Com a autor de l’assaig 10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals, i mestre de futurs mestres, quin consideres que ha de ser el paper de l’escola en l’empoderament de l’alumnat en l’ús de la IA? S’ha de limitar a què aprenguin a utilitzar la tecnologia? L’ús de la IA hauria de ser transversal al currículum?
En primer lloc, el que necessitem és empoderar molt el professorat. Abans d'aterrar la IA a les aules, que també, cal que entenguin que no és una moda i que, lògicament, els pot ajudar molt en la seva pròpia tasca docent, a treure'ls-hi molta feina, per poder dedicar i invertir temps a atendre personalment els seus alumnes. Jo crec que aquí hi ha un repte molt interessant, que és com la IA ens pot ajudar a ser més persones i, per tant, a deslliurar-nos de feines més burocràtiques per poder dedicar-nos més a l'atenció personal.
Pel que fa a l'empoderament de l'alumnat, crec que hi ha una competència molt important, que és la competència del pensament crític. Ajudar als alumnes que en el consum mediàtic sàpiguen discernir el gra de la palla, sàpiguen trobar, contrastar, verificar la informació. Em prenc el repte de la IA com una gran oportunitat perquè l’alumnat s'adoni que no és infal·lible i, per tant, té equívocs i té al·lucinacions, incorreccions i fabulacions. Fer aquesta feina amb el nostre alumnat crec que és essencial, és primordial, perquè s'adonin que tot allò que consumeixen ho han de contrastar.
L’aprenentatge de l’ús de la tecnologia s'ha de fer de manera transversal. El que seria molt interessant és que totes i cadascuna de les assignatures que tenen en el seu currículum poguessin treballar el vessant tecnològic i, també, que hi hagués una assignatura que treballés aquestes qüestions de seguretat i benestar digital. Però, el que fa que tot això sigui així és que el professorat, sobretot, se senti molt empoderat, amb molta confiança per poder-ho portar a terme, que no ho senti com una amenaça, que és el que està passant en aquests moments, que s'ho senten molt sovint com una amenaça.
En el teu informe de l’any 2021, elaborat conjuntament amb la doctora Elena Sintes, Educació híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola defenseu que la digitalització pot ser una oportunitat per aconseguir una educació de més qualitat i més inclusiva. De quina forma creus que la IA pot jugar aquesta mateixa funció?
Amb l'Elena Sintes, de la Fundació Bofill, ens plantejàvem com la tecnologia podia jugar un paper d'impulsor en el fet de començar a plantejar noves formes, nous temps i nous espais docents. Per tant, a plantejar nous escenaris pedagògics on el temps i l'espai es flexibilitzen. Escenaris més enriquidors d'experiència en benefici de l'alumnat, sobretot pel que fa a l'aprenentatge, en què vèiem que precisament la presència ha de tenir molt a veure amb una experiència d'aprenentatge. És a dir, donar significativitat a la presència. Veníem d'una pandèmia on realment les pantalles i els “meets” i els “zooms” tenien molta importància. Veníem també d'un tipus d'alumnat que troba bona part del contingut a internet o a YouTube, i en aquests moments a la IA. En aquesta transformació digital de l'escola, com resignificar i revitalitzar la presència? Creiem que utilitzant la tecnologia quan calgui i fent que la presència sigui un moment d'experiència d'aprenentatge molt potent. I quan parlem d'utilitzar la tecnologia en moments determinats vol dir que també podem utilitzar-la per poder tenir una videoconferència amb alguna persona destacada, per exemple. És a dir, tens un espai on pots fer una videoconferència, per exemple, amb un astronauta de l'Estació Espacial Internacional i a més a més no només està connectada la teva escola sinó que n’hi ha d’altres. Aquell moment és presencial perquè els tens a l'escola, però també virtual. Estem hibridant els temps i els espais escolars. Som capaços de trobar maneres i formes diferents d'utilitzar la tecnologia, per crear una experiència d'aprenentatge realment enriquidora. Aquest podria ser un exemple d'una educació de més qualitat i més inclusiva, per a tothom.
La UNESCO ha publicat recentment un conjunt de recomanacions sobre el marc competencial en IA per a docents. El document introdueix el fet que pocs països han definit les competències necessàries per formar professors en l’ús de la IA. Aquí a Catalunya, tu has participat en el panell d’experts consultats pel Departament d’Educació per a elaborar la guia La intel·ligència artificial en l’educació. El Departament, a més, ha creat un web amb recursos i reflexió sobre la IA a l’aula. Creus que s’està orientant adequadament i de forma suficient als docents perquè se sentin capacitats per integrar-la? Què més caldria?
