Segons dades del Baròmetre de Gènere que cada dos anys realitza la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD), vora el 20% dels nois joves consideren que la violència de gènere no existeix i creuen que es tracta d’un “invent ideològic”. Aquesta dada creix respecte del 2019, quan el percentatge era del 12%.
En el cas de les noies, i citant el mateix estudi, tot i que elles cada cop més perceben la violència de gènere com un problema social greu (74,2%), sovint no són conscients que comportaments com ara controlar quin ús fan del mòbil, amb qui parlen, o com es vesteixen, són formes d’exercir violència.
Quina lectura en fas d’aquestes dades, a partir de la realitat que observes a les xerrades i formacions que fas als instituts?
Hi ha una part de les dades que són molt esperançadores, que és el fet que cada vegada siguin més les noies que detecten que la violència de gènere és un problema social greu. El que també és important és veure si aquestes noies detecten situacions de violència, no només les més evidents, sinó també les més quotidianes i amagades. Però crec que és important que com a dones tinguem consciència que això és un problema molt gran.
I com moltes vegades passa en períodes de gran consciència, en moments en que una lluita pressiona amb força, és lògic que alguns nois considerin que això de la violència de gènere és un invent ideològic, com diuen, un invent de quatre feministes histèriques (com moltes vegades se’ns titlla) que ens inventem les coses. No deixa de ser una forma d’intentar ocultar-ho, per fer-nos creure que el que les feministes diem no té valor, que és un invent i una mentida, i tractar de justificar un fet que és completament demostrable d’una forma insubstancial.
Les dades que faciliten baròmetres com el que abans hem citat donen la sensació que anem cap endarrere respecte de la igualtat. En quina situació creus que ens trobem?
És cert que sempre que un moviment empeny, el moviment contraposat també ressorgeix. Per tant, és molt lògic que en aquesta onada feminista en què ens trobem, com que pressiona amb força, hi hagi aquest ressorgir de pensaments més masclistes i discriminadors. Anem enrere? És una pregunta complicada. Estem avançant tot el que podem avançar, a poc a poc, però de forma legal. Des de les militàncies anem aconseguint que cada cop més persones prenguin consciència. Però sí que és cert que aquest ressorgir fa que aquelles persones que tenen més facilitat per voler anar en contra del feminisme s’enganxin a tot plegat.
Com que hi ha coses molt evidents del masclisme que han desaparegut, com per exemple, que les dones no hagin de demanar permís a les seves parelles, que puguin treure’s el carnet de conduir, puguin obrir un compte corrent al banc, puguin treballar de manera formal i oficial en alguns llocs de treball, que no en tots, doncs es pensa que ja s’ha assolit absolutament tot. I crec que és un moment molt important perquè totes aquelles violències quotidianes invisibilitzades s’estan menystenint, i aquí potser sí que necessitaríem consciència per part de totes.
Com i on aprenen els comportament masclistes que després exerceixen les persones joves? Seguim aprenent la sexualitat de forma masclista?
Els comportaments masclistes els aprenem a tot arreu. Crec que no hi ha cap lloc del nostre entorn en què no aprenguem aquests comportaments masclistes. A casa posem uns pilars fonamentals, perquè és on estructurem com funciona el món, però també l’escola, a través dels mitjans de comunicació, els dibuixos, les sèries, les pel·lícules que consumim, la música que escoltem, els llibres que llegim, tot el que es comparteix a les xarxes socials, etc. D’aquí és d’on apareixen tots aquests comportaments que moltes persones joves exerceixen.
L’adolescència, a més, és un punt clau perquè sovint molts d’aquests nois masclistes s’envalenteixen i demostren encara més el seu masclisme amb cert "honor" fins i tot, perquè ensenyar que ets un “mascle de veritat”, el que s’ha malentès com “home de veritat”, és molt important en aquesta etapa. Aquests comportaments sembla que es multipliquen durant l’etapa de l’adolescència i de la joventut.
I seguim aprenent una sexualitat de manera molt masclista perquè de fet la majoria de persones no han pres consciència de com de masclista n’és la sexualitat: tot gira al voltant d’un coit, de l’orgasme de l’home cisgènere. I encara ens pensem que som les dones les que no en sabem prou, que no ho fem bé perquè hauríem de funcionar d’una manera que ens han explicat que realment no és igualitària. Prendre consciència de la desigualtat que es viu en l’aprenentatge de la sexualitat masclista és molt important per trencar-hi i per posar el plaer d’uns, d’altres, i d’altris al centre.
Com influeixen als i les joves les històries d’amor que consumeixen a videoclips musicals, a sèries, pel·lícules i altres formats?
