Els Reis d'Orient han portat un mòbil

Aquesta nit passaran els Reis d’Orient i és possible que en més d’una llar deixin un mòbil nou a un nen o nena de finals de primària o de secundària. El o la flamant propietària passarà el dia configurant el dispositiu, aprenent les seves funcionalitats, i avisant a amics i familiars de la feliç notícia.

A casa, nosaltres l’avisarem de les utilitats i els beneficis de tenir un petit ordinador a la butxaca, però també dels possibles riscos. L’informarem de quines xarxes socials pot accedir segons la seva edat i supervisarem el procés de donar-s'hi d’alta. Fins i tot instal·larem alguna aplicació de control parental i l’avisarem que ho hem fet per assegurar-nos que tot va bé i ajudar-la en cas de necessitat, no per espiar les converses amb els seus amics o per manca de confiança.

Probablement, els primers dies n’estarem molt al cas i l’acompanyarem en tot moment. Li preguntarem quines aplicacions utilitza, quines li agraden més, o quants companys s’ha trobat a les xarxes socials on ha pogut accedir segons la seva edat. Potser si en som usuaris, li demanarem “amistat” per xarxes, per veure quin tipus de publicacions fa i amb qui es relaciona. També supervisarem el temps d’accés i revisarem la seva activitat a través de l’aplicació de control parental.

Amb la rutina, però, i un cop normalitzat el seu ús, és possible que deixem d’estar tan pendents, i que únicament ens preocupem del fet que tingui el nas per sota de la pantalla més estona de la que ens agradaria, més enllà del que faci amb ella. I és possible que aleshores vinguin algunes advertències sobre el temps dedicat al mòbil, i fins i tot algun càstig.

Per intentar no arribar aquí, fora bo no deixar mai d’estar al cas de quina és la seva relació amb internet, fomentar i mantenir una relació de confiança i acompanyar-lo en les seves activitats digitals: interessar-nos per quins influencers segueixen, a quins canals de Twitch estan subscrits o quins jocs s'hi han descarregat. I si ens animem a participar en les seves creacions? I si els suggerim perfils que els poden aportar continguts adequats i interessants? També serà necessari conversar sobre la importància de tenir cura de la identitat digital pròpia i la de la de les persones amb qui interactuï, i com perdem el control de tot allò que publiquem a internet. 

Hi ha famílies per a les quals una mena de contracte d’ús del dispositiu, signat per totes dues parts, és una solució. A l'eduCAC ens agrada més la idea d'un compromís familiar, en parlàvem fa uns mesos, us enllacem l'article aquí. Tot i això, no oblidem que si establim unes normes, tota la família les hauria de complir. I per això, tota la família s'ha de comprometre. L’exemple que veuran a casa, pel que fa a la nostra relació amb el mòbil, serà molt més important que tot allò que els hi diem. Per això necessitem un pla d'ús de la tecnologia a casa. 

Bons Reis!