Crec que en aquests moments els docents se senten amb molta por al voltant de la utilització de la IA a l'escola. Hi ha un gran desconeixement al voltant del seu ús i no només això sinó que hi ha una gran resistència al canvi, també. El tema de la gestió del canvi està sempre molt present en qüestions tecnològiques. Comparteixo amb vosaltres un seguit d'orientacions que crec que poden ajudar, una petita declaració de principis que acostumo a fer a totes les xerrades en els claustres de professors abans de començar la conferència perquè té molt a veure amb com la IA és capaç d'interpel·lar el rol docent. Al professorat pot ser que el que l’espanta és que no és una moda i ha vingut per quedar-se, i no només per quedar-se, sinó per anar avançant. Això li demana que torni a repensar una altra vegada quin tipus de tasca, quin tipus d'encàrrec ha de fer de cara als seus alumnes. I això no és tan fàcil.
I, en aquests moments l'alumnat l'està utilitzant? Doncs, ja et puc dir que sí, i molt. Aquesta és una idea, repeteixo, que al professorat li costa molt. Llavors, què necessita el professorat? En primer lloc, sensibilitzar-se, comprendre en aquest cas el fenomen, comprendre exactament el moment en què li toca viure, conèixer exactament els principis bàsics de com es mou la IA i a partir d'aquí provar, experimentar, explorar amb aquestes eines. Abans que res, de cara al seu aprofitament docent, és a dir, que li pugui treure feina per poder invertir temps de cara el seu alumnat. I després, per poder pensar experiències d'aprenentatge profitoses pel seu alumnat.
Però, ara per ara, crec que el que cal és picar molta pedra i ajudar, acompanyar al professorat perquè puguin saber utilitzar el màxim de recursos possibles a l'hora de treballar amb la tecnologia, que no és fàcil i està plena d'obstacles molt sovint.
La IA ja està transformant la relació professor-alumne, sobretot a secundària i en l’àmbit universitari. Com creus que evolucionarà i quin creus que hauria de ser el rol dels mestres amb la IA a l’aula?
Penso que els mestres l'han d'acceptar. Quan dic que l'han d'acceptar, vol dir que en el fons han de conviure amb ella i aprendre que és com si fos un alumnat més que el tens a l'aula. I no només un alumnat, sinó també un Copilot. Per mi ja és una pestanya més que entra a formar part de la meva consulta diària i, per tant, quan el necessito, li demano ajuda, tenint en compte totes les limitacions, tots els errors, tots els biaixos. Això significa que sempre demana revisió posterior de tot allò que em genera, que és sempre un primer esborrany. S’ha de viure no com una qüestió excepcional, sinó com una qüestió més aviat quotidiana i entendre que ens pot ajudar i que pot ser un copilot i que no deixa de ser això, un accelerador, allò del Turbo Boost, és a dir, que ens pot ajudar molt.
I com a tancament, què en penses “d’experiments” com el d’aquest centre educatiu anglès que, segons explica la notícia, alumnes de 15 a 17 anys aprendran únicament amb tecnologia?
Doncs molt malament, sincerament. Penso que es perdran una part molt important de la relació personal. Crec que l'educació, si alguna cosa és fonamental, és la relació pedagògica, la relació del rostre a rostre. Això no ho hem de perdre. Bona part d'aquests nanos, de 15 a 17, precisament estan en un moment del seu creixement que necessiten referents, models i exemples, persones que els puguin acompanyar, que els puguin guiar. Que no tinguin cap mentor és una llàstima. Us ho diu una persona a qui li agrada la tecnologia, però que també és mestre. I per davant de tot, poso la relació humana. Jo diria allò de Mateu 22, versicles 20-21. Donem-li a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. És a dir, quan calgui la tecnologia, posem-la, i posem-la bé. I quan calgui la persona, posem la persona, que és insubstituïble.
Miquel Àngel Prats, és mestre, psicopedagog i divulgador. És professor titular de Tecnologia Educativa i investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. El seu currículum és molt extens i sempre relacionat amb els dos àmbits que l’apassionen: l’educació i la tecnologia i, més concretament, com la tecnologia pot contribuir a la innovació pedagògica. 