Instagram, xarxa social de referència informativa a Catalunya?
El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquesta setmana l'Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives, un monogràfic que té per objectiu conèixer com percebem la realitat a Catalunya i quina concepció tenim de la veritat.
L'enquesta, duta a terme entre juny i agost de 2025 sobre una mostra inicial aleatòria de més de tretze mil persones i amb qüestions relacionades amb el conspiracionisme i la postveritat, està organitzada en quatre grans blocs:
- Confiança social, institucional i mitjans, amb dades sobre la percepció dels principals problemes a Catalunya i la confiança en institucions nacionals, estatals, europees i internacionals, i en els mitjans de comunicació.
- Conspiracionisme i postveritat: es presenten dades relatives a les creences i al conspiracionisme, així com informació sobre el consum i la difusió de notícies falses i fenòmens de postveritat.
- Posicions ideològiques i actituds populistes, amb dades sobre preferències en ideologia i lideratge polític.
- Política internacional, on es presenten dades relacionades amb les preferències respecte de la força de la Unió Europea i la política d'abast internacional.
L'enquesta actualitza dades pel que fa a les preferències informatives dels catalans per seguir diàriament l'actualitat:
- la televisió en directe lidera (59%),
- les xarxes socials se situen en segona posició amb un 46%,
- i la premsa digital en tercer lloc (45%).
Per franges d'edat les dades varien, i dels 16 als 49 anys les xarxes socials ocupen la primera posició, amb diferents percentatges.
Pel que fa a les xarxes escollides per informar-se,
- Instagram ocupa la 1a posició (43%),
- seguida de WhatsApp (32%)
- i YouTube (29%).
De nou, per franges d'edat, les xifres es mouen lleugerament, si bé Instagram lidera en tots els casos (tret de la franja de més de 64 anys).
També és significativa la percepció que tenim sobre la freqüència d'exposició a notícies falses. Un 81% de la població considera que està exposat sovint o molt sovint a notícies falses, i que aquestes sovint o gairebé sempre provenen de xarxes socials o influenciadors. Aquest mateix percentatge aproximat de la població es considera capacitada en certa mesura per distingir les notícies falses.
Aquests hàbits informacionals no són nous, ja fa temps que els estudis els recullen. El consum informatiu a través de les xarxes socials creix a cada revisió estadística i, en paral·lel, la percepció d'estar exposats a notícies falses augmenta. Això té a veure amb la forma com consumim informació: amb el mòbil connectat a internet i a la butxaca, gaudim i patim un flux inesgotable i continu de informació que no és fàcil de gestionar. Estem desbordats d'informació i això ens porta a dubtar, a no saber de qui fiar-nos.
Necessitem una estratègia de consum de notícies que ens informi, i no que produeixi l'efecte contrari. Estar ben informat costa, però a l'eduCAC us donem volem donar un cop de mà amb el nostre decàleg.
Consulteu també la pàgina dedicada als desordres informatius al web de l'eduCAC.
Detectar desinformació amb l'eduCAC de eduCAC
