Les videotrucades, una finestra a la intimitat

La situació de distanciament físic que vivim i que s’allargarà encara uns dies mentre duri la desescalada, ens ha abocat a utilitzar les videotrucades intensivament, per intentar que la llunyania física de familiars i amics que ens imposa la COVID-19 no es tradueixi en aïllament social. El futur és cada cop més incert, i és possible que ens calgui recórrer més del que ens agradaria a aquesta forma de relacionar-nos. 

En aquest context, la majoria de nosaltres ens hem posat a utilitzar serveis de videotrucada sense plantejar-nos quina és la millor opció, la més segura, la que més s’adapta a les nostres necessitats... Senzillament ens hem deixat portar per la que tothom fa servir. I en el cas dels infants i els i les joves, però també les persones grans, la situació potser és més complexa, perquè sovint no coneixen les funcionalitats més bàsiques de connectivitat i seguretat dels dispositius tecnològics que tenen a l’abast per casa. 

Així doncs, què hauríem de tenir present quan ens disposem a fer una videotrucada? 

Seguretat en l’ús de la càmera. És un bàsic, però cal protegir-nos dels riscos associats per exemple a un ús inadequat o a un atac a través de la càmera integrada en el nostre dispositiu, com per exemple l’activació en remot. No oblidem que la càmera és una finestra a la nostra intimitat que no es pot quedar oberta sense cap tipus de protecció, ja que això ens deixa més febles davant de qualsevol intromissió. Per això us proposem:

• En el cas dels ordinadors, tapar-la físicament quan no s’estigui utilitzant. 
• Abans d’obrir-la, decidir si es tracta d’un context segur i/o que ens aporta algun tipus de funcionalitat extra tenir-la oberta. 
• Pensem a tenir un antivirus que ens protegeixi del programari maliciós i amb les configuracions actualitzades, així com descarregar les aplicacions de llocs oficials. 

Funcionalitat del servei. L'opció de videotrucada està disponible en moltes xarxes socials i també existeixen nombroses plataformes específicament dissenyades per dur a terme aquesta acció. Així que, abans de decidir-nos per una o per una altra, és una bona idea fer una mica de recerca per esbrinar quina o quines són les que ens poden anar millor.  En aquesta pàgina de l’Oficina de Seguretat de l’Internauta trobareu una comparativa de les opcions que permeten i també sobre la protecció de les dades i la seva política de privacitat, entre altres aspectes. 

D'altra banda, també cal considerar 

• la funció amb la qual estan dissenyades, és a dir, un ús en entorns laborals o més aviat d’oci i per a nens i joves. 
• Si hi ha una edat mínima recomanada. És una informació que normalment apareix a la política de privacitat, que no és sobrer consultar per conèixer les formes de protecció de les dades i la seva política respecte de cessió a tercers. 
• Les interaccions amb altres aplicacions (jocs, filtres, etc) i la possibilitat de ser contactats per persones desconegudes. 

A més, per utilitzar de forma òptima i segura les videotrucades i beneficiar-nos del seu ús, el millor que podem fer és: 

• Conèixer l’eina. Haver explorat prèviament les funcionalitats de l’aplicació ens facilitarà les coses: saber si existeix l’opció de sala d’espera i activar-la per poder verificar la identitat dels participants, requerir contrasenya, entrar amb l’àudio i la càmera desactivats per defecte, saber com bloquejar i reportar usuaris desconeguts en cas d’intromissió, o on podem demanar ajuda en cas que fos necessari, entre d’altres.
• Decidir prèviament quin grau d’intimitat volem mostrar: amb una videotrucada de feina probablement ens fixarem on som físicament i què es veurà del nostre entorn més immediat abans de respondre. Mantenir aquesta prevenció en qualsevol tipus de videotrucada ens servirà per ser conscients de la informació contextual que estem facilitant i que ens pot passar inadvertida i evitar que es produeixin situacions incòmodes. 
• En el cas d’infants i joves, acompanyar. Decidir plegats quines aplicacions utilitzaran, explorar-les conjuntament, consensuar franges horàries (tot i que confinats, no sempre és un bon moment per videotrucar!), durada, i condicions d’ús (no tots els espais de la casa són bons escenaris), i estar sempre a la vora quan es tracta d’infants. 
• Pel que fa específicament als i les joves, la supervisió física forçosament ha de tenir distància, mantenint una relació de confiança que ens permeti saber quin ús n’estan fent per guiar-los i ajudar-los, si ho necessiten. Potser és una bona idea parlar de com de diferent ens comportem tots plegats durant una trucada normal i com ho fem durant una videotrucada. L’escenari que representa una videotrucada grupal els pot portar a sentir-se pressionats a actuar de forma poc apropiada per impressionar als seus amics, o a comportar-se de forma diferent per la sensació d’irrealitat que es pot generar. La immediatesa del “directe” també els pot portar a compartir un excés d’intimitat, sense pensar en les conseqüències. Per tot això, és útil interessar-nos sobre amb qui han parlat i amb quines condicions i recordar-los que les normes bàsiques de civisme i de convivència que practiquem en la vida real cal mantenir-les en la vida digital.