Atura't, pensa, verifica: anem un pas més enllà

De les fake news n’hem sentit a parlar fins a avorrir-nos. Des que l’any 2017 va ser designada “paraula de l’any” pels Diccionaris Oxford, aquesta combinació de paraules s’ha instal·lat en el nostre vocabulari de forma més o menys natural. 

Tot i que coneixem de la seva existència i sabem d’alguns mecanismes per fer-hi front, el cas és que la informació falsa segueix circulant lliurement, generant infoxicació i desinformació a la vegada. De vegades en forma d’àudio de Whatsapp que rebem d’algú de confiança i que, encara que ens soni estrany, acabem reenviant als nostres contactes “per si de cas fos veritat”; d’altres, pren la forma d’informació seriosa i contrastada procedent d’un mitjà de reconegut prestigi que fonts oficials acaben desmentint. 

Amb la pandèmia per COVID-19, el volum de desinformació que existeix sobre la malaltia, sobre els seus orígens, sobre els diversos tipus de tractaments mèdics, sobre les actuacions mèdiques als hospitals, etc.,  és impossible de lluitar i de pair. I la informació falsa sempre és perillosa, però quan té a veure amb la salut, ho és encara més. 

Així, com ens ho fem per navegar per l’oceà informatiu digital sense ofegar-nos? 

Si l’ABC de l’actuació bàsica ciutadana contra la COVID-19 és “mascareta, distància, higiene de mans”, la nostra tríada per informar-nos hauria de ser “atura't, pensa, verifica”. Amb aquestes tres accions hauria de ser suficient per no contribuir a la desinformació i desxifrar tot el contingut informatiu que rebem. 

Avui, no obstant això, anem una mica més enllà i ens fixem en el que escriu el professor Gianfranco Polizzi per al blog de media literacy de la London School of Economics, on examina com avaluen els experts digitals el contingut en línia i que en podem aprendre la resta.

I com defineix “experts digitals”? Doncs es refereix a professionals de qualsevol àmbit de treball que han desenvolupat habilitats i coneixements digitals pràctics i sofisticats que els permeten desxifrar les característiques sobre el funcionament de les corporacions d’internet i quines implicacions tenen en el contingut en línia. És a dir, des d’educadors fins a experts en tecnologia i de l’àmbit mediàtic. 
Així doncs, com avaluen els experts digitals la informació en línia? 

fake news
Photo by Markus Winkler on Unsplash

D’entrada, el professor ja ens avisa que seguir aquests consells de forma aïllada no ens garanteix que detectem la informació falsa, però com més passos seguim, més probabilitats d’èxit tindrem. 

  • Revisa l’URL del lloc web que estàs visitant. Sembla fiable? El domini està associat a fonts oficials (per exemple, “.gov”, que significa “govern”)? 
  • Fixa’t en el llenguatge utilitzat i la disposició del web: et sembla fiable? Hi ha moltes faltes d’ortografia? El contingut és massa sensacionalista? Si la resposta és “sí” a les dues darreres preguntes, hauríem de posar-nos en guàrdia.  
  • Sobre el tema que estàs llegint o mirant o escoltant, quant en saps? Reflexiona sobre els límits del teu coneixement sobre el tema. Si no en saps prou, sempre pots preguntar a algú en qui confiïs i que potser en sap més, o bé consultar fonts acreditades, inclosos mitjans de notícies de capçaleres reconegudes. 
  • Compara i contrasta la informació a través de diverses fonts. Fer un “talla-enganxa” dels aspectes més importants del text i posar-los en més d’un motor de cerca ens servirà per veure si apareix en altres llocs web, incloent-hi novament mitjans de comunicació de bona reputació. Si no apareixen en cap altre lloc o semblen massa inusuals, probablement són falsos. 
  • Utilitza la funció Recerca d’imatges de Google per comprovar l’origen de la fotografia. Això et permetrà identificar tots els llocs web on la imatge ha estat utilitzada i saber en quina classe de fonts. 
  • Mira més enllà dels primers resultats dels motors de cerca com Google, que organitza els seus resultats en funció de la nostra navegació i de la popularitat dels llocs web. També és una bona idea utilitzar més d’un cercador, hi ha d’altres més enllà de Google, com ara DuckDuckGo, Dogpile, Wolfram Alpha, i també Bing de Microsoft o Yahoo
  • Diversifica la teva exposició a la informació. Per molt còmodes que ens trobem en la nostra bombolla de filtres, cal fer l’esforç de seguir deliberadament persones i organitzacions amb visions oposades a xarxes socials com Twitter i Facebook. Això ens permetrà seguir una gamma de fonts més àmplia i diversificada que ens pot ajudar a detectar fenòmens de desinformació. 
  • En darrer terme, pensem a escollir mitjans de comunicació acreditats per informar-nos perquè, malgrat el seu biaix i/o les errades que la velocitat de publicació de les versions digitals poden generar, segueixen uns alts estàndards de professionalitat i comprovació de fets. Cal saber distingir també les peces informatives de les d’opinió. I no és sobrer familiaritzar-nos amb portals de comprovació de fets o facts checker, com ara Verificat, Maldito bulo, Snopes o les seccions de notícies falses desmentides que mantenen alguns portals informatius com per exemple l'equip de Fets o Fakes de Catalunya Ràdio, periodistes del departament d'informatius que treballen de forma autònoma però en col·laboració amb la resta d'equips i departaments de l'emissora. Aquí pots escoltar tots els Fets o Fakes que han fet fins ara. 

Si has arribat fins al final, enhorabona! I sí, estem d’acord, estar ben informat costa. No és un procés fàcil, però és important per prendre decisions.

Així doncs, en aquesta etapa post-COVID: mans, mascareta, distància; també atura’t, pensa, verifica. I un pas més enllà:

  • Amplia les teves habilitats i coneixements digitals per poder avaluar el contingut en línia. 
  • Aprèn sobre com funcionen els motors de cerca i les implicacions de les bombolles de filtres.

Això ens servirà per saber com comprovar activament tota la informació que rebem i també per diversificar la nostra exposició informativa a fonts diverses. 

united nations against fake news