Ja no busquen les notícies: se les troben

Els joves consumeixen cada vegada menys notícies de manera directa i confien més en les plataformes socials i els creadors de continguts que en els mitjans tradicionals. Ho detecta l’estudi Understanding Young News Audiences at a Time of Rapid Change publicat recentment pel Reuters Institute i la Universitat d’Oxford. Els canvis tecnològics han transformat la manera d’accedir i consumir les notícies per part dels joves, i això repercuteix en els mitjans de comunicació.

Quins hàbits de consum d’informació tenen els joves?  

• Les xarxes socials s’han consolidat com la principal porta d’entrada a l’actualitat: TikTok, Instagram i YouTube.
• Presten més atenció a creadors de contingut individuals (51%) que a mitjans de comunicació tradicionals (39%). 
• Fan un consum de notícies menys intencionat i més incidental, propi de les xarxes.
• Estan menys interessats en les notícies que els adults. Els nois s’interessen per la ciència i tecnologia, i les noies per la salut mental.
• El 42% afirma evitar les notícies. Ho atribueixen al seu caràcter depriment o al fet que els resulten difícils d'entendre.
• Se senten còmodes amb la IA: utilitzen els xatbots o bots de conversa per informar-se amb més freqüència i de formes més elaborades que les persones grans. 
• Consideren que no té sentit que els mitjans siguin neutrals en certs temes, com el canvi climàtic o el racisme.
• Mostren menys confiança en els mitjans tradicionals que la població de més edat.

Les diferències entre consum jove i consum adult de la informació es concreten, sobretot, en els canals d’accés (plataformes que actuen com a intermediaris), els formats (els joves prefereixen continguts visuals, curts i atractius) i la preferència per l’entreteniment (influenciadors com a font). 

La saturació informativa i la necessitat d’entreteniment poden ser causes d’un fenomen que no és nou, però sí creixent entre la població en general, i els joves en particular: l'evitació de notícies o news avoidance. Des de l’eduCAC vam parlar sobre aquest fenomen a l'alça amb la professora Laura Pérez Altable, cap d'estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, que juntament amb Yasmina Okan, Jaroslaw Lelolkiewicz i Bertran Salvador-Mata és coautora de la recerca "Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya: variables predictores i línies d'actuació". La recerca de la UPF coincideix en el diagnòstic de l'informe Reuters: la sobrecàrrega d'informació i de notícies, així com la carrega negativa que porten en la majoria de casos actuen com a factors determinants en evitar informar-se. La recerca també estudia com a factor la percepció de la ciutadania, i també dels joves, que les notícies "ens troben". És a dir, no busquem activament informar-nos perquè si som a les xarxes o connectats amb amics i família, ja ens n'assabentarem. Aquest fet, explica la professora, implica una mediació permanent sobre el contingut que consumim. I una mediació que no és gratuïta, que fa un algoritme que ja sabem que no és transparent, que té uns interessos, que prioritza un contingut per sobre d'un altre, etc. 

Per adaptar-se a les noves dinàmiques, l'informe Reuters assenyala que els mitjans de comunicació es veuen obligats a canviar l’estratègia: adaptar temes i llenguatges als interessos dels joves, fer continguts més comprensibles i rellevants, incorporar talent jove i noves formes narratives, i adoptar innovació sense renunciar als principis del periodisme.

Conscients que les noves formes d’informar-se exposen l’alumnat a la desinformació i als biaixos dels algoritmes, des de l’eduCAC us presentem una nova situació d’aprenentatge per treballar-ho a l’aula: El món que expliquen els teleinformatius. Dissenyada per a l'etapa de secundària, la seqüència didàctica vol transmetre als joves que deixar que els algoritmes de les xarxes socials mediatitzin el seu consum informatiu i recórrer a fonts no contrastables (com poden ser els influenciadors) per a obtenir informació és perillós.

La proposta didàctica té com a repte fer un teleinformatiu que sigui interessant per ells. Durant el procés de producció, compararan la informació dels noticiaris convencionals amb el format de les xarxes socials, i debatran sobre la rigorositat i el sensacionalisme. Analitzaran una notícia de televisió i un reel informatiu, per veure'n les diferències: imatges, plans, sons, etc. Tot, per tenir les eines per decidir quin format desenvoluparan per al seu informatiu, i posar en valor el periodisme. 

La transformació del consum informatiu juvenil no només redefineix el paper dels mitjans, sinó que planteja un repte de fons: com garantir una ciutadania ben informada en una era dominada per la immediatesa, l’entreteniment i la saturació de continguts.