Pregunta. Expliques que la tecnologia digital no només canvia el sistema de producció, sinó també el sistema de transmissió del coneixement. Aquesta revolució afecta necessàriament el sistema educatiu, principal transmissor de coneixement. Què fem amb l’educació i aquesta revolució que en el teu darrer llibre ja defineixes com a inevitable?
Resposta. Arriba la intel·ligència artificial i, com sempre que arriba una novetat, primer ve una fase d'exploració, per veure si trobem noves maneres de fer les coses i si les trobem, després les consolidarem i acabarà sent mètode. Això està passant a tots els sectors. També en el sector educatiu comença a haver-hi experiments. Corea del Sud ha començat a treballar amb uns llibres de text que són digitals, però que en el fons són un text digital acompanyat d'una intel·ligència artificial. La idea és que l'alumne parla amb el material i li fa preguntes. Pot dir, torna a explicar-m'ho, això no ho ha entès, i el material li torna a explicar, li canvia l'argument, és una conversa al voltant d'un contingut didàctic. Aquesta conversa genera informació que va a l'equip docent i llavors l'equip docent diu que aquest alumne sembla que té dificultats, li hem explicat sis vegades i encara fa els exercicis malament. Aquest altre alumne li hem explicat només una vegada i ja fa bé els exercicis. Et dona pistes dels processos d'aprenentatge de cada alumne i et porta realment a un itinerari d'aprenentatge personalitzat. Però són experiments. Corea del Sud acaba d'explicar que quest primer intent –700 milions d'euros, 15.000 professors afectats–, fetes les primeres proves, no és el que esperaven i ara reculen i ho estan redefinint tot. El que trobo valuós és fer apostes decidides i rectificar quan veus que no està anant com tu vols.
P. Els docents viuen amb una certa preocupació la irrupció de la IA als centres i alhora també la perceben com una oportunitat per facilitar-los la feina. Com ajudem el professorat a vèncer les resistències que pugui tenir en l’ús de la IA a l’aula?
R. Està bé que la gent aprengui a programar? Sí, clar que està bé. Cal que tothom es faci els seus programes? No cal. Bé, però, la gent que sap fer els seus propis programes té avantatge? Sí, i els que saben parlar xinès també, i els que saben idiomes, i els que tenen habilitat manual, i els que saben tocar la guitarra. Saber sempre ha estat bé. Però no estic d'acord que per poder ser bon mestre sigui necessari saber programar, saber fer proves amb una intel·ligència artificial. Algunes vegades el que farem serà fer servir les eines que els professionals han preparat pels nostres usos i això ens facilitarà la feina.
P. Fa vint anys que l’ICANN, l’organisme internacional que regula els dominis d’Internet, va aprovar el domini .cat* i aquest estiu ha nascut Accent obert, hereva de la Fundació puntCat. Sempre has treballat pel reconeixement de la comunitat catalana a internet, creus que la IA pot portar canvis en aquest sentit?
R. Estic absolutament convençut que internet parlarà català amb normalitat. Estic absolutament convençut que nosaltres podrem parlar amb les andròmines, amb les màquines i amb els programes en català amb normalitat. Potser tardarà 5 o 10 anys. El tema és si nosaltres continuarem parlant català quan les màquines ho facin. Per tant, no tinc gaires dubtes que el català serà una llengua vehicular d'internet, com ho seran centenars de llengües al món. El meu problema ara és garantir que les respostes en català s'hagin construït des d'un context cultural català. Perquè ara el que pot passar amb aquesta nova capacitat de la intel·ligència artificial és que algú entrenat només amb informació de Wisconsin em contesti en català. Fins ara els continguts en català havien estat generats en un racó del Mediterrani i ara els continguts en català poden estar generats en un laboratori d'un país molt llunyà. La llengua podria no ser suficient per identificar un origen cultural. Aquesta és la següent frontera que haurem de resoldre.”
P. Quin és el paper d’Accent obert en la presència normalitzada del català en l’entorn digital?
R. Estem començant a posar en marxa un reguitzell de nous projectes des de la Fundació Accent Obert. Un és Galàxia.cat, però un altre és Llista.cat, un altre és PremiEscrit.cat. El que estem intentant generar és les condicions necessàries perquè puguis viure en català amb normalitat i amb confiança. Galàxia.cat és un projecte que et vol presentar eines disponibles, gratuïtes, garantides i segures en català. N’hi ha moltes, però la gent no té per què estar buscant-les, garantint i investigant si són les adequades. Llavors, Accent Obert, en col·laboració amb Soft Català, estem fent un inventari d'eines adequades. Anem creixent, hi ha molta feina aquí. Tots ho hem començat.
P. Per promoure el talent digital en català Accent obert ha impulsat la llista de creadors de continguts. Què els diries als influenciadors joves que estan renunciant al català per arribar a més gent?
R. El que podem garantir és que els creadors que treballen en català tenen més impacte i més ressò que els que ho fan en anglès a igualtat de condicions. El català és una bona eina per diferenciar-se i per segmentar-se a internet i és una bona eina per ser rellevant a la teva comunitat. Costa molt ser rellevant en general a tot el món. És molt més fàcil ser rellevant a la teva comunitat. Si la teva comunitat és la catalana, la catalana, si no la bretona, i si no la britànica, i si no la que sigui. Segmentar sempre és una bona idea a internet”.
Hem parlat amb l’arqueòleg i expert en transformació digital, Genís Roca, que acaba de publicar La revolució inevitable. Una [càpsula] sobre la societat de la Intel·ligència Artificial (Ara Llibres), on reflexiona sobre la metamorfosi que la IA està provocant en la societat. 