Conversa d'estiu amb Jordi Cubino

jordi cubinoEl Jordi Cubino és músic, compositor, intèrpret i productor audiovisual. Ha treballat en l’àmbit de la publicitat, del cinema  i de la televisió. Amb disset anys ja va començar a gravar discos i des d’aleshores no ha parat de fer coses! Avui conversem amb ell des de la seva faceta de director musical de la primera edició d’Eufòria

P. Què és Eufòria?

R. Eufòria és un programa d’entreteniment, un reality show musical en el qual busquem el millor artista 360 de Catalunya. Ara ja la tenim! La Mariona és una artista 360º.
Buscàvem una persona que no tan sols brillés per si mateixa sinó que també fes brillar els companys, que col·laborés amb ells. Buscàvem persones que sabessin treballar en equip i hem valorat la seva feina com un contínuum. Per això, de vegades la gent no entenia la nostra valoració, perquè salvàvem o nominàvem algú no per la feina que havia fet en un programa concret sinó pel conjunt de tota la trajectòria la programa. Insisteixo a dir que volem que els concursants entenguin, vegin de què va el negoci, que consisteix no només en què ells surtin a l’escenari, sinó en l’esforç de tot un conjunt.

banner programa eufòria

 

P. Heu tingut en compte l’opinió dels companys a l’hora de fer les valoracions?

R. No, no això és show business. Nosaltres hem estat amb ells 8 hores al dia, cada dia de la setmana, excepte dissabtes, hem conviscut amb ells durant quatre mesos i teníem elements suficients per observar-los i valorar-los.

P. Com neix Eufòria?

R. La idea ve de fa anys, de la productora Veranda, del Tono i l’Enric que tenien la idea de fer un talent show que valorés la feina dels cantants no només com  a solistes i sinó també com a coristes. En un primer moment es deia Vocal match i va anar evolucionant fins al nom actual.

P. Tu n’ets el director musical, quina és la teva funció?

R. Arranjament de les bases musicals, arranjaments vocals, direcció musical... de tot el que sona me n’encarrego jo.

P. Doncs el resultat és magnífic! Però a part, tu  tens un paper especial. Què feu els del Var?

R. La idea del Var és una de les idees  diferenciadores del concurs. En aquests concursos sempre hi ha els que canten i el jurat. Nosaltres volíem que a més, hi hagués algú que veiés el que l’àrbitre no veu o no vol veure, en aquest cas el que el jurat no pot veure perquè fa una observació puntual, només el dia de la gala. Des del Var, hem valorat un conjunt de coses i tot i que la meva funció al principi sempre era la més xunga, era “el dolent”, el que nominava, en el fons, he estat jo qui els ha ensenyat a cantar. Els meus companys del Var eren els que “salvaven”. 

P. Tu tens experiència en el món del publicitat, de la producció audiovisual..., què aporta tot això a la teva feina?

R. Doncs mira. Per exemple, a l’hora de fer la selecció de les cançons que s’interpretaven. Ho decidíem una comissió de 7 persones: dues de la productora Veranda, dues persones de TV3, el director general d’escena, la part de coreografia i jo. He aportat una visió comercial perquè intentava que fóssim mainstream i que hi hagués un equilibri: 35% en català i la resta en castellà i en anglès. D’altra banda, també procurava que hi hagués un equilibri entre cançons clàssiques i d’actualitat. Una part eren cançons clàssiques per retrobar-les, reinterpretar-les i apropar-les al públic més jove, però també havíem d’incloure els últims èxits. La meva funció és conèixer el mercat en l’àmbit discogràfic i fer una selecció compensada. Això és molt important. 

P. Per això ha enganxat a tanta gent de generacions molt diferents? 

R. Si, per exemple la versió de Al vent del Cesc (en Triquell) és francament bona i ha connectat amb un públic jove que no coneixia en Raimon i que l’ha descobert gràcies a Eufòria. Fins i tot moltes persones ens han dit que els agradava més que l’original! I ens ha passat amb moltes altres cançons. Això no treu cap mèrit als compositors, al revés jo crec que els posa de nou en valor. 

P. Quins altres perfils destacaries en una producció com Eufòria?

R. Des del punt de vista artístic hi ha tres potes: la part musical, la part d’escenografia i la part de coreografia. Si alguna d’aquestes potes falla, l’espectacle visual no funciona. A més, la realització per part de TV3 i la direcció d’Eufòria ha sigut arriscada i ens han donat molta llibertat. Hem anat des de números amb estètica sadomasoquista fins a actuacions molt tendres amb osset de peluix i tot. I això enganxa la gent jove, els acosta a la seva realitat. Això sí, sempre s’ha fet des del respecte i amb elegància. En fi que hi ha moltes persones treballant, 150 persones: il·luminació, producció, guionistes..., tot persones que no es veuen, però totes amb un paper fonamental. Tots els perfils són importants perquè contribueixen a fer que la feina surti bé. Fins i tot les persones que porten cafès ajuden a fer que tot tiri endavant. Tothom treballant a l’una. I això és el que ha passat a Eufòria. En aquests quatre mesos hi ha hagut sempre molt bon rotllo. Tot i que evidentment hi ha friccions com a tot arreu i que sovint els coaches hem hagut d’ajudar a gestionar els estats emocionals dels concursants. 
I hi ha un paper que poques persones coneixen.  L’animador, que manté el públic del plató motivat durant tot el programa. El seu paper és fonamental per tal que no decaigui l’ambient, per fer que tot flueixi, per engrescar al públic.

