Clara, mare del Guim (12), el Ton (9) i el Cesc (5)

Som una família de cinc membres, el pare, la mare i tres fills de 12, 9 i 5 anys (1r ESO, 4t primària i P5), i la regulació i ús de les pantalles ens porten bastant mal de cap, sobretot perquè els dos adults partim de dos maneres de fer i viure els límits de forma diferent, i hem de parlar molt i consensuar molt per arribar a criteris comuns. El pare de família és molt més estricte i exigent, la mare és més laxa, però que ningú s’espanti, hi ha molta comunicació, amor i humor, bàsic;)

La normativa general de la casa és que els mòbils sempre estan al menjador / sala d’estar, l’espai comú i que a les habitacions no hi pugen mai, i així ho fem i no costa complir, per part de tots aquesta normativa.

Durant la setmana fan un poc ús de les pantalles, amb el de l’institut veiem una sèrie o documental després de dinar i abans d’anar a buscar els de l’escola. El que si que veiem cada dia és l’Info K a les 20:00 i, a vegades, una mica de dibuixos o al mitjà li agrada molt dibuixar i agafar imatges del mòbil o vídeos de youtube (tutorials) que li ensenyen a fer alguns personatges que li agrada dibuixar. El petit demana dibuixos a la TV però no sempre li posem. Quan sortim de l’escola a les 16:30 anem cada dia al parc fins les 18:00 en horari d’hivern i fins les 19:00 en horari d’estiu, sobretot després del confinament potenciem molt el temps presencial a l’aire lliure, ens encanta i ho valorem molt més! Al vespre, alguns dies, també fem videotrucada als avis de Mataró, que aquest any no venen a casa i no els veiem, i això ens ajuda molt.

El cap de setmana, quan s’han despertat, vestit, esmorzat i fet els deures, tenen una hora de joc amb les “maquinetes”. Els Reis de fa uns anys els hi van portar la wii (ja feia 4 anys que la demanaven) però ara diuen que ja és antiquada i volen la Nintendo Switch, ja veurem si cau o no per Reis, el preu és inaccessible, però queden molt influenciats del que veuen al seu voltant, és obvi. El cap de setmana també sortim a l’aire lliure matí i tarda o matí o tarda. Dissabte tarda, normalment, tenen esplai i els adults i el petit anem a nedar a la piscina. El Diumenge sortim a caminar al bosc al matí. Després del confinament estricte, hem decidit fer-nos amb 4 grups de famílies, hem limitat la interacció social. Els migdies del cap de setmana veuen una pel·lícula, així els grans podem fer migdiada. A les tardes de diumenge, s’acaben deures, dibuixem, fem puzzles, juguem però intentem el mínim les pantalles.

El de 12 anys fa pocs mesos que té mòbil i hem conegut l’aplicació “family link” amb el que al vespre se li apaga i no se li obre fins les 07:00, també ens permet que tingui una hora diària d’ús del mòbil, tot i que ell manifesta que voldria temps il·limitat. Per altra banda, aquest curs han començat un projecte de digitalització a l’institut i cada alumn@ porta un Chromebook. Ens estem familiaritzant perquè hem descobert que el WhatsApp també l’utilitza a l’ordinador i, per tant, l’hora de mòbil es converteix en més temps. Ens agradaria conèixer alguna aplicaicó, no sabem si el family link també ho permet, que també ens ajudi a “dormir” l’ordinador durant la nit i limitar el seu temps.

Els dos adults fem teletreball i de 09:00 (que deixem el mitjà i petit a l’escola) a 16:00 estem davant l’ordinador treballant. A la tarda, preferim sortir a l’aire lliure i fins l’InfoK no ens tornem a connectar, a part d’algun moment mirant els missatges del mòbil. El mitjà reclama molt anar a casa després de l’escola i jugar a l’ordinador, però preferim que juguin a l’aire lliure, ja tenen altres moments de joc amb l’ordinador.

Nosaltres, amb el nostre fill que fa 1r d'ESO, ara que no hi ha extraescolars, intentem cada tarda sortir amb ell a passejar o a córrer o una estona al parc amb els germans petits, costa sortir però pensem que l'educació formal ja la fan amb ordinadors (Chromebook) i alguna extraescolar també, per tant, afegir el temps de lleure amb pantalla no pensem que sigui molt saludable, caldria donar alternatives per aquesta edat mentre tenim restriccions. Veiem però que som minoria i que la majoria de famílies del nostre voltant no posen límits a l'ús de les pantalles pels seus fills, i això provoca una comparació del nostre fill amb la resta que és una constant pressió, per ell i per nosaltres.