El tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals
Garantir els drets de les persones LGBTI+.
Prevenir situacions de discriminació i violències des de l’àmbit de la comunicació.
Lluitar contra els estigmes, amb un bon tractament de la informació pel que fa a la diversitat sexual i de gènere.
Fomentar la visibilitat de les persones LGBTI+ en la ficció, l’entreteniment i la publicitat.
Són els objectius prioritaris de les Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals, impulsades l’any 2017 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Periodistes, i actualitzades i presentades de nou en societat el passat mes de maig.
Els mitjans audiovisuals, en qualsevol de les seves formes i continguts, juguen un rol crucial en la construcció de l’imaginari col·lectiu. Per això el seu paper és clau per avançar en l’erradicació de l'LGBTI+-fòbia. I per això són importants aquestes recomanacions del CAC, que s’estructuren en tres eixos fonamentals:
- El tractament informatiu: com incorporar la perspectiva i la veu LGBTI+ a l'hora d'informar, evitar visions estereotipades, defugir l’espectacularització i la banalització de la informació, informar sobre les agressions, fomentar redaccions inclusives, etc.
- El llenguatge i els recursos audiovisuals: conèixer i emprar de manera acurada els conceptes d’identitat de gènere, expressió de gènere, i orientació sexual i/o afectiva; respectar el nom i els pronoms que utilitzen les persones trans* i les persones no binàries; tractar la identitat trans* i la intersexualitat sense patologitzar-les, etc.
- La ficció, l’entreteniment i la publicitat: impulsar la presència habitual de les persones LGBTI+ com a personatges de sèries, pel·lícules, programes d’entreteniment; apostar per elaborar representacions i arguments complexos i multidimensionals; mostrar la diversitat de famílies existents a la societat, etc.
Els i les joves, com els adults, són uns grans consumidors de contingut audiovisual, des de qualsevol finestra o dispositiu. Cal ajudar-los a reflexionar sobre les presències/absències de les persones LGBTI+. Perquè es preguntin quan hi són i quan no, i com apareixen reflectides a les pantalles. Quin tipus de personatges representen? La ficció mostra la diversitat de famílies existents? Les notícies els hi donen veu? Les representacions són estereotipades?
Les recomanacions que el CAC fa als mitjans també ens serveixen per analitzar a les aules l’ecosistema digital on ens movem, i es poden utilitzar com a pautes d’observació crítica de la realitat als mitjans:
- Com apareix la mirada LGBTI+ a les dinàmiques dels mitjans?
- Hi són presents de manera transversal en el conjunt de la informació, més enllà de les notícies sobre discriminacions, agressions o dies commemoratius?
- En quines seccions dels informatius s’encabeixen els dies commemoratius?
- Quin tipus d’informacions es donen sobre les persones LGBTI+?
- Quin tipus de cobertura es fa de la diversitat sexual o de gènere?
- Com s’informa sobre les agressions per raó d’orientació sexual i afectiva?
- Com són els personatges LGBTI+ que apareixen en la ficció?
- Tenen rols principals o el fet de ser LGBTI+ és la seva única trama argumental?
Són tan sols algunes de les qüestions que es poden plantejar en aquesta tasca analítica, que permetrà arribar a conclusions segurament reveladores.
De manera general, les dones comparteixen amb les persones LGBTI+ la infrarepresentació als mitjans. En aquesta línia, les activitats de l’itinerari de Perspectiva de gènere de l’eduCAC, en qualsevol dels seus tres eixos (informació, entreteniment i publicitat) poden ser una guia per a plantejar aquesta mirada crítica sobre els mitjans.
El document de recomanacions, d’altra banda, també incorpora un recull d’expressions que cal evitar, tot afegint expressions inclusives, i un glossari per aclarir els conceptes principals relacionats amb la construcció social del gènere, la sexualitat i l’afectivitat (amb el benentès que molts d’aquests conceptes estan en evolució i en debat constant). Us animeu a utilitzar-lo a l’optativa de comunicació audiovisual a batxillerat el curs vinent?
