Mirar no és sinònim de veure

Heu vist el mico d’un zoo japonès que ha adoptat un peluix de l’IKEA? És una monada, mai més ben dit. I us vau preguntar si era real o la darrera creació sensiblera de la IA? 

Estem preparats per interpretar les imatges que consumim diàriament? La realitat és que, ni joves ni adults, no hem estat educats per al nou context de sobreexposició a les imatges digitals, ni a la irrupció de la intel·ligència artificial. 

Ho constata l’estudi de la Fundació Photographic Social Vision dut a terme amb la col·laboració de la UB, Alfabetització visual i adolescència. La investigació analitza les competències d’educació visual de l’adolescència a Catalunya, a partir d’una enquesta dirigida a prop de 2.000 joves d’entre 12 i 19 anys, de 168 centres educatius, centrada en imatges fotogràfiques documentals.

L’anàlisi conclou que l'adolescència viu envoltada de fotografies, però no sap interpretar-les en profunditat: 

• La majoria en fa un consum veloç i superficial, a ritme de xarxes socials. 
• Creuen més en el seu entorn que en els mitjans de comunicació: un 41,6% confia en una imatge perquè l’ha compartida una persona propera. 
• Estan aprenent a protegir-se i restringeixen allò que comparteixen: el 66% opta per una circulació limitada de les seves imatges i el 94% utilitza plataformes que permeten un ús privat. 
• La majoria diu evitar difondre imatges sense consentiment. 
• Utilitzen la fotografia com a eina relacional per reforçar vincles, rebatent el tòpic del selfie narcisista.
• El consum d’imatges és fortuït, poc actiu, més aviat condicionat pels algoritmes de plataformes com Instagram o TikTok. Només un 25,7% utilitza canals que fomenten la cerca deliberada d’imatges. 

Davant d’aquest escenari, els autors de l’estudi conviden a fomentar una mirada activa, conscient i analítica que permeti passar d’un consum imposat a una experiència visual crítica i intencional. En definitiva, es tracta d’educar en un context comunicatiu on la imatge és el llenguatge social dominant. 

Per cert, el monet és real, es diu Punch. S’ha convertit en l’estrella del zoo i de les xarxes socials, i ha fet multiplicar les vendes del peluix arreu del món. És un clar exemple del poder de la imatge en l’era digital.