P. I també va passar un càsting? 

R. Sí, sí tots hem passat un càsting. Jo també. Per ocupar el meu lloc hi havia més opcions. És a dir, els concursants, el jurat, els coach, els presentadors, tots hem passat un càsting, més ben dit hem passat càstings: càsting de càmera, càsting psicològic, càsting de preguntes. Jo vaig passar 3 càstings.

P. Hi ha alguna persona específica que els hagi acompanyat a nivell emocional? 

R. La veritat és que no però ens ho plantegem per a les properes edicions. Ho hem fet els coaches, però sí que és necessari aquest suport. Sobretot quan interactuen a les xarxes socials. La sort que hem tingut és que tots els coaches tenim molta experiència en el nostre àmbit  i els hem pogut escoltar i aconsellar.

P. Et poses nerviós? 

R. La veritat és que no. He treballat a la televisió, en el moment que vaig participar en el càsting jo treballava a Cazamariposas. Estic acostumat a la càmera i al plató, i el que sí que tenia molt clar és que volia treballar en una producció de qualitat. Vaig voler veure com seria la producció abans d’acceptar. I vaig veure que era un bon producte. Tinc confiança en l’equip de Veranda i de TV3.

P. Tu vas treballar a OT. En què es diferencia d’Eufòria?  

R. Pel que fa a la diferència amb altres realities, a Eufòria, els coaches no som personatges televisius que fem o diem el que ens marquen, nosaltres som professionals i tenim criteri. No som personatges encara que tinguem uns rols assignats. Per exemple, jo havia de nominar, ha estat la meva funció, però ho he fet des de la professionalitat i des de la meva expertesa sense buscar l’espectacle.

P. Si s’haguessin fet en una televisió privada, haurien sigut diferents?

R. No ho crec. TV3 s’ha arriscat molt, ha apostat per un format innovador. Penso que hi ha dues coses bàsiques que es van fer molt bé: el càsting i l’equip. Pel fet de ser una tele pública no ens han posat limitacions. Tothom ha pogut expressar-se amb tota la llibertat del món. A més crec que  ho hem fet amb gràcia però sempre des del respecte. D’aquesta manera hem obert el ventall a un públic, a una audiència que va des dels 8 al 80 anys. 

P. Quin share heu tingut? 

R. Hem tingut un share de fins a un 30%, els divendres al vespre! Un rècord d’audiència. Tot un èxit. 

P. Les persones que han seguit el programa poden pensar que tot el que ha passat és espontani, improvisat. Però, és així? 

R. No, no... A les gales evidentment sempre hi ha un guió elaborat per un equip de guionistes,  però pots sortir-te’n una mica, hi ha lloc per fer petits canvis. Pel que fa a la part dels vídeos que es fan durant la setmana, és tal com és. No hi ha guió. La part de reality per saber com ha anat la setmana és tal com raja. A vegades, però, no es mostra tot. Per exemple, els moments en els quals un concursant ho passa malament o pot atemptar contra la seva intimitat, no surten. Tenim un codi ètic. Nosaltres volem atreure l’atenció de l’audiència i sempre juguem a emocionar, a fer que el públic connecti amb els concursants, tanmateix no tot s’hi val, sempre hi ha d’haver límits. Nosaltres no hem volgut tractar temes morbosos com es fa en altres realities (de Tele5). 

jordi cubino P. Tornem als concursants, en una entrevista que et van fer dius que “cal molta personalitat per ser un cantant d’èxit”. Què vols dir amb això? 

R. Molt fàcil, persones que canten bé, n’hi ha moltes, però persones que identifiquis pel seu timbre de veu, molt poques... Molts cantants d’èxit no són les millors veus del món, però tenen personalitat, tothom identifica la seva veu i el seu estil. Si tens personalitat arribaràs, si nó, seràs un més entre la immensitat de les persones que canten bé. En el càsting dèiem sovint: ho fas molt bé, però no volem cantants de karaoke, imitadors. Hem buscat persones autèntiques, perfils autèntics que posin la pell de gallina.

P. Els concursants parlaven de les xarxes socials, del ciberassetjament, de com se sentien, de la pressió... Això estava planificat o ha sorgit?

R. Ha sorgit, són aspectes que a ells els preocupaven, els interessaven i hem vist que era bo abordar-los. Sí que teníem normes sobre l’ús del mòbil. El dia de la gala havien de deixar el mòbil quan arribaven i no el podien  tornar a agafar fins que marxaven. Ho hem fet per alliberar-los de la pressió i aconseguir que poguessin actuar sense interferències externes. Això els divendres, la resta de dies feien el que volien, però els aconsellàvem que no dediquessin moltes hores a les xarxes o que deleguessin la gestió a altres persones del seu entorn de confiança. Per sort, molts ho han fet. Exposar-se té un risc i s’ha d’estar preparat. Les persones adolescents són vulnerables a les opinions.

