Regular o prohibir? El mòbil als centres educatius

Cal regular l'ús del mòbil a les aules?

L’inici del curs 23/24 a secundària ha estat marcat per aquesta qüestió. El primer dia lectiu diversos mitjans li van fer la pregunta a la consellera d’Educació Anna Simó, i el tema, que no marxa mai del tot de l’agenda mediàtica, per uns dies ha guanyat posicions, i encara ara hi ha un degoteig d'instituts de tot Catalunya que fan pública la seva decisió de prohibir l’ús dels telèfons mòbils. 

Però el plantejament de la polèmica als mitjans potser no és el més adient, perquè es formula d’una manera que pot semblar que en el gruix de centres educatius de Catalunya no se n’està regulant l’ús, quan, en realitat, fa temps que el professorat se n'ocupa. I les mesures que regulació que ja s'apliquen han anat evolucionant i adaptant-se a la realitat amb el pas dels anys.

Per exemple, l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat fa més d’una dècada que ho té regulat. Antoni Aparicio, coordinador digital i cap d’estudis adjunt, ens explica que inicialment el règim intern del centre prohibia l’ús de qualsevol mena d’aparell electrònic, mòbil inclòs. La norma, però, a més de topar frontalment amb la introducció de la tecnologia a l’aula fruit dels diversos plans de digitalització del Departament d’Educació, els hi generava un munt d’incidències relacionades amb el (mal) ús. 

Així doncs, conjuntament amb l’alumnat, van decidir imitar una experiència educativa d’un centre educatiu dels EUA i aplicar un codi de colors per regular-ne l’ús segons el lloc. L’aplicació d’aquesta normativa va provocar una disminució marcada de les problemàtiques associades a l’ús del mòbil, i el claustre n’estava raonablement satisfet. Amb el pas dels anys, alguns aspectes es van haver de reformular, i aquest any les pautes, recollides en el document de Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC), s’han retocat de nou, i són aquestes: 

• Vermell: a les aules, estrictament prohibit durant els exàmens. 
• Blau: a les aules, requereix autorització del professorat i per usos acadèmics. 
• Groc: al pati, es pot utilitzar per connectar-se a internet, enviar missatges, o escoltar música, si es fa de forma respectuosa. 
• Verd: en les sortides, es pot utilitzar per connectar-se a internet, enviar missatges o altres usos que determini el professorat sempre que no interfereixi amb les activitats lectives.

A l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona també han apostat per aquesta mena de gestió. Explica el director del centre, Jordi Satorra, que ja fa anys que també ho tenen regulat per espais, i des que ho fan així, no tenen gaires incidències. Quan hi ha un mal ús i  es produeix una amonestació, aquesta es fa arribar a les famílies de forma automàtica. 

Altres centres, això no obstant, també fa anys que ho tenen regulat, però han tingut experiències diferents. Exposa Càndid Sempere, director de l’Institut Montsacopa d’Olot, que tot i que la norma també integrada en les NOFC era clara (el mal ús implicava lliurar el dispositiu al centre durant uns dies), se seguien produint situacions difícils de gestionar, com ara, el mal ús al patí o als banys, (que contribuïa a generar conflictes que continuaven fora de les hores de classe i s’havien fet més grossos l’endemà), o el fet d’haver-los de requisar per aquest ús perjudicial (font de tensions i discussions, i de desgast evident pel professorat). I en darrer terme, l’absència de pedagogia sobre el seu ús i el component addictiu que percebien en determinats alumnes. 

Així, tots els departaments del centre, en una reflexió conjunta, en acabar el curs anterior van decidir intentar crear un espai de desconnexió. Això ha implicat endurir la norma i ser estrictes en la seva aplicació: es recomana no portar el mòbil, però si el porten i en fan ús, s’informarà la família, i l’alumne, o bé anirà expulsat a casa, o bé el pot lliurar durant una setmana al centre per continuar assistint. 

L’objectiu del claustre, evidentment, no és l’expulsió. És crear un espai lliure de mòbils, també entre el professorat que es compromet a fer un ús racional, i que tothom es pugui oxigenar d’aquesta dependència que podem arribar a tenir. I si els cursos superiors necessiten portar el mòbil per a activitat lectiva, és permetrà. 

Aquests són únicament tres exemples de com la gestió del mòbil als centres educatius fa molt temps que es regula, i s’adapta a una situació canviant. El Departament d’Educació, com recordava la consellera fa uns dies, dona autonomia per fer-ho a través de les NOFC, i posa a l’abast alguns recursos de suport, però “és un debat imprescindible que ha de tenir cada centre”. D’altra banda, des del Departament de Salut, el conseller Manel Balcells explicava també la setmana passada que Salut té una llei redactada i en fase de revisió amb els diversos sectors implicats que vol regular des de les màquines escurabutxaques a l’ús de pantalles als instituts. 

Una altra perspectiva del debat, que també s’ha combinat aquests dies, és si l’ús del mòbil, o més aviat, l’ús de la tecnologia, suma o resta pedagògicament.  Notícies com per exemple, la de Suècia, que en juny van paralitzar la seva estratègia de digitalització fins no tenir dades científiques sobre l’impacte de l’ús dels dispositius en nenes i nens, o el darrer informe de la UNESCO, segons el qual no abunden proves adequades i imparcials sobre l’impacte real de la tecnologia educativa en els alumnes, afegeixen complexitat a la situació que toca gestionar des dels centres educatius. 

Regular o prohibir? Potser la pregunta no es pot plantejar de forma excloent. I la regulació, de fet, implica restricció segons els temps i els espais, i també pot conduir a l’aprenentatge. Els joves, com els adults, es relacionen a través del mòbil. Regular, i ajudar-los a reflexionar sobre l’ús que en fan pot ser un dels camins.