Totes aquestes històries d’amor que es consumeixen en videoclips, en sèries, en pelis... a tot arreu, influeixen moltíssim perquè acaben fent-te creure que l’amor és una cosa que no és, i normalitzant conductes que no són d’amor, sinó que són de violència. Aquest mite de l’amor romàntic s’ha basat en establir relacions de manera desigual, amb violència i amb un mal tracte, no un bon tracte, i una desigualtat claríssima, de privilegi cap a l’home i d’opressió cap a la dona. S’ha normalitzat que els homes actuen d’aquesta manera, que les dones actuen d’una altra, i això fa que moltes vegades tot això influeixi i sigui el caldo de cultiu perfecte perquè la resta de masclismes s’instal·lin en el nostre pensament.
Una altra font de consum audiovisual pels joves és tot allò que els hi arriba a través de les xarxes socials i les persones influenciadores. Moltes d’elles, amb molts seguidors, llencen missatges clarament masclistes. Quin rol juguen aquests missatges en la construcció de la visió del món dels i les joves?
Les xarxes socials ara mateix són el lloc on les persones adolescents se’n van més, és un dels referents principals. Estem en un món superconsumista i supercapitalista, on les aparences són el més important, per tant, el nombre de seguidors, de seguidores, que tens a les teves xarxes socials marquen com ets d’important en aquest món i si t’he de seguir o no.
Això fa que persones que tenen un pensament molt masclista, que no tenen gens de consciència ni feminista ni social, perquè sovint parlen des d’un privilegi que ni tan sols són conscients que tenen, siguin una gran influència de fornades de joves.
Evidentment, tenen un paper molt important en la visió del món dels joves perquè en el fons s’hi emmirallen. Generalment, el món sempre s’ha construït perquè ens emmirallem amb les persones que tenen més privilegis que nosaltres, amb poc pensament crític i poca crítica social. Abans tothom volia ser un jugador del Barça, i ara també, però a més, totes les noves fornades, o almenys la gran majoria volen ser youtubers i ballar i parlar de videojocs, o gravar-se mirant videojocs i cobrar molts diners per això. I moltes vegades no ens fixem en el contingut classista, masclista, i racista que hi ha en tots aquests canals i aquests xarxes socials d’aquestes influenciadors.
Què creus que té major impacte, els formats de ficció, els continguts audiovisuals a les xarxes socials, els estereotips encara presents en alguns mitjans de comunicació...?
Tant els formats de ficció com els continguts de les xarxes com els estereotips estan barrejats ara mateix, per tant, tot té un impacte que retroalimenta un a l’altre, perquè en el fons a les xarxes s’estan perpetuant estereotips, en els formats de ficció també... està tot barrejat i tot té un impacte brutal en com la canalla i l’adolescència aprèn com funciona el món.
A l’eduCAC sempre apostem per l’acompanyament en el consum audiovisual d’infants i joves. Com podem gestionar a casa si ens trobem que els nostres fills o filles segueixen perfils amb continguts masclistes? Com els podem ajudar a identificar masculinitats tòxiques?
Jo sempre he estat molt partidària que a casa, com l’eduCAC, acompanyem el consum de contingut audiovisual d’infants i joves. Evidentment, no podem estar les 24 hores al seu costat, però sí que crec que és molt important que ja des de súper petits posem en dubte alguna de les coses que veuen a la televisió, començant per qualsevol sèrie de dibuixos animats que pot semblar molt inofensiva i molt divertida, però que potser està perpetuant estereotips masclistes. També des dels contes clàssics, com per exemple La rateta que escombrava l’escaleta, que crec que és un conte que hem de qüestionar moltíssim i que crec que és important que ho parlem amb la canalla petita des dels dos anys amb preguntes del tipus: tu creus que és normal que aquest gat vulgui fer mal a la rateta, que l’acabi matant, que exerceixi violència, que la tracti malament? Totes aquestes coses la canalla petita ja les entén si utilitzem un vocabulari comprensible per ells.
També podem aprofitar qualsevol vídeo viral, o sèrie que estigui de moda, o qualsevol llibre, per parlar-ne i incorporar el pensament crític a casa i en família.
Quin rol han de jugar els centres educatius davant aquest perfil? Creus que els docents haurien de rebre formació per aprendre a detectar violències i específicament per detectar i afrontar les violències de gènere a les aules?
