Els reptes de l'educació mediàtica a les aules

El passat dimarts 28 el Centre Audiovisual El Modern de Girona el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va organitzar una sessió per parlar dels reptes de l’educació digital i mediàtica en l’entorn digital i de l’eduCAC. 

Per fer-ho, ens vam rodejar de perfils professionals diversos i complementaris, com ara el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes i la professora de la Universitat de Girona i especialista en infància i adolescència, Sara Malo. També ens van acompanyar quatre docents que incorporen estructuralment l’educació mediàtica en les seves classes: la Marta Calm, de l’Institut la Garrotxa d’Olot, la Montse de la Guàrdia de l’Institut de Vidreres, l’Ariadna Delgado de l’Escola Vedruna Ripoll i el Pau Picard, mestre i en l’actualitat mentor digital del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès. 

collage acte 28

La sessió va ser conduïda pel president del CAC Xevi Xirgo, i la consellera Laura Pinyol, coordinadora de la Comissió de Relacions amb la Societat, Infància, Gènere i Educació en Comunicació. 

Sense cap dubte, un dels reptes de l’educació mediàtica passa per la seva incorporació a escala curricular. Ara bé, en forma de matèria, o transversalment a tot el currículum? Primera pregunta de difícil resposta, ja que, segons les experiències de cadascú, tant una aproximació més transversal com  en forma de matèria tenen sentit. 

Es pot treballar igual a primària que a secundària? Sembla que potser a primària es té més llibertat, tant per incorporar-ho de forma transversal en forma de projecte, com també per treballar-ho a partir de les competències ciutadana i digital. A secundària, en canvi, el currículum compta amb matèries que treballen l’educació mediàtica. Malauradament, són optatives. 

També va sortir a la taula rodona la infradotació tecnològica dels centres, que fa que molts cops el professorat hagi de recórrer als mòbils dels alumnes per a dur a terme algunes pràctiques. I, en aquesta línia, els docents assenyalaven igualment la manca formació en aquest àmbit, i la necessitat de buscar-se recursos propis. 

De la conversa es dedueix que molts cops són els professionals formats en graus o llicenciatures artístiques, audiovisuals o de ciències de la informació, o els qui tenen un especial biaix cap al món dels mitjans els qui s’acaben encarregant de matèries com la comunicació audiovisual a batxillerat. I també que són els qui busquen la manera d’introduir-ho a les matèries que imparteixen. És el cas de la Marta Calm, professora de música a l’institut de la Garrotxa d’Olot, i que des de fa molts anys incorpora l’educació mediàtica a les matèries que imparteix. Ho fa tant des de la ficció, a través d’una optativa que prepara l’espectacle de Nadal i un curtmetratge de temàtica escollida per l’alumnat, com des de la informació, a través de la matèria de cultura audiovisual i un taller sobre periodisme sobre la base dels materials eduCAC dedicats a la informació. 

La Montse de la Guàrdia, de l’Institut de Vidreres a 3r d’ESO ho treballa des de llengua catalana, incorporant els gèneres periodístics mitjançant els projectes audiovisuals de l’eduCAC. També imparteix la matèria de Comunicació audiovisual a batxillerat. Ens explicava aquesta professora com utilitzen el Fem periodisme, que ella ha adaptat a les seves necessitats, i com amb aquest treball aconsegueix que els alumnes reflexionin sobre com trien els periodistes la informació, des de quin punt de vista, quins mitjans escollim, etc.   

Un projecte interdisciplinari des d’infantil fins a secundària obligatòria és el format que van escollir el Vedruna Ripoll per integrar l’educació mediàtica. Ens explicava l’Ariadna Delgado, la mestra que l’ha liderat, que com a claustre es van adonar que no li estaven donant prou importància. Per aquest motiu, amb el suport dels materials eduCAC, han configurat un eix de treball per cada nivell, des del treball de la imatge, passant per la publicitat, la identitat digital, els xous d’impacte, l’ús del mòbil, els gamers i l’agenda mediàtica. 

I quin rol hi juguen els mentors digitals? Ens explica en Pau Picard que, com a part de les seves funcions, des dels centres de recursos pedagògics aporten una mirada integradora del currículum i l’educació mediàtica, per veure de quines formes es pot integrar de forma natural: les competències transversals ciutadana i digital són les més directes, però també des d’Educació en valors es poden treballar molts aspectes lligats a l'educació mediàtica, com per exemple, el ciberassetjament i tot el que té a veure amb l’ús del mòbil, per tal que els centres tinguin una actuació no únicament reactiva, és a dir, quan ja hi ha un problema. La cerca acurada d’informació, i la desinformació i les notícies falses són dels punts que tots els docents van considerar necessaris integrar, per dotar a l’alumnat d’unes eines que els serviran per a tota la vida. 

Com heu pogut llegir, una tarda interessant per a saber quins reptes afronta l’educació mediàtica a les aules, que ens mostra la diversitat d’aproximacions, tot elles complementàries i necessàries per dotar a l’alumnat d’una competència bàsica per a la vida. Si voleu recuperar la sessió completa, la teniu al YouTube del CAC

collage acte 28