Regular el món digital
A l’inici del curs 23/24 el debat sobre la conveniència de l’ús de la tecnologia a les aules i la presència del mòbil als patis escolars ha estat força mediàtic, i ha gaudit d’hores i pàgines de cobertura informativa i amb cert impacte social. A la vegada, moltes famílies s’han mirat d’organitzar a diversos nivells intentant canviar dinàmiques sobre l’edat d’accés al primer mòbil, per exemple.
Conseqüència d’això o no, el cas és que en el primer semestre del 2024 s’han donat a conèixer diverses iniciatives, d’àmbit estatal i català, per mirar de protegir als infants i joves a l’entorn digital.
Com que no és fàcil estar al dia i de vegades l’actualitat ens passa per sobre, a l’eduCAC us les expliquem tot seguit. Ja us avisem que són diverses, i que no totes són d'aplicació en l'actualitat. Però coneixer-les ens pot ajudar en la gestió diària de les pantalles a casa.
I comencem per la darrera, l’Estat espanyol ha presentat a l’inici de juliol la Cartera Digital Beta, un sistema de verificació de l’edat amb el qual es vol intentar limitar l’accés a contingut per a adults per part dels menors d’edat. En resum, es tracta d’una aplicació mòbil que una de les funcions que té és la d’emmagatzemar de forma segura una credencial que permet verificar la majoria d’edat i que es presentarà davant la plataforma de continguts per a adults quan s’iniciï la sessió de forma anònima. Aquest sistema està en proves i la previsió és que estigui disponible i es comenci a implantar a finals de setembre.
La Cartera Digital Beta no ha nascut exempta de polèmica, en primer lloc, perquè únicament serà vàlida per a les plataformes de contingut per a adults allotjades en Espanya (que no són les més visitades) i de l’altra, que requereix el suport de la indústria per a la seva posada en marxa a escala pràctica. Encara està per veure com acaba funcionant, perquè les experiències de governs d’altres països europeus per limitar el consum de pornografia per part dels menors no han estat reeixides.
Anem un mes enrere, l’Estat espanyol va aprovar el juny de 2024 l’avantprojecte de llei per protegir als menors en l’entorn digital. La futura norma vol garantir els drets del menor a internet, especialment el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, així com el dret a la protecció de les seves dades personals i a l’accés a continguts adequats per a la seva edat. I ho fa amb mesures des de diversos àmbits:
Àmbit de protecció de consumidors i usuaris:
- l’avantprojecte vol obligar als fabricants de dispositius digitals amb connexió a internet a què proporcionin eines de control parental de fàbrica i gratuïtes, així com sistemes de verificació d’edat que siguin efectius i obligatoris.
- També hauran d’informar sobre els riscos d’accedir a continguts perjudicials en un llenguatge inclusiu i apropiat.
- I es prohibeix l’accés a mecanismes aleatoris de recompensa, és a dir, loot boxes, als menors d’edat.
Àmbit educatiu:
- formació en competència digital per garantir l’aprenentatge i l’ús segur, saludable, crític i responsable de la tecnologia, tant per l’alumnat com pel professorat.
- Regulació de l’ús de dispositius als centres educatius, a les aules, a les activitats extraescolars i als llocs de descans.
Àmbit públic:
- promoció d’hàbits saludables mitjançant campanyes de sensibilització, prevenció i informació;
- creació d’espais de trobada on es puguin desenvolupar activitats d’oci saludable alternatives a la tecnologia,
- incorporació d’eines de detecció d’ús problemàtic de la tecnologia als programes pediàtrics de prevenció de la salut, així com formació i sensibilització als professionals de la salut.
Un fet important és que l’avantprojecte eleva dels 14 anys als 16 per donar el consentiment pel tractament de les dades personals. Això vol dir que per tenir un perfil a les xarxes socials s’hauran de tenir com a mínim 16 anys (tant en aquest cas com en d’altres, caldrà comptar amb la col·laboració de les empreses, que tenen les seves pròpies normes). La norma segueix el criteri establert en el Reglament del Parlament Europeu i així és com ho fan la majoria de països de la UE.
El text legal també preveu modificacions en el Codi Penal per afrontar delictes com el ciberassetjament, l’assetjament sexual o grooming, o la difusió de material pornogràfic a menors d’edat. Es contempla la pena d’allunyament dels entorns virtuals en els casos d’assetjament digital i es tipifiquen nous delictes, com ara:
- La difusió d’imatges o àudios falsos de contingut sexual o vexatori generats amb IA anomenades ultrafalsificacions
- La difusió de continguts pornogràfics que es posen a disposició d’una comunitat indiscriminada d’usuaris entre els quals l’autor sap que hi haurà menors d’edat.
- L’ús d’identitats falses que faciliten la comissió de delictes contra els menors d’edat.
L’objectiu prioritari de la norma, que encara ha de passar tot el tràmit parlamentari fins a ser aprovada a la tardor, és la protecció de la salut, el benestar i la seguretat en l’àmbit digital dels infants i joves.
Cal assenyalar també que el Gobierno va nomenar el 30 de gener un comitè d’experts multidisciplinari, per elaborar un informe que formuli recomanacions i actuacions a implementar a curt, mig i llarg termini, adreçades a les diferents administracions.
De juny anem ara fins a l’abril, quan l’Estat va aprovar el que es coneix com la Llei d’Influencers, una norma que vol regular l’activitat de youtubers, streamers i tota mena de creadors de continguts a les xarxes socials. A l’eduCAC ja us vam explicar en què consistia la regulació dels influenciadors que compleixen el perfil dibuixat pel Reial decret, bàsicament, caracteritzar als qui tenen major nombre de seguidors (entre 1 i 2 milions) i un volum considerable d’ingressos (300.000 euros anuals o més) per poder-los aplicar el mateix règim sancionador que a les televisions pel que fa a la normativa publicitària i la classificació de continguts per edat, en inscriure’s en el Registre Estatal de prestadors de serveis de comunicació audiovisual. Falta veure com s’acaba implementant aquesta norma, que a la pràctica n’afecta a pocs i en deixa fora molts d’altres.
A Catalunya i en l’àmbit de l’educació formal, el Departament d’Educació publicava al gener unes directrius d’aplicació a tots els centres per assegurar-se que l’ús dels mòbils no interfereix amb el procés d’aprenentatge ni en la convivència de la comunitat educativa. 
El més important a destacar és que a infantil i primària es prohibeix el mòbil als centres educatius, a secundària els instituts poden escollir si prohibir-los de forma generalitzada o restringir-los excepte en usos educatius autoritzats, i a secundària postobligatòria es permet que l’alumnat en faci un ús responsable que segueixi les normes del centre.
I de nou a Catalunya, el Departament de Salut s’avança a l’entrada en vigor de la llei estatal de protecció del menor, i preveu posar en marxa al setembre una de les mesures que es preveuen, que és incloure preguntes sobre els hàbits digitals a les revisions pediàtriques. L’objectiu és prevenir la sobreexposició a les pantalles en la infància i detectar addiccions a les pantalles de manera precoç.
Després de tot aquest seguici d’iniciatives, recordem que les úniques que són d’aplicació ara mateix són el real decret dels influencers (que encara està per veure els efectes reals sobre la protecció dels menors a les xarxes socials), la regulació del mòbil als centres educatius de Catalunya, i la incorporació de la salut digital a les revisions pediàtriques de nen sa. La resta, tant l’avantprojecte com la Cartera Digital Beta, falta veure com s’acaben implementant i funcionant.
A l’eduCAC estarem atents per explicar-vos-ho tot!