Soc completament partidària que els centres educatius rebin formació per detectar qualsevol classe de violència, sigui racial, de gènere, lgbtifòbica, per diferència de classe, per diversitat funcional... Per totes les violències és imprescindible que el professorat, que les docents, estiguin formades amb això, perquè són un eix vertebrador molt important pel que aprèn la nostra canalla. En una escola no es pot llegir La rateta que escombrava l’escaleta i quedar-nos tan "panxos", no pots cantar la cançó d’en marrameu torra castanyes que al final troba una rateta que li cus els mitjons i quedar-nos tan "panxos". L’escola també ha de ser un eix principal per començar a desenvolupar el pensament crític i és clau fer-ho des que són ben petits, des de les llars d’infants evidentment, però sobretot des de I3.
Nois i noies utilitzen les xarxes socials per a enviar-se missatges de tota mena, també de contingut sexual. Sovint el missatge és “si comparteixes, en perds el control”, però sabem que l’adolescència és una etapa on predominen l’emoció i la motivació, augmenta la reactivitat emocional i es prenen decisions arriscades. De quina manera podríem abordar i educar famílies i escola l’ús que en fan dels serveis de missatgeria instantània per a gestionar les seves relacions?
Sobre el contingut sexual en els missatges, crec que és molt important girar la truita. Sí que és cert que hem d’ajudar a les adolescents, que són les grans víctimes de tot el que passa amb el sèxting, a què prenguin mesures, és a dir, per exemple “escolta, sé que en algun moment voldràs enviar-li a alguna cosa a algú, que sigui de la forma que se’t reconegui el menys possible”.
Però, com deia, crec que hem de girar la truita: a qui hem d’anar directament és a aquests nois i a totes les persones que estan difonent de forma il·legal tots aquests missatges, fotografies, vídeos, etc., aquesta és la clau perquè si no sempre estem atemptant contra la llibertat que jo en el fons puc ensenyar-li un pit, la vulva, un vídeo de contingut eròtic meu, a qui jo vulgui, sempre que l’altre ho vulgui rebre.
Però el que no té dret l’altra persona és a difondre-ho, això sí que és il·legal. Crec que sempre s’està culpabilitzant a qui envia els vídeos, o les fotos, o els missatges de contingut sexual. Sempre hi ha el “vigila què fas, vigila a qui ho envies, com ho envies, vigila, vigila, vigila”, que és el gran missatge que hem rebut les dones, i, en canvi, a la persona qui serà l’agressor que cometrà aquesta agressió d’enviar alguna cosa de forma il·legal no se’ls hi dona aquest missatge. Per tant, crec que és molt important girar la truita i canviar aquest enfocament.
Es fan campanyes de prevenció però, com dèiem abans, la immaduresa i la impulsivitat de l’etapa adolescent també predominen en l’ús de les xarxes socials i, per tant, sembla que els missatges no arriben. Com creus que caldria enfocar el tractament de la violència de gènere a nivell mediàtic i les campanyes de prevenció perquè tinguin un impacte positiu en els i les joves?
Parlem de la immaduresa i de la impulsivitat de l’etapa adolescent, i no sé en qui punt podríem considerar que una persona està madura perquè com que la maduresa es va guanyant al llarg dels anys...
Hi ha moltes coses que estan fent les nostres persones adolescents que també fan les persones adultes, però que potser estem jutjant d’una forma molt diferent quan ho fa una persona adulta. O sigui que crec que potser hem de canviar la vara de mesurar, i deixar de fer-ho de forma paternalista.
Si des de sempre s’ha parlat a casa dels pros i contres de fer les coses, s’ha intentat fomentar el pensament crític, si s’han debatut les situacions, s’ha deixat clar que les mares, els pares, els agents principals de cura i de criança estem al costat de les criatures, adolescents, joves, això crec que és molt important.
A escala mediàtica, totes aquestes campanyes de prevenció no serviran de res si continuem difonent contingut masclista. Jo puc fer una campanya de prevenció en contra les violències masclistes, però deixar una sèrie d’adolescents que està superreconeguda i que és superfamosa en el nostre país per exemple i que estigui carregada d’estereotips, de masclismes, de violències. Si faig una campanya però després tot el contingut que hi ha a la meva cadena, o al meu mitjà, és masclista, és racista, és classista, les campanyes serveixen de poc. Per tant hem de començar a transformar el que consumim, el que elaborem, el que mirem en família i el que jo com a persona que difonc i que divulgo faig a través de les meves xarxes, hem de ser molt conscients d’això.
Per tant, potser hem de canviar més la manera com divulguem, el tipus de contingut que fem a tots els nivells, des de qualsevol persona que tingui un compte d’Instagram a un canal de televisió, perquè una campanya no serveix de res si després tenim tota la resta que ens va a la contra.
A l'Elena Crespi Asensio la trobareu al seu web, i també a les xarxes socials de Twitter i Instagram.
