Què vol dir educar en pantalles? 

Ens hem acostumat a sentir parlar d’educació (o alfabetització) mediàtica, d’educació digital, d’educar en pantalles, d'educar en l’ús de la tecnologia i el consum audiovisual, però... què vol dir educar en pantalles en l’àmbit familiar? 

• Controlar l’ús de tecnologia i el consum audiovisual? 
• Limitar-lo fins a una edat determinada?
• No deixar-los jugar a cap videojoc? 
• Deixar-los màniga ampla i que s’autoregulin?

És important que les famílies mantinguem sempre un cert grau de control i supervisió sobre què fan els nostres fills amb les pantalles, i també sobre quant de temps les usen. Petits i grans ens necessiten per protegir-los de contingut inapropiat i per ajudar-los a desenvolupar l’autocontrol. I això no és una tasca fàcil. 

Com hauria d’anar tot plegat, en realitat? Amb la guia de la psicòloga Núria Aragay del Consorci Sanitari de Terrassa avui desxifrem l’educació en pantalles en família.

1. Educar en pantalles vol dir ser proactiu. 

De fet, la criança en general ja implica ser proactiu, i comporta dedicació, planificació i selecció des del minut zero. Pensem i decidim sobre el nom, el tipus de part, el tipus d’alimentació, el bressol, la cadireta de cotxe, el cotxet, la llar d’infants, el tipus de bolquer, l’escola... I les pantalles? Si formen part del nostre dia a dia, i aviat del seu, per què no planifiquem com i quan les anirem introduint en la vida dels nostres fills? 

Siguem proactius, i no tinguem por d’experimentar. A internet no tot el que hi ha és bo o vàlid, ni tampoc és dolent o perjudicial per se. Com a adults, cal que aprenguem a identificar els aspectes útils i beneficiosos, i protegir-nos dels que no ho són tant. Així podrem conèixer i desenvolupar les nostres habilitats, i també les dels fills, i protegir-los quan calgui. Conèixer les aplicacions que fan servir, els influencers què segueixen, les sèries que miren... ens donarà seguretat i recursos per poder guiar-los en el món digital i audiovisual d’acord amb els valors que els hi vulguem transmetre. 

2. Educar en pantalles vol dir posar normes i límits.

Les normes ens ajuden, endrecen rutines i són un full de ruta familiar, no hem de tenir por a posar-ne. Això sí, millor posar-ne poques, però que siguin molt clares. És vital que siguem constants a l’hora d’exigir que les respectin. D’altra banda, no és realista esperar que les compliran a la primera, sense conflictes i discussions. Però això no vol dir que no siguin unes bones normes! 

Com que cada família és un mon, i els pares i mares som els millors experts en els nostres fills, segur que sabrem decidir adequadament quines normes i límits poden ser útils, i com aplicar-les. 

En resum, cal posar normes i límits des del moment que comencin a tenir contacte amb la tecnologia, i no oblidar que ens caldrà constància per fer-les valdre, paciència per lliurar les batalles que vindran, i negociació per ser flexible quan la situació ho requereixi. 

3. Educar en pantalles vol dir tenir un pla.

Per posar normes i límits de forma conscient i adaptada als valors familiars i a la personalitat dels fills, necessitem un pla. Cal pensar no únicament en el temps d’ús, sinó també en quins espais de la casa es poden utilitzar i en quins no, en quins moments, i sobretot, quins continguts. Tenir-ho escrit en algun lloc de fàcil consulta és una molt bona idea. 

I en aquest sentit, és fonamental seguir les recomanacions que fan les societats mèdiques sobre els temps d’ús en edats pediàtriques, ja que s’adapten a cada etapa madurativa de l’infant. Tot això, sense oblidar que som les mares i els pares els qui millor coneixem als nostres fills per saber adaptar les normes i recomanacions a la seva personalitat i als nostres valors familiars. 

4. Educar en pantalles vol dir fomentar l’autocontrol. 

No cal ni dir-ho, però a tall de recordatori: ens agradi o no, la realitat és que els fills fan el que fem, i no el que els diem que facin. Per això en la criança el més important és ser un bon model o, almenys, el model on volem que els nostres fills s’emmirallin.

Amb les pantalles, ser bon model és fonamental per ajudar a fomentar l’autocontrol. Ni infants ni joves (sovint tampoc els adults) s'autoregulen de forma natural amb l’ús d’una tecnologia dissenyada per a captar la nostra atenció. Per això és tan bàsic que examinem primer quin ús personal n’estem fent i, per extensió, quin exemple estem transmetent.

També fomentem l’autocontrol quan acompanyem aquest ús, interessant-nos per conèixer a qui segueixen, a què juguen, o que miren. És la millor forma de poder guiar i dirigir el tipus d’ús que en fan.

Igualment, és bàsic fomentar una bona comunicació, i aprofitar qualsevol situació viscuda a internet, de risc o no, per parlar-ne amb els fills. L’objectiu no ha de ser renyar o alliçonar (sinó, a la següent és fàcil que no confiïn en nosaltres), ni alarmar o criminalitzar, sinó parlar amb ells, per poder donar-los eines per protegir-se de tot allò que s’aniran trobant a través del mòbil. 

5. Educar en pantalles vol dir estimar

La rutina diària sovint ens deixa sense alè per fixar-nos en tot el que ja funciona sol, i que, per tant, no dóna problemes. Però ens hem d’esforçar per veure i reconèixer totes les coses que els nostres fills fan bé. Ens hem de fixar des de la consciència, per aplaudir (física o metafòricament) quan compleixin la norma sobre el temps o l’espai d’ús, per exemple. 

Busquem temps per compartir plaers digitals, perquè això ens permetrà practicar un acompanyament actiu amb les pantalles. I gaudim de cada moment, amb la consciència de que cada etapa necessitaran coses diferents i ens haurem d’anar adaptat. 

Si ja arriben les vacances, és un bon moment per adaptar a la teva família el que vol dir l’educació en pantalles. Recorda! Caldrà que siguis proactiu, que posis normes i límits, que tinguis un pla, que fomentis l’autocontrol fonamentalment mitjançant el teu modelatge i que aprenguis a veure totes les coses que fan bé. 

Ens expliqueu al setembre com us ha anat?