Pregunta. Tractant-se d’un concepte que sembla que s’explica per si sol, per què s’hi fixa l’acadèmia?
Resposta. Evitar informar-se no és nou, de fet és inherent al consum de notícies. El que sí que és cert és que en el context mediàtic en què estem ara, amb molta més informació, més dispositius, i el constant bombardeig de notícies i d'informació que tenim, el fenomen es fa més evident.
Per part de l’acadèmia, es va començar a posar el focus en aquest fenomen i a estudiar-ne els factors associats des de fa uns 3-4 anys. El Digital News Report que publica anualment l'Institute for the Study of Journalism del Reuters Institute va començar a preguntar i a donar dades de quanta gent evita les notícies activament. I això forma part de la definició i és un aspecte que hem de tenir en compte quan parlem d’evitació de notícies: cal distingir entre l’evitació de notícies activa i la que no és intencional. A vegades no consumim notícies, però no vol dir que sigui una qüestió deliberada, sinó que hi ha altres motius. Nosaltres, en el nostre estudi, i també els estudis que s'estan fent en els últims anys, posem el focus en l’evitació activa de notícies, ens fixem en la gent que no vol consumir notícies activament per qualsevol motiu.
P. I des de quan es detecta? Des de quan més o menys l'acadèmia comença a incorporar aquesta qüestió a les seves recerques?
Hi ha un estudi que introdueix aquest concepte publicat el 2020, que el que fa és conceptualitzar el fenomen. I dades empíriques les tenim de Reuters, que fan aquesta pregunta sobre l’evitació activa de notícies des de 2023.
Cal que tinguem present que l'enquesta de Reuters està adreçada a la població en general i, per tant, fins ara no teníem una dada específica de la població jove aquí a Catalunya i per això en el nostre estudi vam decidir posar el focus en la població jove.
P. És a dir, no és que sigui un fenomen nou, però sí que és un objecte d'estudi relativament recent.
R. Sí, i jo crec que té a veure amb el context que tenim i amb el fet que avui en dia tenim molta informació disponible en el nostre abast.
P. I, en termes generals, per què evitem informar-nos els ciutadans? Estem saturats d’informació?
R. Hi ha diversos factors. I, de fet, depèn molt del context. Dos dels factors que poden explicar l’evitació de notícies poden ser la sobrecàrrega informativa i la sobrecàrrega de notícies, que és una cosa que cal que distingim perquè no és el mateix notícies que informació, i a vegades ens trobem que no queda clar. De fet, en una altra recerca de fa uns anys, vam fer un estudi qualitatiu i una de les conclusions a les quals vam arribar és que era molt difícil per la ciutadania distingir entre informació i notícies.
La sobrecàrrega d'informació pot ser estar exposats a continguts de xarxes socials, a un constant bombardeig d'e-mails, etcètera. I la sobrecàrrega de notícies té a veure amb tots els continguts que ens arriben des dels mitjans de comunicació.
Un altre factor que té a veure amb l’evitació de notícies és la negativitat, com ens les presenten i la càrrega emocional negativa que tenen.
I des de l'acadèmia també s’està estudiant com a factor la percepció de la ciutadania que les notícies “ens troben”. És a dir, no he de buscar-les perquè si estic a xarxes socials o estic parlant amb els meus amics i la meva família estaré assabentat del que està passant. En el context que vivim actualment, si passa alguna cosa, ja m'arribarà.
Això té una part negativa, que és que sovint aquesta mediació es fa a les xarxes socials a partir d'un algoritme no és transparent, no sabem com funciona i que el que sí que podem dir és que té uns interessos i prioritza un contingut i no altres. Per tant, és una situació que comporta molts riscos.
D’altra banda, quan parlem de l’evitació de notícies, no sempre ho hem d’entendre com una qüestió negativa, sinó que de vegades és fins i tot de cura personal. Si pensem en un moment com la pandèmia, amb el bombardeig de notícies, a més, negatives... en un context com aquell, evitar les notícies era una manera de protegir la nostra salut mental.
P. Els joves són la franja que més evita la informació. Quins motius heu trobat en la vostra recerca que els porta a no voler informar-se?
