Un fet, quatre relats

La final del campionat FIFA Women’s World Cup 2023 va ser un esdeveniment esportiu àmpliament seguit a través dels mitjans de comunicació. A l’Estat espanyol és RTVE qui en tenia els drets d’emissió, i el dia 20 d’agost la retransmissió del partit i la celebració de la posterior victòria a través de La1 va aconseguir més d’un 65% de quota de pantalla i va superar els cinc milions d’espectadors. 

Malauradament, la fita esportiva femenina va passar a un segon pla arran del petó forçat del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) a una de les jugadores. Els fets van quedar reflectits a les imatges que es van enregistrar.

Com ens ho van explicar els mitjans?

atenció informativa cas rubialesL’Àrea de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en compliment del que s’estableix a la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, ha dut a terme l’informe El tractament informatiu dels fets que conflueixen en la victòria d’Espanya en la FIFA Women’s World Cup 2023, on s’analitza quin ha estat el tractament dels fets en els informatius de TV3, La1, Telecinco i Antena 3 (els canals de major audiència a Catalunya). El període d’anàlisi es delimita a la reacció informativa més immediata als fets ocorreguts (20-24 d’agost), abans que l’atenció dels mitjans es focalitzés en els esdeveniments posteriors (l’Assemblea de la RFEF, el discurs i la no-dimissió del seu aleshores president). 

L’informe mostra com l’enfocament principal (és a dir, la idea organitzadora de peça informativa amb la qual el mitjà s’aproxima al fet noticiable) dels informatius de TV3 va ser presentar el comportament del president de la RFEF com una manifestació del masclisme estructural des del primer dia. Aquest posicionament de denúncia es va evidenciar tant en el llenguatge emprat pels professionals del mitjà (“petó forçat” en el 66,7% dels casos), com en les persones expertes a qui se’ls hi va donar veu (29,1%), que inclouen veus especialitzades en perspectiva de gènere i dret, i del Govern de Catalunya i de l’Estat amb responsabilitats en esports. 

La1 va aprofitar el triomf per visibilitzar l’esport practicat per dones i celebrar la victòria esportiva, i va adoptar un posicionament de denúncia a partir del segon dia. També va donar veu a professionals i experts en una proporció semblant a la de TV3 (26,3%). Pel que fa al llenguatge emprat pels comunicadors, es van fer servir majoritàriament les expressions “petó no consentit” (40,9%) i petó sense qualificar (31,8%). 

vocabulari TV3 i La1

Telecinco i Antena 3 TV van centrar-se més en la informació sobre la victòria, tot i que finalment van adoptar un posicionament de denúncia. La presència de veus expertes va ser inferior i menys diversa en tots dos casos (10,8 pel que fa a Telecinco i 10,9 en el cas d’Antena 3) i, en referència al llenguatge, els dos mitjans van utilitzar majoritàriament les fórmules de petó sense qualificar, i “petó polèmic”. 

vocabulari TV3 i La1

Aquestes són tan sols algunes de les dades disponibles a l’informe, que també n’ofereix d’altres que permeten visualitzar, per exemple, l’evolució de la cobertura informativa dels fets, centrats majoritàriament en la victòria el dia 20, per a passar, de forma més o menys progressiva segons el mitjà, a centrar-se en la denúncia de l’agressió i els procediments sancionadors contra el comportament masclista. 

Els mitjans informatius ens fan de mediadors amb les notícies i ens expliquen què passa al món i, per tant, tenen un gran pes sobre com percebem i entenem la realitat. Que un informatiu faci servir “petó forçat” en comptes de “petó” o “petó no consentit”, importa. Donar veu a persones expertes que aporten el seu coneixement en comptes d'opinions, importa. El tractament informatiu amb perspectiva de gènere pot marcar el punt d’inflexió en l’erradicació del masclisme estructural.  

Per això des de l’eduCAC us proposem aprofitar les dades que proporciona l’informe i, recuperant algun informatiu a través dels serveis a la carta de les televisions, treballar amb l’alumnat la perspectiva de gènere dels mitjans, amb qüestions com per exemple: 

  • Quins mitjans van fer un tractament més centrat en la denúncia del comportament masclista i quins van donar més espai al relat justificatiu? Hi té a veure en l'enfocament principal del fet que el mitjà sigui públic o privat? 
  • Com d'importants són les paraules? Com marquen el discurs les expressions que adjectiven el petó? 
  • Quines declaracions tenen més espai mediàtic, i amb quina perspectiva? 
  • Quines imatges acompanyen els relats dels fets? 
  • Què pot explicar les diferències del relat de cada mitjà? 

Són tan sols alguns dels elements que es poden analitzar per veure com impacta en la percepció de les persones el relat informatiu dels fets. 

El lema del Govern de la Generalitat en la commemoració del Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones se centra enguany en el paper dels observadors i observadores de les violències masclistes. La campanya institucional ens interpel·la a tota la societat a obrir els ulls davant les violències masclistes, i prendre partit si en som testimonis. Sens dubte, entrenar la mirada crítica en el discurs dels mitjans ens servirà per ser cada cop més capaços de detectar-les i denunciar-les. A l’eduCAC trobareu recursos per treballar-ho a l’aula.