Entrevista al sociòleg Jordi Bonet Martí

Pregunta. Has estudiat noves expressions de l’antifeminisme, entre les quals, el ciberantifeminisme. Els centres educatius es troben, sovint, que quan es porta la reflexió dels drets de les dones a l’aula, hi ha una part dels nois que adopta el paper de víctima o es mostra amenaçat pel feminisme. Creus que el contramoviment de l’antifeminisme ha trobat en les xarxes socials un camp adobat per arribar als joves? 

Resposta. Bé, en primer lloc, cal dir que no podem prendre la part pel tot i que de fet hi ha molts nois compromesos amb la igualtat i la transformació feminista de la societat. Cal posar en valor aquest fet. Dit això, cal assenyalar també que hi ha aproximadament un 20% de nois, segons els diferents estudis, que mantenen posicions antifeministes. No són la majoria, però en alguns casos es poden fer notar a l'aula, especialment quan treballem qüestions relacionades amb el gènere o la prevenció de la violència masclista.

A l'hora d'analitzar les causes d’aquest antifeminisme juvenil és important separar les creences i les actituds antifeministes  (que poden haver après d'altres llocs), de les causes subjacents. Per exemple, el grau de desorientació que molts joves tenen amb relació a la seva sexualitat i masculinitat, la influència que poden tenir de l'entorn familiar o de les xarxes socials, així com una certa resistència enfront d'una societat adultocèntrica.

A l'hora d'entendre l'antifeminisme en els nois adolescents, cal tenir present també les diferents experiències de socialització en el feminisme dels nois i de les noies. Per una banda, les noies se senten incorporades en el feminisme. En canvi, molts nois veuen el feminisme com una qüestió externa, gairebé com una matèria que es dona a les escoles, però que no travessa les seves vides. En aquest sentit, la resistència que aquests nois poden generar enfront d'una societat adulta, que considera que també els margina i els discrimina, inclouen el feminisme dins d'aquesta societat, no com un motor de canvi, sinó com un element més que pot suposar un control o una pressió sobre les seves vides.

Pel que fa als perfils, és molt difícil parlar d'un perfil d’antifeminisme. Per exemple, les dades ens indiquen que ni la classe social ni el nivell socioeducatiu estan associades amb l'antifeminisme masculí. Tanmateix, és cert que determinats grups socials poden tenir maneres d'expressar les seves idees de forma més vehement o confrontativa, el que no significa que siguin més antifeministes que altres. 

Més aviat crec que l'actual arquitectura de les xarxes socials, especialment d'aquelles que formen part de les grans plataformes –X, Instagram, TikTok–  està afavorint la difusió de discursos polaritzadors i d'odi, en tant que són aquells que generen més engagement i, per tant, més benefici. Posem per cas un noi que acudeix a internet interessat a fer les típiques preguntes que es fan els nois a la seva edat: com ser més guapos, com lligar, etc. I la resposta que trobarà en molts casos són pàgines que mantenen aquest tipus de discursos, que sostenen, d'una manera o una altra, posicions que podem anomenar antifeministes.

Cal tenir present que els discursos antifeministes, racistes, supremacistes, han estat presents a internet des del seu origen, però durant molt de temps no passaven de ser comunitats molt tancades i molt reduïdes. El canvi ha estat a partir de la colonització d'internet per aquestes grans plataformes, el que ha propulsat aquest tipus de discursos en esdevenir actius econòmics.

P. El sistema educatiu, compromès amb la igualtat i els drets humans, xoca amb la manera de veure el món de l’androesfera, que ha aprofundit en els tòpics atribuïts a les dones feministes (feminazis, fanàtiques, amargades, bruixes...). Un tipus de discurs que, d’altra banda, és més fàcil i divertit d’adoptar per part dels adolescents. Des dels centres educatius es pot contribuir a canviar la manera de relacionar-se nois i noies o és realment difícil davant l’atractiu dels fòrums, xarxes i Whatsapp que prediquen una masculinitat tòxica?  

Personalment, establiria dues recomanacions als centres educatius. En primer lloc, crec que cal incloure en els programes de formació per a docents una explicació de quines són les narratives antifeministes i antigènere que avui podem trobar a les xarxes socials, com detectar-les i quines són les millors eines per desmuntar-les. 
D'altra banda, crec que és important que els joves adolescents se sentin també interpel·lats quan parlem de feminisme, que parlem dels seus problemes i que entenguin de quina manera assumir, adoptar uns valors profeministes pot beneficiar-los.

Cal posar l'accent en què l'adopció de valors profeministes i a favor de la igualtat dels gèneres és beneficiosa també pel mateix alumnat masculí. També en els beneficis que el feminisme i la igualtat de gènere porta amb els nois, perquè és una manera que s'incloguin, que formin part d'aquest moviment de procés de canvi social. Tenint en compte que adoptar posicions feministes el que fa és que siguis més feliç, tinguis més benestar, puguis relacionar-te millor amb altres nois i amb altres noies. És important posar tots aquests elements en debat dins de l'aula.

P. Creus que caldria reforçar la protecció d’infants i adolescents en l’espai digital? Recentment, el Col·legi de Metges de Barcelona reclamava més corresponsabilitat de les empreses tecnològiques i la implementació d’un sistema de verificació d’edat més eficaç. També està en tràmit el projecte de llei per protegir als menors en l’entorn digital. Creus que estem anant pel bon camí per protegir els adolescents de continguts nocius com els que es troben en l’androesfera?  

R. Personalment, tot i que crec que cal mantenir algun tipus de control d'accés, també crec que aquestes barreres, depenent de com s'apliquin, poden ser ineficients i contraproduents. La millor manera de protegir els adolescents dels continguts nocius de les xarxes socials és reduir els continguts nocius de les xarxes socials. I aquí, qui té la principal responsabilitat no són tant els creadors de contingut com les grans plataformes, que són aquelles que estan amplificant-los i ajudant, a través de la seva difusió, a obtenir un benefici. 

Difícilment podrem educar els adolescents a fer un bon ús de les xarxes socials si prèviament no ens eduquem nosaltres. Per exemple, és molt difícil que tinguem èxit en aquesta empresa mentre estem atorgant la mateixa veracitat a les fake news que apareixen a una xarxa social X que a les notícies dels mitjans solvents. Mentre minimitzem, o pitjor encara, aplaudim formes de ciberassetjament contra adversaris polítics o esportius. Mentre siguem incapaces de mantenir una conversa sense mirar el mòbil mirant si hem rebut algun tipus d'interacció o missatge. En aquest sentit, crec que tenim una responsabilitat compartida entre totes i tots per canviar les coses, per tornar a fer d'internet un espai habitable, tant per a nosaltres com pels joves i adolescents