Construïm el nostre decàleg audiovisual en família?
Les tecnologies i les eines digitals estan per tot arreu; ens acompanyen dia a dia i, òbviament, convivim amb elles també a casa. El consum audiovisual mitjançant el mòbil, la tauleta, el televisor, l'ordinador..., és ja una constant. En definitiva, tenim tot de dispositius diversos amb formats igualment diversificats per oferir-nos informació i entreteniment a totes hores.
La realitat és ja en gran mesura digital i tots i totes ens trobem sovint revisant el nostre comportament amb les eines tecnològiques. I és que davant d’un fenomen que per si mateix enlluerna, mares, pares i educadors som conscients del repte que tenim davant: com puc gestionar l’ús que fa de la tecnologia i d’internet el meu fill o filla? Com puc estimular el seu esperit crític per tal que no es dediqui a reproduir simplement el que observa de youtubers i influencers? És normal que el meu fill o filla s’expressi millor amb mi a través de missatgeria que en persona?
El debat sobre fins on ha d'arribar el control i fins on la llibertat que s'atorga als més joves quan es tracta de l'ús d'internet és dens i profund. Per aquest motiu, sovint s'assenyala com a possible solució o, com a punt de partida, l'elaboració conjunta d'un decàleg en família. Un decàleg en el qual tots els membres de la casa hagin de pactar unes normes d'ús comunes sobre els dispositius digitals. De fet, les normes pròpies del decàleg poden canviar totalment d'una família a una altra, es poden cenyir només a marcar unes normes per a l’ús del mòbil, o incloure la resta de dispositius; es poden establir uns horaris de connectivitat o establir uns temps màxims; es pot optar per apagar el wifi de casa a partir d’una hora concreta del vespre, o apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats. Tot plegat dependrà del que decidiu pactar dins de la vostra llar, però per aconseguir-ho us recomanem:
- Que les normes estiguin clares i consensuades des d'un inici i, per tant, que siguin acceptades per tots els membres de la unitat familiar.
- Que els adults també les compleixin i siguin les mateixes normes per a tota la comunitat. No hi hauria d’haver excepcions ni privilegis entre uns i altres.
- Que es contempli algun tipus de penyora en cas d'incomplir una de les normes. Però que això no impliqui la fi del decàleg, si ens equivoquem, tornem a començar. I de la mateixa forma, i potser més important, que es reforcin els comportaments positius.
Per establir el vostre decàleg en família poden resultar útils consells com els que dóna Ariadna Fernández Planells, professora de la UIC, sobre l'ús o l'abús que fem del telèfon i com pactar un contracte. També podeu consultar els ‘Deu consells per evitar la dependència dels infants a les pantalles’ que proposa la sociòloga Alba Castellví en aquest article publicat a El núvol. O, si ho preferiu, podeu basar-vos en les pautes que indica la Generalitat de Catalunya dins de l'apartat ‘Família i Escola’ de la seva web.
Però encara podeu anar una mica més enllà, des d’eduCAC us animem a deixar anar la imaginació i donar-li un format audiovisual al vostre decàleg en família. Així, el compromís per marcar unes normes de convivència el podreu fer d'una forma més divertida. Per això, us animem a consultar el següent recurs didàctic, on trobareu unes pautes molt clares per realitzar el vostre decàleg audiovisual i adaptar-lo al context familiar:
Reflexionem i plasmem a través del llenguatge audiovisual el nostre punt de vista sobre els riscos i oportunitats que ens ofereixen els dispositius mòbils i les xarxes socials. El bon ús del mòbil a través de la mirada dels i les adolescents.
