Com funciona la societat digital?
“Totes les revolucions necessiten un moviment que les corregeixi, i això fem aquí: desenvolupar correctament la societat digital”. El president de la Fundacio.Cat Genís Roca obria amb aquesta declaració d’intencions la Conferència Europea 4D que va tenir lloc el passat 9 d’octubre a Barcelona.
La Conferència, organitzada per la Fundació .CAT i Xnet, una plataforma formada per activistes que treballen en diversos camps relacionats amb els drets digitals, va fer valdre instruments multidisciplinaris per a fer una transició digital democràtica i sobirana.
Simona Levi, coordinadora de Xnet, va defensar una digitalització democràtica, és a dir, una transició digital basada en els drets fonamentals i la cooperació, i també sobirana: que cada persona o entitat pugui controlar l’ús i la destinació dels continguts creats així com les dades generades.
Per aconseguir-ho, cal repensar i invertir en processos i estructures que s’han normalitzat, i que posen en joc els drets fonamentals. Explicava l’experta en justícia algorítmica i IA Lorena Jaume-Palasí que la digitalització reprodueix l’estructura colonialista, i que la sobirania tecnològica depèn de l’extracció de matèries primeres d’altres continents i països. El model actual “perpetua l’statu quo”, va remarcar.
Jaume-Palasí també va parlar del tecnocentrisme de la legislació europea, i les pràctiques latifundistes dels centres dades que consumeixen molts recursos naturals. Per aquest motiu va dir que cal repensar la tecnologia per tal que sigui de tots i no només d’uns pocs.
Durant la conferència Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic expert en IA i divulgador va presentar la plataforma en línia en català Galaxia.cat, que oferirà eines de qualitat en català de manera gratuïta, oberta i amb programari lliure. En aquest mateix panel es va presentar el dispositiu de la Xarxa de monitoratge del català digital que permet detectar incidències en la visibilitat del català a Internet i actuar abans que s’agreugin.
L’analista de dades i activista Míriam Hatibi va aportar una mirada diferent des del panell “Una agenda positiva per al futur digital”. Va explicar que l’odi monetitza perquè reté l’usuari i, per això, faltes de respecte, les baralles, els discursos de l’extrema dreta, el fenomen tradwives... són molt eficaces per aconseguir que l’usuari es quedi. Així, TitTok premia el discurs de l’odi o el que premia l’algoritme és la retenció de l’usuari?
En positiu, Hatibi va parlar d’altres emocions que també retenen al públic, com ara mirar el futur amb esperança i les relacions humanes que perduren en el temps.
La jornada situa en una posició prioritària la necessitat de conèixer el funcionament l’ecosistema digital on habitem, ja que això ens donarà més capacitat per fer-ne un ús crític. Els materials eduCAC integren aquesta aproximació a partir de l’itinerari d’identitat digital, tant per primària com per secundària. Els tres eixos de l’itinerari serveixen per explicar el concepte d’algoritme, com funciona i quines conseqüències té, com ara les bombolles de filtres, entre d’altres. També es treballa el concepte de petjada o rastre digital i com aquesta configura la nostra identitat digital. Tot plegat per reflexionar sobre com condiciona la tecnologia la nostra forma de comunicar-nos i relacionar-nos.
