L'audiovisual i la construcció del gènere
La construcció del gènere es produeix en la infància. És en aquesta etapa que aprenem què podem esperar del comportament dels homes i de les dones. En aquest procés, hi entren en joc molts elements: la roba (blau o rosa?), les joguines (nines o construccions?), el llenguatge (princesa o campió?), l’educació (les noies i les humanitats, els nois i les ciències), els rols en l’entorn familiar, etc.
L'omnipresència dels continguts audiovisuals en la vida quotidiana també exerceix una influència determinant en la percepció de la realitat social (i en la construcció de la identitat personal). Els continguts audiovisuals que consumim al llarg de la vida poden contribuir a perpetuar o distorsionar les narratives sobre el gènere i la desigualtat entre homes i dones, atribuint rols i reproduint estereotips que poden incidir en com ens relacionem.
En el cas dels infants i els joves, hem d’evitar que mirin continguts audiovisuals estereotipats? Podem oferir alternatives, però serà impossible aïllar-los. Però sí que podem educar la mirada perquè aprenguin a detectar i posar en qüestió narratives masclistes o limitadores.
És el que us proposem a l’eix dedicat al Gènere de l’eduCAC.
A la situació d’aprenentatge Trenquem estereotips (1r cicle d’ESO) la intervenció pedagògica té l’objectiu que l’alumnat aprengui a identificar els biaixos, i el capaciti per qüestionar les narratives masclistes que l’envolten.
Aquesta seqüència didàctica té tres objectius d’aprenentatge prioritaris:
- Identificació: capacitat per detectar rols de gènere estereotipats en formats audiovisuals i digitals.
- Relació d'elements: anàlisi de la connexió entre els recursos del llenguatge audiovisual i la perpetuació de la desigualtat estructural.
- Ideació de propostes: capacitat transformadora per dissenyar narratives alternatives basades en l'equitat i el respecte als drets humans.
La sèrie d’animació Sex Symbols actua com a disparador en la fase inicial, mostrant l’asimetria entre el que s’espera d’un home i d’una dona. L’anàlisi de la imatge, dels elements textuals, narratius i audiovisuals permetrà desxifrar com la desigualtat no és accidental, sinó que es construeix mitjançant decisions tècniques i narratives deliberades.
A 2n cicle d’ESO, Narratives estereotipades sobre el gènere deixem la ficció de la televisió convencional o les plataformes de catàlegs audiovisuals per a centrar-nos en els tipus de narratives que circulen per les xarxes socials, un camp d’aprenentatge estratègic per a la igualtat real.
En aquesta situació d’aprenentatge es treballa el concepte de narrativa i s’exploren i analitzen narratives masclistes que contribueixen a transmetre estereotips, sovint basats en informació errònia i sense cap argument sòlid darrere.
També s’introdueix la figura antagònica, la contranarrativa, amb l’objectiu de desenvolupar-ne una que contribueixi a desmuntar els discursos esbiaixats sobre el gènere que circulen per les xarxes socials.
Els tres objectius d’aprenentatge prioritaris són:
- Identificació: reconèixer narratives desinformadores i comprendre el seu impacte.
- Anàlisi crítica: distingir dades rigoroses de rumors o afirmacions manipulades.
- Producció: crear contranarratives que contrarestin el masclisme, amb el mateix llenguatge i format en què es donen a les xarxes socials.
Els materials de l’eduCAC que us proposem permetran a l’alumnat activar el pensament crític a l’hora de consumir continguts de tota mena, i a desenvolupar habilitats per detectar els estereotips que tradicionalment s’han associat al gènere o a l’orientació sexual. Aquesta mirada és essencial per fomentar una transformació positiva en els terrenys personal i social, i construir una societat més equilibrada, inclusiva i garant dels drets humans.
