Sortir de les nostres veritats algorítmiques
Incentivar una cultura del respecte i la convivència en l’espai digital, regular un ecosistema mediàtic que s’ha plataformatitzat i personalitzat, aprovar una llei orgànica que reguli la moderació i la verificació d’edat d’accés a les xarxes socials, exigir a les plataformes la retirada de continguts que atempten contra els drets humans, no contribuir a escampar el discurs d’odi encara que sigui amb la intenció de denunciar-lo, reforçar projectes educatius d’alfabetització mediàtica contra la desinformació.
Aquestes són algunes de les voluntats sorgides de la jornada sobre Desinformació i discursos d’odi a les xarxes socials organitzades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per l’educació mediàtica (PEM) amb motiu de la celebració de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO.
La presidenta de la PEM i vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol ha donat la benvinguda a la jornada, tot recordant que, d’acord amb enquestes recents, el 70% de la població catalana es mostra preocupada per la desinformació. “La informació, ha dit, ha deixat de ser un valor en ella mateixa. En un moment en què totes les indústries conflueixen a convertir l’individu en un producte, la informació s’ha compartimentat i adulterat per oferir-la a mida de cada persona consumidora. La conseqüència és que els continguts transmeten idees monolítiques, simplistes, estanques i buides de complexitat”.
La conferència inicial ha anat a càrrec de Luiz Peres-Neto, professor de la UAB i autor de Mitjans i xarxes davant dels discursos d’odi: polítiques, pràctiques i ineficàcia, que ha parlat de la retroalimentació entre la polarització, la desinformació i el discurs d’odi. Peres-Neto ha explicat les percepcions obtingudes a partir del treball de camp fet amb un abordatge interseccional en joves migrants i autòctons per conèixer les seves dietes informatives. Igualment en la seva exposició ha centrat el repte per fer front a la desinformació. Considera que no es tracta tant de desmuntar les notícies falses com de fer que la gent torni a confiar en els mitjans de comunicació més enllà de les seves preferències ideològiques. El que ell n’ha dit “no continuar vivint sota la influència de les nostres veritats algorítmiques”. D’aquesta i altres qüestions, n’hem parlat en aquesta entrevista.
El debat ha continuat amb dues taules rodones. Una sobre Com detectar la desinformació, moderada per l’actriu, cantant i activista cultural Yolanda Sey i amb la participació de l’emprenedor i activista social Mohamed El Amrani, l’advocat representant dels moderadors de continguts de Meta Francesc Feliu i la professora de la UOC i experta en periodisme digital Sílvia Martínez.
I una segona, que ha recollit el punt de vista dels joves, sobre Per què els discursos de l’odi triomfen a les xarxes socials, moderada per la Maria Castanyer de Junior Report i amb la participació del periodista i activista social Alaaddine Azzouzi, la periodista i creadora de continguts sobre llengua i cultura catalanes Ona Falcó, i la periodista i investigadora en comunicació, joves i xarxes socials Marta Meneu-Borja.
La jornada ha servit, també, per donar a conèixer les iniciatives per desemmascarar la desinformació de La Xarxa, Verificat, Col·legi de periodistes, Learn to check, Junior report, RTVE i 3Cat.
Podeu recuperar la Jornada al YouTube del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
