El consum de pornografia entre infants i joves

La doctora Núria Aragay Vicente és psicòloga clínica i responsable de la Unitat d'Addiccions comportamentals del Consorci Sanitari de Terrassa i de l'àrea de psicologia de l'Institut Brain 360. També és professora del Grau de Psicologia de la Universitat Internacional de Catalunya. 

Li demanem la seva opinió sobre el consum de pornografia entre infants i joves

P. Com pot influir en el comportament dels nens i les nenes el consum de pornografia a les xarxes?

R. Durant l’adolescència es produeix el despertar de la sexualitat. Es tracta d'un procés normal, com igual de normal és que els i les joves busquin informació al respecte: a través de les amistats, potser de la família i, inevitablement, també d’internet. En l'actualitat, internet facilita l’accés a un gran ventall de contingut pornogràfic que està comportant canvis en la forma com els joves conceben i mantenen relacions sexuals.

L’accés a la pornografia dels menors d’edat fa que l’aprenentatge entorn de la sexualitat tingui com a referència uns continguts que comporten molts errors d’aprenentatge i moltes distorsions en el terreny sexoafectiu. El consum de pornografia, sobretot a través de vídeos amb contingut violent, on s’exposa la figura femenina com un objecte que es pot dominar, agredir i controlar, provoca distorsions sobre què és el sexe, concepcions equivocades sobre què és una relació afectiva, i idees igualment errònies sobre com ha de ser una relació. 

Si la font principal d’aprenentatge que tenen els menors és aquesta, indubtablement es produirà un mal aprenentatge. A través del consum de pornografia, els menors d’edat entren en el terreny de les relacions sexuals i de tot el que comporten a través d’un contingut erroni i poc realista. Per fer un símil, és com intentar aprendre a conduir mirant els autos de xoc. I, oi que no aprenem a conduir en els autos de xoc? 

P. Quines estratègies de prevenció són les més adequades?

R. Amb els més petits, les eines més aconsellables són el control parental i el bloqueig. La seva maduresa fa difícil que puguin comprendre tot el que hi troben, per això el més adequat és protegir-los i evitar que accedeixin a contingut pornogràfic.

Quan són més grans i a mesura que adquireixen capacitat per entendre tot el que comporten les relacions sexuals, les famílies i els centres educatius han d’afrontar el tema i han de fer de contrapès, oferint informació clara. No podrem evitar l’accés a la pornografia, però cal parlar-ne a casa, fomentant una bona comunicació. De la mateixa manera, les escoles han d’oferir continguts per potenciar un correcte coneixement de la sexualitat i treballar les relacions sexoafectives a l’aula.

Per altra banda, a part de protegir, d’acompanyar i d’educar, també cal legislar. Internet és un canal on tothom pot posar contingut i tothom té accés a tota mena de material, però és important trobar maneres de regular tot això, de la mateixa manera que s’ha regulat el contingut que s’ofereix a través dels mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa, etc.)

No podem permetre que a internet no hi hagi cap norma, que sigui un calaix de sastre en què càpiga tot.  El fet que tothom pugui penjar el contingut que vulgui, com és el cas de la plataforma PornHub i que la plataforma no se’n faci responsable no pot ser. És denigrant que qualsevol persona pugui publicar un vídeo de contingut pornogràfic sense el consentiment d’una altra persona o en el que hi hagi abusos.

De la mateixa manera que les begudes alcohòliques no es poden vendre a menors de 18 anys, i que no es poden vendre drogues a les farmàcies, no s’hauria d’oferir qualsevol contingut sexual sense que ningú n’assumeixi la responsabilitat. És un tema en el qual ens hi hem d’implicar tota la societat, perquè no només afecta els menors d’edat.