Conversa amb Juanjo Fernández

En Juanjo Fernández Sola ens explica que viu a Cànoves en una casa 3G (Gent, Gats i Gos) i que va néixer el segle passat, però es conserva raonablement bé :-)

A part d’això, té tota una vida professional dedicada a educar les persones, abans com a professor i com a monitor d’esplai, ara com a consultor pedagògic. Imparteix xerrades i formacions adreçades a famílies, escoles i empreses sobre temes educatius de tota mena, també sobre ús de pantalles i tecnologia. 

A més ha escrit obres de teatre i llibres, ha col·laborat en d’altres, escriu periòdicament en la secció de Criatures de l’Ara i és visual thinker. És per això que diu que ensenya escrivint, dibuixant... i xerrant

Coneixem una mica millor a en Juanjo Fernández, i aprofitem per parlar sobre la seva experiència com es relacionen família i tecnologia.

Juanjo Fernández SolaP. La seva trajectòria professional està lligada des de l’inici a la formació de persones de gairebé totes les franges d’edat: de professor, de monitor i responsable de colònies, ara fa de consultor pedagògic... és vocacional, és al que es volia dedicar quan es va formar en Filosofia i Lletres a la UAB? 

R. Crec que sempre he volgut fer de profe. Recordo que a 6è d'EGB (sí, jo vaig anar a EGB!), en una sortida escolar, un company (a qui jo no queia especialment bé) estava molt preocupat per un examen proper que pensava que suspendria segur. Vaig dedicar una estona a preguntar-li i a explicar-li el que jo havia entès, i així ell es va adonar que sabia més del que es pensava i que potser jo no era un "empollón" tan repel·lent, i jo vaig descobrir que em volia dedicar a educar. A escola, a l'esplai… on fos. Fer Filologia Romànica em va permetre ser professor de moltes matèries diferents… i poder llegir "Astèrix" en francès i entendre la majoria de jocs de paraules! 

Amb quina franja d’edat considera més interessant o agraït treballar? 

Si hagués fet Magisteri m'hauria dedicat a Primària, però fer una carrera d'Humanitats em va portar a centrar-me sobretot en la franja d'edat de secundària, on hi ha els adolescents que tanta "por" fan a tanta gent i que, en canvi, són fascinants, extraordinaris, apassionants, i no ho canviaria per res… però això no treu que respecti i admiri profundament les companyes d'Infantil i Primària, i que segueixi sense entendre per què els seus sous són inferiors als dels docents d'ESO, Batxillerat o FP! 

Es defineix com un visual thinker que ensenya escrivint, dibuixant i xerrant. A les seves xarxes podem veure els seus dissenys i explica que fa #DIBUPA (DIvulgació educativa amb diBUixos i PAraules que ajuden). Quan i per què decideix formar i divulgar d’aquesta forma? 

Sempre m'he comunicat molt amb la paraula escrita i parlada, i tenia clar que això era "lo meu". I tenia també molt clar, com tanta gent, que dibuixar no ho era, perquè els meus dibuixos no eren prou "realistes". I, tanmateix, sempre vaig anar fent dibuixets, i els materials que preparava per als meus alumnes de FP1, a finals dels 80, incorporaven un munt de dibuixos senzills. Però vaig veure "la llum" amb un llibre, "The Sketchnote Handbook", de Mike Rohde. El concepte de "sketchnote", de presa de notes visuals, i el seu lema, "no és art, són idees", em van alliberar. D'això fa 10 anys, i no he parat de dibuixar: en llibretes (que són gairebé una addicció), en paperògrafs, en paper kraft, a la pissarra verda, a la blanca, a l'iPad… i he vist que, sense importar l'edat del públic a qui m'adrecés, eren molt ben rebuts.   

Com treballa un visual thinker? Li ha calgut formar-se per a comunicar d’aquesta forma? 

El meu lema sobre el visual thinking és "idees que generen dibuixos, dibuixos que generen idees". Poden ser idees teves o d'algú altre, llegides o escoltades en una conferència o un pòdcast. El cas és que has d'escoltar-ho amb atenció plena, deixar que passi pel teu cap, pel teu cor, i que s'expressi a través de les teves mans, amb dibuixos senzills. "Sí, però jo no sé dibuixar" Sí que en saps! Si saps fer un punt, una línia, un quadrat, un cercle, un triangle i un garbuix, pots dibuixar-ho tot! I evidentment, si vols aprendre tècniques que t'hi ajudin, hi ha un munt de tallers i cursos, en línia i presencials que t'hi ajudaran. Però el principal és posar-s'hi!

Com a consultor pedagògic, fa xerrades i formacions per a famílies, educadors, alumnes... com ha anat adaptant les seves xerrades als canvis de la societat? 

Sempre dic que les meves xerrades són com "antibiòtics d'ampli espectre" i, per tant, útils i aplicables a la majoria de situacions. Evidentment, hi ha problemàtiques que necessitaran una atenció més personalitzada, i hi ha temàtiques que canvien al ritme de la societat… però la veritat és que si la xerrada és bona, si les idees són sòlides i consistents, si les propostes són útils, només caldrà fer actualitzacions en els exemples, els vídeos o els títols.

De totes les formacions que fa, quines són les que tenen més demanda?

Hi ha xerrades que són extremadament populars durant una temporada, o un curs, i després no són sol·licitades. Per exemple, "Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer els deures del cole!)". D'altres, de sobte, les demanen moltes AFA, sovint en resposta a una notícia apareguda als mitjans. Així passa de tant en tant amb la xerrada sobre el bullying, o la d'afectivitat i sexualitat. També és molt demanada la xerrada "30 manaments per tractar amb adolescents" -i ens ho passem molt bé!-. I, personalment, m'agrada molt "Els 7 Superpoders de la Felicitat", que no és una xerrada tan "tècnica", però és molt inspiradora, i genera molt bon rotllo!

