquè qualsevol cerca per internet pot acabar, sense buscar-ho amb un clic que el/la portarà on no s’esperava. Intencionada, perquè pot haver sentit qualsevol paraula o fet que ha volgut esbrinar, o per la normal curiositat d’aquesta etapa vital. 

Segons dades de Save the Children, el 53,8% dels nens i nenes d’entre 6 a 12 anys ha tingut el seu primer contacte amb la pornografia abans dels 13 anys, i un 8,7% abans dels 10. Si no ho ha buscat ell(a), li pot haver arribat a través del xat de la Play, d’un grup de Discord, de les xarxes socials, d’un enllaç de WhatsApp o d’un sticker. Un accés accidental que no té per què tenir conseqüències. O sí. 

Si busca per internet, tampoc no tindrà gaire dificultats per trobar-ne. L’any 2020, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va fer un informe sobre la possibilitat d’accedir a continguts pornogràfics sense sistemes que verifiquin l’edat. Així, en aquell moment, dels primers 50 resultats corresponents a una cerca senzilla amb la paraula “porno”, el 86% es corresponien amb webs que ofereixen contingut pornogràfic sense cap tipus d’eines de control de l’edat de les persones que accedeixen. 

A més, trobarà fàcilment representacions d’actes sexuals sense consentiment i violents, com mostren les etiquetes amb les quals es classifiquen els vídeos (algunes: forced gang bang, forced, violación en grupo, etc.). De fet, l’educadora social Marina Marroquí explica que el 88% de la pornografia que miren els adolescents conté violència física contra les dones i classifica en quatre tipus la que consumeixen habitualment: incest, pederàstia, violacions múltiples, i vexacions i sadisme. Des del 2016 (any en què es van produir els fets de “la manada”), el vídeo més vist cada any és sempre una violació múltiple, i n’hi ha alguns que tenen més de 220 bilions de visites. 

Com influeix en la iniciació sexual dels adolescents el consum habitual de continguts pornogràfics? Sembla obvi afirmar que un infant de 8 anys no està preparat per veure i comprendre aquesta mena d’audiovisual, però no és tan sols això. La psicòloga clínica Núria Aragay ens comenta que si l’aprenentatge entorn de la sexualitat té com a referència la pornografia, es produeixen distorsions en el terreny sexoafectiu i concepcions errònies sobre què és, i com ha de ser una relació. 

D’altra banda, el sociòleg Lluís Ballester explicava fa uns mesos que entre els 8 i els 12 anys el cervell de l’infant és molt vulnerable, i el consum de pornografia pot afectar a la seva percepció de les dones, i a l’acceptació i la normalització de la violència. També redueix la seva empatia (és entre els 8 i els 12 quan es desenvolupa la capacitat de sentir el dolor d’una altra persona), i la familiarització amb conductes violentes implica major freqüència de consum i la necessitat de contingut cada cop més violent. 

Amb la pornografia com a educadora sexual per omissió si famílies i escola no hi estan arribant a temps, la construcció gradual del desig normal de l’etapa adolescent es trenca, i s’acaba basant en la necessitat de consumir i d’exercir una violència extrema cap a la dona promoguda per la indústria. Una indústria que encara que no busquin, sap com trobar-los. 

Però el problema no comença aquí: vivim en una societat hipersexualitzada on les pel·lícules, les cançons, els videojocs... promouen models de relació afectivosexual que no són saludables. Explica la psicòloga i sexòloga Elena Crespi que “totes [les] històries d’amor que es consumeixen en videoclips, en sèries, en pelis [...]influeixen moltíssim, perquè acaben fent-te creure que l’amor és una cosa que no és, i normalitzant conductes que no són d’amor, sinó que són de violència. Aquest mite de l’amor romàntic s’ha basat a establir relacions de manera desigual, amb violència i amb un mal tracte, no un bon tracte, i una desigualtat claríssima, de privilegi cap a l’home i d’opressió cap a la dona. S’ha normalitzat que els homes actuen d’aquesta manera, que les dones actuen d’una altra, i això fa que moltes vegades tot això influeixi i sigui el caldo de cultiu perfecte perquè la resta de masclismes s’instal·lin en el nostre pensament.”

Això ens porta cap a una realitat preocupant, que va lligada tot i que no sigui sempre determinant: l’augment de les agressions sexuals exercides i patides per menors. En març d’aquest any hem llegit que un 38% de les víctimes de violència sexual de l’any 2022 eren menors d’edat, i un 12,7% dels presumptes agressors eren adolescents, i són xifres que creixen any rere any i es vinculen directament amb l’accés a la pornografia i a la manca d’una educació sexoafectiva.

Afirma l’educadora social Marina Marroquí que el fenomen no es pot parar, que únicament podem preparar als nostres fills i filles. Així, mentre no arribi una legislació que en reguli l’accés i que dificulti que es produeixin i difonguin vídeos que incitin a delictes tipificats al Codi Penal, famílies i escola, però sobretot famílies, tenim un rol fonamental per no deixar que la pornografia eduqui als nostres fills.  

Quan són petits, les eines de control parental que tenen tots els dispositius són aconsellables per assegurar-nos que no els arriba cap contingut perjudicial. Ser-hi al seu costat sempre serà el millor recurs. A mesura que es van fent grans, cal valorar quan és el millor moment per donar-li un dispositiu propi, i de quina manera el pot gestionar, sempre amb supervisió i acompanyament. És bàsic també parlar-ne obertament a casa i a classe, com recomana la doctora Aragay, per afrontar el tema i fer de contrapès amb informació clara sobre com haurien de ser les relacions sexoafectives igualitàries i saludables. És un dels missatges que vol traslladar el programa Generació Porno de TV3, que s'estrena dimarts 26. Tres capítols que volen promoure un debat social sobre aquesta problemàtica, i que té l'objectiu de generar un canvi en la situació actual. 

No podrem evitar l’accés a la pornografia, ni a tants altres continguts que poden ser perjudicials per al seu desenvolupament. Per això és fonamental educar la mirada crítica. L’educació mediàtica a casa, és a dir, acompanyar el consum audiovisual des que són petits fins que es van fent grans, els ajudarà a tenir els recursos propis necessaris per interpretar adequadament i posar-hi el context a tots els continguts audiovisuals que consumiran.