Pregunta. El videojoc viu un gran moment i hi ha moltes empreses que s'hi dediquen. Què feu de diferent a Delaguila Games?
Resposta. A Delaguila Games fem servir el videojoc com una eina per millorar el benestar emocional i la salut mental de les persones. I darrere d'això hi ha un model d'inclusió social. El videojoc és una eina superpoderosa, pel simple fet que més del 80% dels joves juguen a videojocs i més del 50% de les persones d’entre 40 i 50 anys també. És el nostre cavall de Troia per poder, per exemple, treballar conceptes educatius, intentar transformar creences, hàbits de vida o empatitzar amb problemàtiques socials.
P. Com neix el projecte?
R. És una història molt personal, molt lligada a mi en el sentit que des que tinc ús de raó, he sigut un cuidador. La meva mare era pràcticament cega perquè tenia una degeneració macular i jo la vaig cuidar sempre des de petit. Això està dintre meu i, malgrat que primer me’n vaig anar a un altre lloc, al món industrial i empresarial, al final la vida és com un pèndol, i tornes a allò que tu realment sents, el que ets, el que vols fer. I al final el que fem a Delaguila Games és cuidar utilitzant el videojoc. I és sorprenent perquè jo no soc gamer, més enllà de jugar amb els meus fills al Mario Kart o el Mario Bros.
P. Generalment, els videojocs s’associen a l’entreteniment, però també poden ser una eina d’aprenentatge, com en el vostre cas. Com es poden unir aquests dos aspectes?
R. Els videojocs són cultura. De fet, són una branca del Departament de Cultura, hi aposten moltíssim, hi posen molts diners perquè es facin moltes coses per potenciar aquest món. I Catalunya, i sobretot Barcelona, és el hub més important de videojocs del sud d'Europa. El videojoc és narrativa, el videojoc és art i moltíssimes coses. Com ho utilitzem nosaltres? Et posaré exemples concrets perquè així és més fàcil entendre-ho.
Fem un tipus d'esdeveniment que es diu inVideo Games Jam on reunim 150 joves entre 12 i 20 anys de diferents escoles. Durant tres dies aprenen a fer videojocs a partir d’una temàtica concreta que sempre està relacionada amb la salut mental. L'objectiu és fer un videojoc sobre temes com ara l'autisme (sensibilització de l'autisme, entendre que és l'autisme) o sobre el racisme des del punt de vista de la salut mental o sobre la depressió. Durant aquests tres dies els formem per fer videojocs i, distribuïts en equips, fan un videojoc petitet, un prototip, per entendre, explicar o empatitzar amb aquesta problemàtica mental o social.
Què passa durant aquests tres dies? Que els joves aprenen que el videojoc es pot aplicar a coses serioses, que de fet s'aplica a coses serioses.
Un altre objectiu és que aprenguin competències tècniques i també transversals: la gestió del temps, el treball en equip, etc. Però, sobretot, el més important és que de manera no intencional durant tres dies empatitzen amb una problemàtica sense adonar-se’n, i això és superpoderós. Sempre diem que el videojoc és el llenguatge dels joves, i per això l’utilitzem, perquè empatitzin amb una problemàtica social o mental.
Un altre exemple del que fem és un altre esdeveniment que vam organitzar el desembre del 2025 a Terrassa, un altre inVideogames Jam on vam unir 100 joves entre 10 i 15 anys i 30 persones de més de 65 anys amb una temàtica concreta: l’edatisme. Van cocrear videojocs narratius per idear la Terrassa del futur, una Terrassa inclusiva, sense barreres generacionals, i van abordar la problemàtica de l'edatisme. L’edatisme no afecta només a les persones grans, sinó a totes les persones i durant tota la vida, perquè també en els joves hi ha edatisme: ets molt jove per fer això, no ho pots fer. Llavors, vam veure que també és superpoderós utilitzar aquests esdeveniments per a unir generacions. El que es va produir, tot el que es va generar va ser brutal.
Primer vam formar a les persones de més de 65 anys amb la plataforma, Minecraft Education Edition. Normalment, poden escollir la plataforma que ells volen, però en aquest cas, per fer-ho més senzill, nosaltres vam escollir aquesta, i també els vam formar per fer un pòdcast. Després, junts vam crear el videojoc, i les persones més grans, feien pòdcasts als joves per explicar el videojoc que estaven fent, etcètera. O sigui, al final, hi ha molt d'edatisme en el tema de la tecnologia, però si tu ho fas amb estima, amb cura i saps el que fas, les tecnologies, en aquest cas els videojocs, també són una gran eina per a qualsevol persona, a qualsevol edat.
P. Al vostre perfil a Linkedin expliqueu que Delaguila Games és un ecosistema disruptiu i viu on el videojoc, la tecnologia, la creativitat i la comunitat s'uneixen com a motor d'inclusió, benestar i transformació social. Com funciona Delaguila Games?
