Temps de pantalla i confinament
Sovint els mitjans de comunicació es fan ressò d’estudis científics sobre els efectes que tenen l’ús de dispositius tecnològics en les persones, però fonamentalment en els infants i joves. Un de bastant recent, publicat la setmana passada i dut a terme per investigadors de la Universitat de Califòrnia, suggereix que les nenes i els nens que utilitzen pantalles en edats primerenques tenen problemes d’autoregulació del seu comportament, i recomana a mares i pares retardar el màxim possible l’ús de pantalles pels petits de la casa en edat preescolar.
A partir de quina edat es pot introduir l’ús de pantalles? I quina quantitat de “temps de pantalla” és idònia? Són dues preguntes que van lligades i que tenen totes les famílies amb canalla i/o adolescents a casa. I la situació de confinament no ha fet més que incrementar el grau de preocupació sobre aquests dos temes.
Ara fa un any aproximadament, l’OMS va emetre les seves recomanacions sobre aquest aspecte, indicant que els menors de dos anys no haurien de mirar la televisió ni de jugar amb pantalles. Entre els 2 i els 5, recomana utilitzar aquests dispositius com a molt una hora al dia, però si és menys millor. L’organisme prioritza l’activitat física del joc en front de les activitats passives davant una pantalla, encara que, al mateix temps, no ho considera passiu si el nen està, per exemple, seguint els moviments de ball d’un vídeo o parlant amb un familiar pel mòbil, atès que existeix una interacció.
En la seva guia, afina una mica més el concepte, i parla del temps de pantalla sedentari, que defineix com el temps destinat a consumir contingut d’entreteniment basat en pantalles que no inclou activitat física o moviment.
Definir i saber quines activitats incloure dintre del “temps de pantalla” que haurien de destinar infants i joves diàriament és complicat, i amb la situació de confinament, encara més. Comptem igual el temps dedicat a llegir en una pantalla de tauleta o d’un lector electrònic, que a mirar un informatiu infantil o animació a la televisió, jugar a videojocs, buscar informació a l’ordinador fixe per a un treball escolar o parlar amb els amics utilitzant plataformes de videotrucades?
La majoria de pantalles són avui multifuncionals, i mesurar l’ús de la tecnologia segons la quantitat d’hores dedicades i no el tipus d’activitat realitzada pot no ser gaire útil. En aquesta línia, investigadors de la London School of Economics, en un estudi del 2016 apuntaven que donar consell als pares sobre els temps de pantalla és un enfocament obsolet, i que més aviat ens hauríem de preguntar sobre en quin context s’utilitzen les pantalles (quan, on i com hi accedim), el contingut (què mirem o què utilitzem) i les relacions interpersonals que genera o impedeix.
L’esmentat informe també remarcava que els consells i les indicacions que reben les mares i els pares se centren fonamentalment en com monitorar el comportament dels nens i nenes amb les pantalles per tal de controlar els perills i minimitzar els danys que poden ocasionar, i que en canvi en reben molt poques referides a les oportunitats de crear, d’aprendre i de connectar que genera la tecnologia.
Així doncs, i de nou, a partir de quina edat es pot introduir l’ús de pantalles sense danys? I quina quantitat de “temps de pantalla” és idònia? La resposta no és unívoca i no hi ha solucions màgiques ni iguals per a tothom. Malgrat això, si som bons exemples, si planifiquem, si compartim, si acompanyem, busquem i facilitem continguts i recursos de qualitat, si pactem i posem límits horaris i si coneixem i utilitzem quan calguin els filtres i mecanismes de control parental, podrem ajudar a infants i joves a tenir una bona relació amb les pantalles. Tant confinats com desconfinats.
