Homo sapiens i homo ludens
L'especialista en jocs i educació Oriol Ripoll explica que “no juguem per a..., juguem pel pur plaer de jugar”. A grans i petits ens agrada jugar i divertir-nos, i alhora que ens divertim també podem desenvolupar moltes habilitats. En l’àmbit educatiu a través del joc es poden treballar conceptes i continguts molt diversos i per això el joc es planteja actualment com una eina per a la transformació educativa.
I què passa amb els videojocs? També ens ofereixen possibilitats d’aprenentatge? Segons Ripoll, l’anàlisi de la utilitat educativa d’un tipus de videojocs no pot fer-se només des de l'òptica de l'abús de la pràctica del joc, sinó que s'haurien d'analitzar els beneficis educatius que aporta. En aquest línia, ha creat la pàgina Play Matters, on s’hi poden trobar recursos per a qualsevol persona que vulgui fer servir el joc com a eina per a l’aprenentatge.
El que està clar és que els videojocs formen part de la nostra cultura, i que cada vegada hi ha més persones que juguen. Moltes mares i pares dels adolescents actuals ja han crescut en un context en el qual els videojocs hi són presents. Segons l’Asociación Espanyola de Videojuegos el 40% de la població adulta juga a videojocs i segons dades de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el 82,2% dels estudiants de 14 a 18 anys juguen a videojocs. Així doncs, no podem obviar la presència dels videojocs ni podem estigmatitzar-los, perquè correm el risc de perdre totes les possibilitats que ens ofereixen i de no entendre el moment en el qual estem vivint.
Segons l’historiador i filòsof Johan Huizinga per entendre la cultura cal ampliar la classificació comuna de l’Homo sapiens com a persona que pensa, i de l’homo faber com a persona que treballa, per incloure-hi l’homo ludens, la persona que juga. Huizinga, a l’assaig Homo ludens planteja el joc com el vincle de connexió a través del qual inicialment es crea la cultura i, per tant, un element necessari per entendre’n el desenvolupament.
A l’equip eduCAC ens agrada ficar el nas a tots els llocs relacionats amb l’educació mediàtica i per això, vam visitar l’exposició Homo ludens: videojocs per entendre el present. Parteix de la idea de joc de Huizinga per fer un viatge per tot l’univers dels videojocs: serious games, e-sports, jugar amb diners, art i videojocs... El recorregut ens permet reflexionar sobre el fenomen de la ludificació i el nostre paper com a jugadors. Segons Luca Carrubba, comissari de l’exposició, el concepte de ludificació s’ha colat en l’ADN de la societat i ens fa a tots jugadores i jugadors d’un gran videojoc.
Des de l’eduCAC, ens prenem els videojocs com quelcom seriós i necessari per entendre la nostra cultura. Per això, hem elaborat la unitat didàctica Què t'hi jugues? La seqüència didàctica parteix de l’experiència i l’expertesa de l’alumnat per aconseguir que, a partir de la seva realitat, reflexioni i prengui consciència del funcionament social i psicològic dels videojocs. L’objectiu és que l’alumnat sigui capaç d’identificar el que aprèn quan juga i alhora aprengui a autoregular-se i fer-ne un consum crític.
Us deixem amb un enllaç a un joc comentat del videojoc September 12th, que va ser dissenyat després de la guerra preventiva dels Estats Units contra Bagdad amb la intenció d'oferir un discurs crític al respecte i de posar en evidència que «l'ús de la violència només genera més violència». Es fa servir sovint per obrir debats sobre temes d’actualitat i malauradament en aquest moment tant la reflexió com el missatge són del tot necessaris.
