Prohibir vs. educar: necessitem un pla (i II)
Dèiem a Prohibir vs. educar: necessitem un pla (I) que per educar en l’ús de la tecnologia ens cal tenir una estratègia familiar pensada, que ens serveixi per establir de quina forma utilitzarem els dispositius i ens connectarem a la xarxa a casa.
Quan la família consideri que ha arribat el moment que els fills disposin d’un mòbil per a ús personal, elaborar una mena de contracte o normes d’ús acordades és una altra eina que pot ajudar en la batalla de la gestió diària, a més de la planificació familiar.
Que estigui per escrit, negre sobre blanc, i en un lloc accessible, serà útil per recordar quines són les normes que es van marcar de bon inici.
Quins elements hauria de contenir aquesta mena de contracte? Us en suggerim alguns:
- Definir el grau de propietat i autonomia d’ús, en quins casos es pot perdre (per exemple, no respectar les condicions establertes, no tenir cura del dispositiu, descarregar i registrar-se en aplicacions no consensuades, etc.) i quina serà la conseqüència.
- Definir les normes de civisme i ciutadania digital d’acord amb els valors de la família (per exemple, respondre sempre les trucades de la mare o el pare, no compartir informació privada, no fer servir el mòbil per mentir, enganyar, o participar de ciberassetjament).
- Definir els usos del mòbil: què podrà fer i què no amb ell.
- En configurar de forma conjunta el dispositiu, decidir quina eina o sistema de control parental s’instal·larà i fins quan, tot explicant que l’objectiu és vetllar per la seva seguretat, i no envair la seva intimitat.
- Establir de forma conjunta els codis d’accés i contrasenyes, de nou explicant l’objectiu de vetllar per la seva seguretat.
- Decidir quines xarxes socials i quan les podrà utilitzar (respectar l’edat legal d’accés –14 anys en la majoria dels casos– seria l’ideal).
- Fixar els horaris de connexió i ús pel que fa a l’oci i a les relacions socials, ja sigui amb el mòbil o amb altres dispositius.
- Fixar els espais on es podrà i no es podrà fer ús.
- Fixar el lloc on es deixarà el mòbil a partir de certa hora i fins el dia següent.
- Establir normes de seguretat i privacitat: quin tipus d’imatge no podran compartir, quines dades no han de donar, en quina mena de pàgines no han d’entrar, etc.
Aquest document hauria d’anar adaptant-se i evolucionant cap a l’autosuficiència a mesura que demostrin un ús responsable, amb passos endarrere si fos necessari.
Com dèiem a l’inici, introduir aquesta mena de contracte d’ús per marcar unes normes pot ser útil en el dia a dia, però no ens eximeix de la tasca més important: filtrar, acompanyar, ensenyar altres opcions i recursos, explicar riscos i beneficis, demostrar flexibilitat i interès pels seus gustos i mantenir les vies de comunicació sempre obertes per quan tinguin un problema.
Educar no és fàcil en cap àmbit. Educar en l’ús de la tecnologia i d’internet tampoc, i a més ens exigeix un grau extra d’esforç i dedicació, perquè hem de ser competents digitalment. Però prohibir posposa el problema, no hi posa remei. Necessitem un pla.
Teniu contracte d’ús del mòbil a casa? Ens l’expliqueu?
