La generació hiperconnectada comença a voler desconnectar

S’ha presentat l’informe coordinat per UNICEF Infancia, adolescencia y bienestar digital. Una aproximación desde la salud, la convivencia y la responsabilidad social, que aporta dades obtingudes d’una macroenquesta sobre els hàbits i experiències en l’àmbit digital de més de 93.000 nens i nenes de l’Estat espanyol. A tots ells se’ls ha preguntat sobre salut, convivència, mòbil i xarxes socials, consum de pornografia, videojocs i apostes, i el paper de les famílies. 

La vicepresidenta i responsable de l’àmbit educatiu del CAC, Laura Pinyol, que ha assistit a la presentació de l’estudi, considera que “és una publicació molt rellevant perquè, amb una mostra molt robusta, posa la infància al centre del debat sobre les oportunitats, però també els riscos, de l’ús excessiu de les pantalles, la influència de les xarxes socials i el benestar digital que ha de garantir que la competència digital sigui compatible amb la desconnexió”.

Dades que conviden a la reflexió

L’informe revela tendències que ajuden a entendre millor la relació dels menors amb l’entorn digital. L’edat mitjana d’accés al primer mòbil se situa al voltant dels 11 anys, i un 41,2% dorm amb el dispositiu a l’habitació; la meitat d’aquests admet que el consulta durant la matinada.

Pel que fa a les xarxes socials, el 76% dels menors té perfil en tres o més plataformes, i el 56% de les noies disposa de més d’un compte dins la mateixa xarxa. Elles mostren un comportament més actiu: pugen fotos, coreografies o reels i participen en reptes virals.

Tot i que les conductes de risc com el sexting o el contacte amb desconeguts continuen sent habituals, han disminuït respecte al 2021. En canvi, preocupa l’accés prematur a la pornografia —amb una mitjana d’edat d’11,5 anys— i l’ús d’aplicacions com OnlyFans a partir dels 16 anys.

Els menors dediquen unes set hores setmanals de mitjana als videojocs, i un de cada tres inverteix diners cada mes en compres o descàrregues. També destaca que un de cada quatre adquireix elements dins dels jocs. Malgrat que les apostes són una pràctica il·legal per a menors, un de cada deu reconeix haver jugat amb diners, presencialment o en línia.

Una responsabilitat compartida

Laura Pinyol creu que “dades a banda, l’estudi posa de manifest la necessitat d’una visió holística de la gestió dels usos de les pantalles en la infància i l’adolescència. No és només una responsabilitat dels pares i mares, ni de les escoles, ni del poder legislatiu ni, per tant, únicament de les indústries tecnològiques, però ho és de tots a la vegada: educar, regular i complir.”

Per això, insisteix, “pares i mares han de ser conscients dels recursos de què disposen, com el del control parental, ha d’existir un contracte d’usos adequats entre menors i progenitors en què es fomenti l’ús responsable i, per exemple, s’eviti la falsificació de l’edat recomanada per accedir a certes xarxes socials o aplicacions. Això implica que hi hagi un acompanyament basat en una educació digital en tota aquesta etapa de la vida en què l’exposició i la constant connexió poden generar situacions de vulnerabilitat o creixement de la violència digital. Una responsabilitat que, en segona instància, es pot estendre a l’entorn escolar amb mesures de funcionament més concretes. Però també cal ser garantistes en la defensa dels drets dels infants, i això passa per exigir a la indústria que compleixi amb els requisits quan es tracta d’usuaris menors d’edat”. 

Cap a una major consciència social

Bona part dels problemes relacionats amb l’entorn digital han disminuït lleugerament respecte a les dades del 2021, cosa que fa pensar en una progressiva presa de consciència de la societat. Per primera vegada, més de la meitat dels adolescents entrevistats manifesten certa necessitat de desconnexió de l’entorn digital.

Laura Pinyol valora positivament aquesta tendència i reconeix la feina col·lectiva per avançar en aquesta línia: “programes d’educació mediàtica com el de l’eduCAC, pioners en el seu dia, impulsen una dimensió polièdrica sobre els usos de pantalles, recursos pedagògics i reflexions en profunditat per acompanyar famílies i docents en l’educació constant i significativa d’aquesta generació de nens i adolescents hiperconnectada”.