R. Hem de tenir en compte en tot moment que, tot i que estem parlant d'una evitació de notícies activa, no estem dient que la ciutadania es faci aquest plantejament textual de pensar “avui evitaré les notícies”. És un procés molt més implícit.
Dit això, en el nostre estudi vam plantejar set qüestions que vam considerar que podien explicar l'evitació de notícies entre la gent jove i vam dividir aquests factors entre emocionals i cognitius.
Amb relació als factors emocionals, vam preguntar per la resposta emocional negativa a les notícies i per estats d'ansietat i depressió: si aquests estats d'alguna manera podien influir en la manera en què els joves consumeixen notícies. Hi ha estudis que ho aborden i sabem que, malauradament, el tema de la salut mental en els joves és d’actualitat. Per això volíem veure si tenia alguna incidència a l'hora de determinar com consumeixen les notícies.
Pel que fa als factors cognitius, vam preguntar sobre la sobrecàrrega d'informació, la sobrecàrrega de notícies, la percepció que les notícies ens troben, i l'autoeficàcia informativa, és a dir, com els joves perceben la seva competència a l'hora de consumir notícies, com de competents se senten quan estan interactuant amb les notícies.
I el que vam trobar en la nostra recerca és que els factors que estaven més associats a l’evitació de notícies per part de la gent jove eren, d’una banda, la negativitat o la resposta emocional negativa a les notícies (factors emocionals), la sobrecàrrega de notícies i la percepció que les notícies ens troben (factors cognitius).
La nostra idea és continuar investigant a partir d'aquestes dades en un següent estudi per poder aprofundir una mica més en qüestions de format o de com se senten representats, etc.
Però unes primeres aproximacions que podem fer és que quan expliquem les notícies moltes vegades posem el focus molt en la part negativa i, evidentment, les coses que passen al món s'han d'explicar, seria molt idíl·lic intentar edulcorar les notícies. Però podem oferir notícies que no tinguin tanta càrrega negativa o aproximar-nos als fets des del periodisme constructiu, que intenta explicar-li el que està passant des d'una altra perspectiva.
P. El que deies abans sobre l’autoeficàcia informativa ens feia pensar en formats a xarxes com el perfil d’Act2ality, amb molts seguidors a TikTok i Instagram, que tenen com a matèria primera les notícies que donen mitjans convencionals, però explicades en un TikTok de menys d’un minut i des del seu punt de vista. Amb formats així podem estar informats?
R. Si pensem en el que hauria de ser el periodisme, d'explicar, contextualitzar, perquè després la ciutadania, els joves en aquest cas, es facin una idea del que està passant, ens trobem justament que és el contrari. Podríem fer l'analogia amb el menjar ràpid, informació ràpida, en dos minuts em dius el que ha passat avui i ja estic informat. I no, no és això.
Estar informat implica molt més. Però, clar, estem en un context en què ells consumeixen la informació a través d'aquestes plataformes i això ho hem de tenir molt present quan fem estudis sobre consum de notícies. I també hem de tenir en compte la mateixa infraestructura de les plataformes com TikTok, que el que fa és afavorir els continguts visualment atractius perquè puguin fer-se virals. Perfils com el d’Act2ality juguen a això.
P. Quines conseqüències pot tenir aquesta manera de no informar-se o d’informar-se a través de les xarxes socials?
R. Una conseqüència que pot tenir i que té, entre els joves i la gent gran, és que la ciutadania per prendre decisions ha d’estar informada, ha de prendre decisions informades. I quan parlem de prendre decisions, el primer que ens ve al cap és votar en unes eleccions. I tots sabem el que està passant ara precisament amb això, oi? Per mi, aquesta seria la primera conseqüència.
En segon lloc, si pensem en el grup jove, és una qüestió que haurem de veure a mitjà i a llarg termini perquè clar, la manera en què consumeixen notícies està canviant. I quan aquesta gent jove es faci gran, no canviaran els seus hàbits i començaran a consumir mitjans tradicionals. O sigui, que des del punt de vista de la indústria, del sistema mediàtic, hem de pensar que això tindrà uns efectes en el futur, ni bons ni dolents, simplement diferents. Els joves estan adquirint uns hàbits en la seva joventut que segurament marcaran la manera com consumiran i es relacionaran amb les notícies en el futur.