Treballem amb un model d'economia circular del coneixement i d'empoderament de joves vulnerables i de professionalització. Fem un programa o bootcamp que dura un any més o menys, a través del qual formem a joves vulnerables, uns 30 cada any. Vulnerables vol dir joves amb autisme, joves amb TDAH, joves amb depressió, joves que han sortit del sistema educatiu perquè no s'adapten, fins i tot joves amb una petita discapacitat reconeguda.
La primera fase és la formació: els formem, de manera molt intensiva per fer videojocs de manera professional. D'aquests 30, els més motivats i que volen continuen en una segona fase, que és una fase d'incubació on han de fer un videojoc real psicoeducatiu, és a dir, funcionem com si fóssim un estudi professional i han de fer un videojoc real sempre vinculat a la salut mental.
Tenim aliances amb institucions, com per exemple Sant Joan de Déu que participen com a experts en salut mental sobre alguna temàtica concreta. L’any 2025 van fer un videojoc per a promoure la inclusió social d'infants amb autisme, l'Aiden’s World que és un joc molt xulo. Han après tots els processos de fer videojocs i s'ho han currat moltíssim. Al final de l'any han fet una demo i l'objectiu és intentar professionalitzar-los. Aquests videojocs es fan en un format beta i després el que fem és acabar-los i surten gratuïts perquè tothom els pugui utilitzar.
Però l'objectiu final dels bootcamps és contractar als joves que s'ho han currat més. D’aquesta manera, el que fem és un model circular, és a dir, totes les persones que treballen amb mi són joves vulnerables d'edicions anteriors d'aquests bootcamps. I ara, per exemple, del bootcamp 2025 contractarem a dos joves més. No podem contractar tothom perquè, evidentment, anem a poc a poc, però a banda d’aquests joves, també contractem puntualment a d’altres que han participat en edicions anteriors per fer de mentors, per ajudar a fer els videojocs.
És a dir, tot neix dels bootcamps i a poc a poc, anem il·lusionant els joves en altres projectes o esdeveniments com ara inVideogames Jam o qualsevol altre. I això demostra que els videojocs són una eina superpoderosa perquè tu tens joves que estan a casa, que no saben què fer amb la seva vida, o són autistes i tenen problemàtiques. I els dius, posa’t a fer una formació de “carretillero” i et dirà “no em mola”. Però si tu els hi dius, t'ensenyaré a fer videojocs, gratuïtament de forma professional, i a més faràs un videojoc vinculat a una realitat que estàs vivint, és clar, els enganxes, els motives a sortir de casa, a què vinguin a fer una formació i que es professionalitzin.
P. Has parlat de Sant Joan de Déu. Treballeu amb altres institucions?
R. També treballem amb altres com ara la Fundació Mercè Fontanilles i la Cambra de Terrassa que ens financen dues formacions. La fundació es dedica a treballar amb joves vulnerables, també amb moltes persones immigrants. La Cambra té programes de garantia juvenil a través dels quals es fa la selecció dels participants. I també comptem amb el suport del Departament de Cultura.
Com et comentava abans, en una primera fase, fem una formació superintensiva i els que estan més motivats i volen continuar, passen a la segona fase, que és la fase d’incubació. Es tracta de fer un videojoc real psicoeducatiu i d’accés gratuït. I en aquesta edició és brutal el videojoc que han fet. Primer han fet una versió beta, en dos nivells, perquè és el que hi ha hagut temps de fer, però ara ho continuarem. El procés per fer un videojoc és laboriós i encara no està acabat. Han fet el demo day per presentar la versió beta i hi van venir 20 persones del món del videojoc. És una forma d'empoderar-los, que els vegin gent del món de la salut mental, del món del videojoc en plan high level. I també és una forma d’atreure patrocinadors, si nosaltres aconseguim patrocinadors tenim més diners per poder comptar amb més gent, fer més coses, és tot un cercle.
Ara estan fent és playtesting, és provar el videojoc i veure què cal millorar. I també els estem ensenyant a fer una campanya de micromecenatge per treure diners, perquè també és una forma de veure que el seu treball té un sentit i els empoderem. Aquests diners són per ells, i si del micromecenatge traiem 20.000 euros, doncs són per ells, i ens dona per treballar 3 mesos més. Sobretot l'objectiu final és professionalitzar-los.
Hi ha el cas concret d’un jove participant que no tenia habilitats socials i va acabar l'any fent una presentació del seu videojoc davant de 90 persones. I no només això, sinó que va aprendre a fer videojocs i és una màquina de fer videojocs i no en tenia ni idea. La seva capacitat d'aprenentatge, les seves ganes, i l'actitud, li han permès arribar fins aquí. El tio ha après amb estima i amb cura i, doncs jo sempre dic, nosaltres donem amor a través del videojoc. És el que fem, i al final, quan li dones amor a les persones, no tothom, però moltes d'elles, doncs fan un salt brutal.