Quines formacions o xerrades ofereix per a famílies o alumnes en l’àmbit de l’educació mediàtica?

La xerrada "Viure i Sobreviure a les Pantalles en Família", i enguany, una nova: "Fake News: no enganyis i no et deixis enganyar". També hi ha qüestions mediàtiques a "Amb R de Respecte: convivint amb la gent, desmuntant l'assetjament", sobre el bullying. 

Un dels temes que més preocupa a docents i mares i pares és l’ús de la tecnologia i el consum audiovisual. Des de quina perspectiva ho tracta a les seves xerrades? Quines mancances detecta en aquest àmbit, tant a l’escola com a casa? 

La xerrada té el subtítol de "TIC: Tòpics i Pànic", perquè hi intentem desmuntar tòpics com "és que ja neixen ensenyats" "sempre en saben més que nosaltres" i procurem no deixar-nos endur pel pànic que de vegades generen les pantalles. Al final, hem de decidir si som més "Grrr..!" o més "Aaah..!", és a dir, més RR (Rebuig Rabiós) o més AA (Adoració Acrítica). Jo procuro tractar-ho des d'una perspectiva positiva, per descobrir tot el que podem fer com a famílies i educadors adults i responsables.

Quines són les preguntes o problemes més freqüents que s’hi troba en aquest sentit? 

Una pregunta recurrent és la de "a partir de quina edat poden tenir mòbil?" I la resposta és que el més tard possible, la veritat, perquè cal deixar que els infants visquin tantes experiències d’aquelles que et fan créixer per dins i per fora com els sigui possible: córrer, saltar, jugar, cridar, cantar, imaginar, trepitjar bassals, relacionar-se cara a cara amb els altres, fer vaixells i avions de paper, saltar a la corda, fer tombarelles, ensopegar, caure, tornar-se a aixecar… Diem sovint (massa!) que els nens són "com esponges". Doncs bé, en quines "galledes" volem que es xopin? Mentre siguin petits, jo proposo que siguin galledes molt "analògiques"!

Les famílies que assisteixen a les seves xerrades sobre com gestionar l’ús de la tecnologia, ho fan de forma preventiva per saber com educar o de forma més reactiva, quan ja tenen alguna dificultat? 

No ben bé perquè hi hagi hagut un problema greu, però sí amb una certa sensació que el món d'ara ja és així, i "que no s'hi pot fer res", però jo crec que sí, que no hem d'actuar com si fóssim la versió "pantalles" d’Hansel i Gretel. Ja sabeu, els del conte: en una situació que no es veuen capaços de controlar, abandonen els seus fills enmig del bosc. Allà hi ha una meravellosa caseta de xocolata amb algú que sembla ser una amable velleta dins, però que resulta ser una bruixa dolenta que els fica en una gàbia i els vol engreixar per menjar-los. Qui s'ho podria haver imaginat, eh? Doncs això és el que passa quan abandonem els fills en el bosc de les pantalles on hi ha casetes fascinants… plenes de bruixes, de ciberbullying, sexting, pornografia, ludopatia… I llavors ens exclamem: "qui podria haver-ho imaginat?". Home, potser sí que ens ho havíem pogut pensar, no? 
Aquesta mena de responsabilitat és la que crec que com a adults responsables sí que hauríem d'exercir, amb estima, flexibilitat i alegria… però amb fermesa i convicció!

pantalla inici pantallàleg Juanjo FernándezEl seu #pantallàleg (10 manaments per viure i gaudir les pantalles en família) recull els principis bàsics de com ens hi hauríem d’aproximar les famílies a l’ús de la tecnologia i el consum audiovisual. Ens el podria explicar una mica? 

Som-hi amb una versió reduïda:
1.    Interès (per la relació dels fills amb les pantalles i les xarxes socials).
2.    Diàleg (parlar i sobretot escoltar: què fan i deixen de fer amb les pantalles).
3.    Obertura (demostrem que hi ha vida més enllà de les pantalles).
4.    Planificació (establir horari i temps, i prioritats no negociables).
5.    Alerta (no alarma, però sí advertència clara sobre els perills que existeixen).
6.    Sensibilitat (parlem sobre el que nosaltres pensem que està bé i el que no, transmetem les nostres conviccions sobre els drets de les persones).
7.    Transparència (controlem contrasenyes, i les pantalles, millor en espais d'ús comú).
8.    Recursos (n'hi ha, gratuïts i de pagament, per facilitar la gestió de les pantalles a casa nostra).
9.    Coherència (revisem les nostres pròpies actuacions, i actuem en conseqüència).
10.  Actuació (no traiem importància a les males pràctiques, fem que contribueixin a esmenar els errors que hagin comès, i valorem tots els -molts- usos positius que fan dels recursos d'internet).

I ja per acabar, quin creu que és el consell més bàsic que han de tenir presents les famílies per ajudar als seus fills i filles a tenir una relació saludable amb la tecnologia, internet i el consum audiovisual? 

Alguna vegada m'han demanat una bona aplicació de control parental, i jo proposo sempre la 5C: Coneixement (conèixer els nostres fills i alumnes, perquè així sabem quan les coses van bé… i no tan bé), Comunicació (de les coses més quotidianes i de les més extraordinàries), Confiança (la que hem de donar als fills i la que hem de merèixer nosaltres), Compromís (que sàpiguen que estem al seu costat, compromesos sempre amb la seva educació), i Celebració (perquè hem de viure les pantalles, i tots els temes familiars, amb sentit de l'humor i sense dramatitzar!).

 

Trobareu al Juanjo Fernández a Twitter, Instagram, Facebook, YouTube i també al seu web