La violència invisible

La violència de gènere digital, com qualsevol de les altres formes de violència, comporta un gran impacte en l'àmbit emocional, personal i laboral de les dones que la pateixen. Amb la proximitat del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones, aprofitem per parlar d'aquesta forma de violència que, malauradament, preval de forma creixent contra les noies. 

imatge del conveni d'istanbul

Tot i que ja no es pot considerar un fenomen recent, a escala europea encara no hi ha un marc legal adequat i uniforme per tal de combatre aquest problema i cal una directiva europea per acabar amb la ciberviolència de gènere i garantir una convergència en el tractament dels casos a cada país membre de la UE, tal com va reconèixer el Parlament Europeu a finals del 2021. També el Consell d'Europa recomana que aquesta forma de violència específica contra les dones estigui contemplada en la legislació penal, en aplicació efectiva del Conveni d'Istanbul, que proporciona una àmplia definició del concepte i un marc de treball a seguir pels països en les seves recomanacions. 

A Catalunya, la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, introdueix el reconeixement de noves formes de violència, entre les quals, la digital, definida com "tots els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l'ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones". 

Identificar i tipificar la conducta delictiva en tots els ordenaments jurídics és, sense dubte, fonamental per protegir les víctimes. Però és igualment important qüestionar-nos alguns models de relació existents a la nostra societat que normalitzen i fins i tot justifiquen aquest tipus de conductes. Són models que es basen en l'amor romàntic fortament arrelat als relats de les pantalles, però que amaguen mites i estereotips que perpetuen el paper de la dona com una persona que ha de patir per ser estimada. 

En aquest sentit, la professora d'Estudis del Dret i Ciència Política de la UOC Irene Montiel, afirma que "cal treballar des de la infància per trencar les creences i els mites sobre l'amor romàntic i les que justifiquen els comportaments violents". 

La professora del Departament de Comunicació Audiovisual de la UPF Maria José Masanet, investigadora, entre d'altres, del Centre d'Estudis de Gènere de la UPF, va dedicar la seva tesi doctoral a analitzar com els joves interioritzen els estereotips de l'amor a través de les sèries de televisió, i específicament sobre la sèrie Física o Química. Va concloure que el maltractament envers una de les protagonistes inicialment va passar desapercebut per a la majoria dels adolescents. 

Els mites de l'amor romàntic: l'amor tot ho pot, la mitja taronja, l'amor és patiment, etc., tots aquests conceptes estan tan interioritzats que alguns fans de la sèrie culpabilitzaven la víctima del que li passava, en comptes de culpabilitzar l'agressor. Les creences compartides acaben atraient l'adolescent, que necessita identificar-se i formar part del grup d'iguals. 

Quan aquestes creences compartides es traslladen a les xarxes socials, s’aguditza el problema de la violència de gènere, perquè entra en joc l’efecte multiplicador dels missatges i l’anonimat darrere del qual s’amaguen les persones agressores. Segons Leila Mohammadi, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME, “l'anonimat és un element que pot promoure que els agressors tinguin conductes agressives contra dones que en un entorn fora de línia no adoptarien, atès que se sentirien menys impunes”. En aquest sentit, i en línia amb el que afirma la professora, cal exigir a les plataformes que prenguin mesures per impedir que l’anonimat sigui l’amagatall dels agressors. Que implantin sistemes per identificar les persones usuàries de les xarxes. 

Un altre factor que cal abordar és l'educació en valors i la gestió de les emocions. Per entendre com se senten les víctimes, per prevenir conductes violentes, tal com recomana Irene Montiel, cal treballar "les conductes prosocials d'ajuda basades en l'empatia, el fet de posar-se al lloc de l'altre, imprescindible per comprendre el mal que es pot ocasionar, encara que hi hagi una pantalla al mig". 

Per acabar, recuperem les paraules de la periodista Txell Freixas Torras en el programa de Catalunya Ràdio, Les dones i els dies: "les crítiques a les campanyes virals de dones tallant-se els cabells en suport a les dones iranianes són un error, són molt més que no fer res. Fas que la gent parli d'aquest tema, poses el tema en l'esfera pública". Posem la violència digital de gènere en el debat públic. 

Recursos per treballar a l'aula el 25N: