P. En que consisteix el projecte que us ha portat a ser finalistes dels XX Premis eduCAC? 
R. A l’Escola Solc sempre hi ha hagut una tradició de treballar les audiovisuals. A totes les etapes de l’escola, tant a infantil, com a primària i secundària ho treballem. El que hem presentat en aquests premis és l’etapa de secundària. Consisteix en una sèrie de projectes de 1r a 4t de l’ESO. El fil conductor és la història del cinema, el llenguatge audiovisual, l'anàlisi de mitjans de comunicació, la televisió, i ara també, els social media, que no podem obviar.
P. Quina resposta tens dels alumnes?
R. Normalment força positiva. Intentem que sigui educatiu però també entretingut. Posem pel·lícules dels grans mestres del cinema o fem projectes per fer un curt on puguin desenvolupar les seves habilitats creatives. Aprenen també sobre llenguatge audiovisual i s’ho passen bé, s’engresquen força i en guarden un bon record.
P. I de les famílies? Sou de les poques escoles que teniu un projecte estructurat en aquest àmbit.
R. Sí, ens arriba retorn de les famílies, que ens feliciten per algun projecte concret. També, per exemple a 4t de l'ESO, quan l’alumnat exposa el treball de recerca a la jornada de portes obertes, les famílies que hi assisteixen ens fan arribar la seva satisfacció.
P. Com arribeu a aquesta aproximació a l’educació mediàtica?
R. Avui dia estan molt influenciats per les xarxes socials. Per això, entenem que hem de fomentar l’esperit crític, que sàpiguen fer una lectura pròpia, que entenguin allò que reben. Els mitjans de comunicació tenen la intenció de portar al públic cap un lloc o altre. Si com a espectadors, els adults ens deixem seduir, imagina’t el públic adolescent que no hi està acostumat. Per a ells tot és nou, i és més fàcil que s’enlluernin per la seva falta d’experiència. Fa falta aquest esperit crític, i que surtin de secundària amb les habilitats per poder desenvolupar-lo i amb una visió més àmplia del cinema, de les xarxes socials i dels audiovisuals en general.
P. Actualment, el projecte que ens expliques es desenvolupa de 1r a 4t de l’ESO, però l’accés al mòbil i als continguts audiovisuals s’inicia cada vegada més d’hora. Us heu replantejat el fet de començar el projecte a primària? Ja ho feu?
R. Ja ho estem fent. Ho treballem a tots els nivells. El fil conductor a tota l’escola és la història del cinema: des de primària on es comença pel còmic, la fotografia, a segon i tercer treballen el cinema, cinema mut, després la ràdio, etc. A mesura que van creixent van superant diferents etapes. Tots els cursos treballen com a mínim un projecte relacionat amb audiovisuals: anàlisi d’imatges, vídeos, telenotícies, ràdio, etc. A secundària, com que els alumnes ja tenen un capacitat cognitiva més propera als adults i poden assolir coses que no poden assolir quan són més petits, hi ha més concepte i més llenguatge audiovisual.
P. Creus que el projecte és reproduïble a altres centres educatius (adaptant-lo als objectius del centre i als interessos i necessitat de l’alumnat)? Per on s’hauria de començar?
R. Crec que sí. No podem ser, o no hauríem de ser una illa o un bolet, tots els centres educatius poden treballar-ho. I segur que hi ha més projectes molt interessants relacionats amb els audiovisuals en altres llocs i crec que són necessaris. En un món en el que els nois i noies agafen més el mòbil que els llibres, és molt necessari que tinguin aquesta educació.
P. Un adolescent que ha visualitzat i analitzat pel·lícules com ara Psicosi, Temps moderns, El xou de Truman, que ha analitzat un TN, o un anunci de Bicentury, creus que rep els missatges que rep a través de les xarxes socials?
M’agradaria pensar que sí, que hi ha una gran majoria de l’alumnat que quan acaba aquest recorregut a 4t l’ESO té una visió diferent de la que hagués tingut sinó hagués fet aquests projectes. Hi ha una cosa molt curiosa, per exemple en els projectes de llenguatge audiovisual amb els de 3r de l’ESO, quan els hi dius que els hi posaràs Psicosi, una pel·lícula en blanc i negre, tots surten esgarrifats. Diuen què és això? Es horrible. Però el mestre Hitchcock necessita 10 minuts per tenir-los a tots enganxats. Any rere any ho veig, comprovo que al cap de 10 minuts no poden parar. Intento demostrar que en el cinema hi ha bones pel·lícules que no tenen data de caducitat, que sempre enganxen.
P. Com afectarà el nou currículum a l’educació mediàtica? La LOMLOE facilita la incorporació en el currículum educatiu?
R. Crec que és bo que se li doni aquesta visibilitat en el currículum. Alhora, també ens dona una justificació per continuar treballant en aquest aspecte. S’ha de parar més atenció en l’àmbit audiovisual perquè és el món que ens envolta.
P. De quina forma heu integrat els recursos de l’eduCAC al projecte?
R. I tant! Hem fet servir propostes didàctiques de l’eduCAC. Jo mateix, per exemple a 6è de primària, pel tema de la publicitat i les cookies, he utilitzat les activitats didàctiques, i els vídeos, en funció dels teus interessos, està ben pautades. Crec que l’eduCAC és tot un referent.
Cristian Reinaldos Gómez és professor de secundària de ciències socials i d'audiovisuals a l'Escola Solc (Barcelona).