Quanta estona poden utilitzar els mitjans digitals?

El temps que li dediquen infants i joves a la tecnologia i al consum audiovisual és motiu de preocupació per a les famílies. La meva filla té x anys, quantes hores pot mirar la televisió, o jugar a videojocs, o utilitzar la tauleta, o ...? és un dubte recurrent i que es formula sovint com a consulta durant les xerrades per a famílies de l’eduCAC. 

I això és perquè, en part, i tot i estar vivint una pandèmia que sense la tecnologia hagués estat infinitament més complexa de gestionar, no hem canviat la perspectiva, i continuem afrontant l’ús de pantalles amb un enfocament centrat en els riscos i en els danys que pot provocar al desenvolupament de petits i grans. 

I els consells que rebem mares i pares sovint van en aquesta línia, cosa que no fa més que traslladar-nos la sensació que ens toca fer de policies per controlar el temps que hi dediquen.

És ben cert que 

• En les etapes més primerenques de la vida d’un infant, les recomanacions de les associacions científiques i institucions com l’OMS són clares: com menys pantalles millor, especialment en l’etapa 0-3, quan poden tenir efectes negatius sobre la salut física de nenes i nens (sobre aquesta franja d'edat, us recomanem que llegiu l'Anna Ramis). 
• La infància, i de forma especial l’adolescència, són etapes especialment vulnerables a generar addiccions, pels múltiples canvis que pateixen en curts períodes de temps (AEPED), i per això cal prestar especial atenció a l'ús que fan de les tecnologies. 

Tot i això, cal no oblidar que estan creixent en un món cada cop més digital, i que la tecnologia ofereix també moltes oportunitats per a potenciar l’aprenentatge i el compromís, l’autoestima, les relacions socials, etc. Per això, d'una supervisió parental centrada únicament en el nombre d’hores en podríem dir que és un enfocament obsolet. 

Per superar aquesta forma d’entendre la relació amb les pantalles dels nostres fills i filles, ens podríem posar a nosaltres com a exemple. Molts dispositius mòbils fan informes setmanals dient-nos el temps que li hem dedicat. Ens sorprèn quan mirem el nostre? Ens sembla excessiu? Segurament no, perquè, en termes generals, ens justifiquem dient que li hem dedicat temps a les xarxes socials, però també hem fet compres, hem consultat l’horari del transport públic, hem enviat molts missatges a familiars i amics i companys de feina via WhatsApp, hem llegit notícies d’alertes que ens han saltat, hem consultat els bancs, potser fins i tot hem trucat a algú ... 

Per què no apliquem aquesta mateixa perspectiva amb la qual ens autogestionem les persones adultes al temps d’ús de la tecnologia per part dels nostres fills i filles? En lloc de fixar-nos en quanta estona utilitzen els mitjans digitals, potser és més constructiu tenir en compte el context (on, quan i com), el contingut (què és el que ha mirat o utilitzat) i les connexions (si el temps d’ús ha impedit o facilitat relacions socials). 

És el que explica la professora i investigadora de la LSE Sonia Livingstone, que també defensa un canvi de paradigma: deixar de comptar hores de pantalla per distingir els diversos tipus d’experiències en línia. 

En una recerca del 2016 liderada pel Departament de Mitjans de Comunicació del LSE s'hi recomana a mares i pares no donar per fet que els nostres fills i filles fan un ús problemàtic de la tecnologia, i que per contra ens fem preguntes com ara:

• El meu fill és físicament sa i dorm prou?
• Es relaciona socialment amb la família i els amics (amb independència de com ho fa)?
• Va a l’escola i fa els deures?
• Té hobbies i interessos (amb independència quins siguin)?
• S’ho passa bé i aprèn a utilitzar els mitjans digitals? (*)

Si les respostes a aquestes preguntes són més o menys positives, aleshores hem de pensar que els nostres temors de moment no tenen cap base. En cas contrari, potser sí que caldria revisar i establir normes d’ús i restriccions per tal d’abordar l’ús problemàtic.

(*) Blum-Ross, A. and S. Livingstone (2016) Families and screen time: Current advice and emerging research. Media Policy Brief 17. London: Media Policy Project, London School of Economics and Political Science.