La regulació dels influenciadors
El Govern espanyol ha aprovat recentment un reial decret que regula l’activitat dels anomenats influenciadors, considerats com usuaris d’especial rellevància a internet.
L’esmentada norma fixa unes condicions (que s’han de donar de forma simultània) per a determinar qui entra dintre d’aquesta categoria i, per tant, ha de complir amb la llei. Són:
- Tenir uns ingressos anuals superiors a 300.000 euros procedents de la seva activitat audiovisual.
- Tenir més d’un milió de seguidors en una única plataforma o aplicació audiovisual en internet, o dos milions en el conjunt de la seva activitat audiovisual.
- Publicar un mínim de 24 vídeos a l’any.
Els influenciadors que compleixen amb aquest perfil un cop inscrits en el registre estatal de prestadors audiovisuals (tenen dos mesos per a fer-ho a partir de la publicació de la norma), tenen l’obligació de:
- Identificar els continguts publicitaris.
- No poden fer publicitat de tabac, derivats i similars.
- Han de complir la normativa de publicitat d’alcohol (regulada segons horari) i jocs d’atzar (prohibida si el contingut s’adreça a menors d’edat).
- Han d’adaptar els seus continguts als menors d’edat.
Aquesta norma implica que els influenciadors hauran d’etiquetar els continguts que comparteixen a les xarxes segons l’edat a qui van dirigits, mitjançant un codi de conducta que han d’acordar amb els reguladors en aquest àmbit (la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública).
Tot i que la norma sigui positiva per endreçar una mica l'activitat audiovisual de les xarxes, el cert que influenciadors n’hi ha de tota mena i mida, i fàcilment molts quedaran fora de l’aplicació del reial decret, per no complir els tres criteris que s’especifiquen de forma simultània.
D’altra banda, la majoria d’influencers no identifiquen els continguts publicitaris de les seves publicacions, com ho mostra l’informe anual de la campanya de joguines elaborada pel CAC i us explicàvem fa uns mesos a l'eduCAC. En la mateixa línia apunta una recerca realitzada per la Direcció General de Consum, integrada en el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que mostra que més d’un 70% dels influenciadors d’àmbit estatal incompleixen la normativa pel que fa a les pràctiques comercials: no utilitzen les etiquetes per a identificar les col·laboracions pagades, ans al contrari, utilitzen termes com “publi” o “ad”, o simplement fan un agraïment genèric a la marca.
Els joves (i els adults, no ens enganyem) segueixen el contingut que generen els influenciadors sovint, gairebé diàriament, de forma que acaben generant una relació afectiva que pot influir en les seves actituds i valors si no tenen una perspectiva crítica sobre allò que miren. També en molts casos poden ser víctimes de fraus o d’estafes per personatges que abusen d'una posició de poder que aconsegueixen falsejar davant dels seus seguidors. Un cas que hem pogut veure recentment és el de de Llados Fitness, un influenciador d’estil de vida que diu que s’ha fet ric venent cursets per ser un triomfador a la vida.
Per això, els educadors i les famílies tenim un rol fonamental en ajudar-los a identificar les característiques d’aquest ofici, esbrinar què ens aporta de positiu o negatiu seguir-los, també parlar sobre la seva credibilitat i si comparteixen informació acurada o no, sobre com construeixen la seva imatge, etc.
A l’eduCAC trobareu material per poder parlar-ne a l’aula, com per exemple la unitat didàctica Personatges, o Això també és publicitat.
Per les famílies, acompanyar el consum audiovisual en qualsevol etapa de la vida és fonamental, encara més en l’adolescència. Per això us recomanem la conversa amb el Roc Massaguer, periodista i youtuber, i també la psicòloga Núria Aragay, que ens donen recomanacions i idees per saber educar en aquest àmbit.