P. Això, de fet, ara ja passa perquè ja tenim una generació mil·lenial que també fa un ús intensiu de la tecnologia, i una gran part no miren informatius, no es connecten a les nou a la televisió per veure un telenotícies.
R. Sobre això, l'altre dia vaig llegir un estudi que s'ha publicat recentment que també parteix de l'enquesta de Reuters. Entorn aquesta idea de consumir mitjans tradicionals en societats plataformitzades, el que van trobar és que hi ha una relació directa entre com s'ha configurat el sistema mediàtic i com la població general està consumint notícies. I el que van trobar precisament és que en contextos en què hi ha hagut tradicionalment un sistema mediàtic més fort i més liberal (parlem del nord d'Europa), encara que la ciutadania consumeix les notícies digitalment, acudeixen a les fonts de mitjans tradicionals, és a dir, per exemple, un mitjà tradicional que té la seva web o el seu mitjà digital. No passen per les xarxes socials, sinó que van directament a la marca.
En contextos com podria ser el nostre, que tenim un sistema mediàtic diferent, això no passa i estem consumint més a través de les xarxes socials. Aquesta també és una qüestió que a l'hora de fer aquests estudis hem de tenir en compte, el context de cada país. I és una de les raons per les quals volíem tenir dades de Catalunya, perquè les dades de Reuters són d’Espanya i no reflecteixen del tot la nostra realitat.
P. Poden fer alguna cosa els mitjans per recuperar aquesta gent jove o població general que no es vol informar? Han de canviar la manera de fer les coses? S'haurien d'assemblar als formats tipus Act2ality?
R. Jo no crec que el model sigui Act2ality, ni de bon tros, perquè, a més, per mi no és periodisme, per mi és una altra cosa, és diferent, no és periodisme. Però sí que potser es podrien fer algunes coses.
En primer lloc, hi ha estudis previs que ens mostren que caldria fer una reflexió sobre com es representa a la joventut en els mitjans, que això nosaltres no ho hem treballat en aquest estudi, però sí que n’hi ha de previs. Sovint diem que la gent jove no consumeix notícies, sí, però parlen d’ells alguna vegada? I quan parlen, com ho fan?
En segon lloc, sobre el periodisme constructiu, que per mi és molt proper al periodisme de pau, no es tracta de no explicar el que està passant, sinó d’explicar també altres aspectes que ens ajudin a entendre o a conèixer més angles de la notícia.
Per exemple, en qüestions de canvi climàtic, s’ha treballat molt el periodisme constructiu. O sigui, no podem dir que el canvi climàtic no és un problema, que ja no és una qüestió de futur, sinó que ja està passant i que té unes conseqüències terribles. Però, alhora, també podem explicar que hi ha coses que es poden fer, que hi ha coses que potser funcionen en altres contextos que les podem aplicar al nostre... No es tracta de no explicar la part dolenta, però sí que es tracta també d'incorporar altres elements que ajudin a tenir una perspectiva més global del que està passant.
R. Des del teu àmbit, què creus que haurien d’aprendre els nens i les nenes sobre el consum informatiu a internet? Quin paper juga l’educació mediàtica?
R. És fonamental. Jo crec que és molt important integrar l’aprenentatge sobretot el que té a veure amb els algoritmes: que si tu estàs en una xarxa social i t'arriben notícies, això no és casual, sinó que el que t'està arribant té uns interessos i que hauries de contrastar amb més fonts i no quedar-te només amb la notícia que t'està proporcionant l'algoritme. Estem en un món on tots consumim xarxes socials diàriament i no sé si som conscients de la força i del que poden promoure els algoritmes.
La Laura Pérez Altable és professora i cap d'estudis dels estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Juntament amb Yasmina Okan, Jaroslaw Lelolkiewicz i Bertran Salvador-Mata és coautora de la recerca "Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya: variables predictores i línies d'actuació", finançada per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la UPF. A més, acaba de publicar, juntament amb Frederic Guerrero-Solé el llibre La democracia en riesgo. ¿Internet e IA al servicio de los populismos?