P. Pel que fa a la diversitat i els estereotips. A Eufòria heu fet una mena de discriminació a la inversa per donar visibilitat a tothom o no?

R. La veritat és que en el càsting vam buscar, tal com et deia al principi, persones autèntiques i no miràvem si eren no binàries, trans, femenines o masculines. Si ens agradava el que feien, si trobàvem que brillaven, les escollíem i punt. De fet, els candidats de perfil Telecinco que dramatitzaven la seva actuació amb declaracions fora de to mirant a càmera,  van anar al carrer. 
Et diré alguns exemples perquè vegis a què em refereixo, el Triquell va venir al càsting tal com és, deia: a mi m’és igual si m’agafen o no, vinc a fer el meu rotllo. I el vam seleccionar per la seva autenticitat, perquè tenia un estil propi. O l’Scorpio que fa vuit anys que estudia educació musical i artística, és sensible, molt centrada. Jo l’he defensada molt perquè darrere d’una imatge hi ha una gran preparació en tots els aspectes.  

P. Els músics dels reality de fa 20 anys (els d’OT) tenien un estigma, eren com artistes de segona. Creus que això ha canviat? 

R.I tant! Em truquen amics meus compositors per felicitar-me, per haver millorat la seva cançó. Per exemple la cançó País petit del Luis Llach l’hem millorada. La cançó és maca, el mèrit del compositor és indubtable, la cançó sempre serà seva, però l’hem modernitzada i el Pedro la va interpretar excel·lentment. O Al Vent, del Raimon que va interpretar magníficament el Triquell tal com he dit abans. Així, hem apropat cançons antigues als adolescents i als joves. Em va trucar més d’un artista per demanar-me  que incorporéssim la seva cançó a una de les gales. Però nosaltres tenim criteris, tal com he explicat, per decidir quines cançons formen part  o no del concurs.  

P. No sé si coneixes l’eduCAC, el programa d’educació mediàtica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que facilita recursos per promoure un consum crític i responsable dels continguts audiovisuals. Parteix de l’expertesa dels adolescents en el món digital: series, xarxes socials realities o videojocs, per proposar una mirada nova que els permeti qüestionar, decidir i gestionar tots els aspectes d’aquest context. 

Una de les  unitats didàctiques de l’eduCAC anomenada Quin xou! fa propostes per analitzar críticament els reality, i s’hi poden trobar activats relacionades  amb Eufòria. Els fem passejar per les xarxes i el web d’Eufòria, mirar vídeos de les gales, seguir els concursants, observar el jurat, etc., i després els proposem que analitzin críticament  tots aquests aspectes.  Què et sembla? És important que hi hagi programes d’educació mediàtica que permetin fer l’abordatge de tots aquests continguts des de les aules?

R. I tant que sí! Indubtablement. Quan jo vaig conèixer l’existència dels cercadors Ozú i Olé, vaig pensar que això canviaria el món completament. Però el problema sorgeix quan no se sap gestionar. Crec que en el món digital  hi ha un 70% de dolent i un 30% de bo. Per això, penso que és bàsic aprendre a gestionar les xarxes, aprendre a moure’s en l’entorn digital perquè si no, del 30% que hi ha de bo, no sabrem mai treure’n profit. Sobretot, és important quan s’hi afegeix la vulnerabilitat d’una persona adolescent. No podem permetre que l’èxit i el fracàs es llegeixi en clau de xarxes socials.  Si haguessin existit les xarxes socials a l’època de Steve Jobs o Einstein,  els haurien etiquetat com a frikis. Serien proscrits, ningú els seguiria i si haguessin centrat el seu objectiu en l’èxit a les xarxes, no haguessin arribat a res. 

El 90% de les persones més influents del món han sigut o són frikis, persones que creuen en el que fan i que són feliços així. Això és el que realment importa.

A més hi ha un altre problema a les xarxes: la immediatesa. Abans un disc durava un any, ara una cançó dura una setmana. Tot es consumeix ràpidament i es llença i amb aquest mateix barem es mesura a les persones. Per això, Eufòria s’ha centrat en les persones, en l’esforç i les xarxes s’han fet servir per promoure la seva feina, per votar. 

P. Cap a on van els reality?

R. Espero que es freni aquesta part morbosa, que desapareguin els que no aporten. M’agradaria que es centressin més en la part humana, d’ajudar a les persones. De fet els realities centrats en la part més morbosa estan baixant molt l’audiència, la gent se’n cansa. Les persones tenen altres tipus de valors, la gent que ara està creixent és llesta, aprèn, és desperta, té criteri, saben moltes més coses de les que pensem. Tot i això, l’educació és molt important per transformar els valors d’una societat. Per això crec que és molt important que hi hagi programes com ara l’eduCAC.

Nosaltres també esperem que hi hagi noves edicions d’Eufòria. Moltes gràcies, Jordi i molta eufòria! 

jordi cubino i neus riera