P. Sabem que no t’agrada parlar de serious games, per què?
R. Jo prefereixo videojocs aplicats, no m'agrada el concepte serious games. Videojocs aplicats, sí, aplicats a la salut mental, a la formació, al que sigui. El que passa és que en el món dels videojocs hi ha un oceà vermell, que és on hi ha totes “les piranyes” fent videojocs sobre entreteniment, on hi ha molta inversió. I després hi ha una zona blava, la dels videojocs aplicats, que s'utilitzen per a moltes coses, per exemple, per a temes de formació. Jo, per exemple, he tingut una empresa abans que feia videojocs de formació per a la Vall d'Hebron o videojocs per millorar el benestar emocional de nens amb càncer o per moltíssimes altres coses. Aquest món dels videojocs aplicats no està tan treballat perquè aquí hi ha menys diners. La indústria del videojoc d’entreteniment factura més que la música i el cinema junts i és clar, és molt atractiu. De tota manera, la zona blava també és un oceà que n’està tirant moltíssim.
L’objectiu de les nostres game jams és que els joves vegin que el videojoc es pot aplicar a coses serioses i per això portem altres professionals que estan fent coses molt maques, per sensibilitzar els joves que el videojoc es pot aplicar més enllà de la part lúdica.
P. Com es pot fer transmetre als docents el valor d'aquesta eina per treballar competències transversals, que pot facilitar l’educació en valors, la sensibilització sobre temes vinculats a la salut mental, etc.?
R. Com en tots els altres sectors, no només en l’àmbit educatiu, sovint depèn de la persona, del professional, que estigui motivat o no. Els docents i les escoles que venen a les Jams són els professionals motivats. Tot i que nosaltres, fem difusió dels nostres esdeveniments, i tenim aliances amb alguns centres de recursos pedagògics (CRP) i amb el Departament de Cultura. I en l'àmbit de la salut mental, per exemple, la Xarxa TECSAM que pertany al Parc Sanitari i ja s'estan obrint, estan veient el potencial del videojoc i ja estan fent coses molt xules. Estan presentant projectes molt més grans de forma conjunta. Els de salut mental s'estan obrint i estan fent mil coses amb nosaltres, perquè ho fem tots junts. El millor és que el videojoc funciona.
P. Feu esdeveniments específics per a docents?
R. Fem jornades per a professionals on hi participen professors, professionals de salut mental, psicòlegs, professionals de diferents àrees. Hi ha ponències, xerrades sobre casos d'èxit. També tallers, per exemple, per aprendre a utilitzar el Minecraft per fer un videojoc. Els professors van fer un videojoc sobre el Minecraft i molts em van dir que havien descobert un món nou, perquè amb eines molt senzilles podien utilitzar-lo a l'aula per poder motivar i per poder educar.
També tenim les jams, on venen molts docents amb els seu alumnat i veuen el que succeeix allà. En fem difusió a través dels CRP.
P. Per acabar, quins són els pròxims projectes de Delaguila Games?
R. Fins ara, els últims 3 anys hem fet 9 edicions, hi han participat més de 900 joves, i la valoració entre 0 i 5 és de 4,8. No venen només joves que són supertecnològics, sinó que en els equips que muntem hi ha joves a qui els agrada molt l'art, la narrativa, la psicologia, la salut, la programació... la perspectiva és sempre multidisciplinaria. Aquest any farem cinc edicions més. En farem una en línia i edicions intergeneracionals a diversos llocs. Estem treballant amb diversos ajuntaments de la província de Barcelona sobretot. Les dates les tindrem aviat, però sempre intentem posar-les en moments que sabem que no hi ha exàmens i que podran venir. La informació la fem arribar uns dos mesos abans, aproximadament.
Fem esdeveniments de molts tipus: pels més petits, utilitzem el Minecraft Education, pels més grans, l’Scratch, Unity o Twine per fer novel·les visuals, el que sigui. Als professors, els hi diria que per poc que puguin, que vinguin, perquè, al final les dades demostren que és un tipus d’esdeveniment que funciona i que és molt potent, per sensibilitzar, per aprendre i perquè ells també vegin com es pot aplicar el videojoc i que ells mateixos, amb eines senzilles, ho poden fer servir per treballar temes educatius i sensibilitzar en el dia a dia a l'aula. Hi ha moltes activitats complementàries, tant per a l’alumnat com per al professorat. Els professors també s'involucren a fer moltes activitats perquè és un esdeveniment molt gamificat.
Els jocs seriosos o serious games són videojocs que es dissenyen amb un objectiu que va més enllà de l'entreteniment, i que pot ser formatiu, de conscienciació, terapèutic, etc. Però amb els videojocs encara es pot fer un pas més. 