Back to top

Fake news: com les podem detectar?

Portàtil amb fake news

Ens llevem al matí i una de les primeres coses que fem és mirar el mòbil o la tauleta. Poques hores de desconnexió i ja tenim un munt d'avisos de Twitter, Facebook, de qualsevol apli de notícies, així com també missatges d'amistats, de família, de la feina, al WhatsApp, Telegram, Signal ... 

Les xarxes socials estan guanyant terreny als mitjans de comunicació tradicionals

De fet, a Catalunya, gairebé la meitat dels catalans escollim aquests canals per informar-nos; i entre la gent més jove, aquest percentatge creix fins al 75%. Els mitjans de comunicació, fins ara de capçalera, han estat substituïts per les xarxes socials, que ens faciliten un flux continu i inesgotable d'informació en aparença neutre. Però, ho és realment? 

En realitat, tots som conscients que cada cop és més difícil destriar la informació de l'opinió o, senzillament, de la mentida. Nous conceptes com fets alternatius, post veritat, fake news, click baiting, hoaxes, spamming, bombolles de filtres, algoritmes ... semblen creats expressament per dificultar el nostre accés a informació veraç. 

Estar ben informat costa, però ara sembla més difícil que mai 

Com podem saber que allò que ens entra a la pantalla, segurament de la mà d'una persona que coneixem i en qui confiem, és una informació fidedigna o ens trobem davant d'una notícia falsa? 

Icona d'una mà apuntant cap avall

En aquesta secció del web d'eduCAC hi trobareu idees, consells, i alguns dels recursos disponibles a la xarxa per fer front a les fake news. També trobareu un petit glossari amb alguns dels termes relacionats i algunes iniciatives periodístiques que considerem rellevants.

 

En primer lloc, necessitem temps i distància. Vivim en un context comunicatiu d'immediatesa que no ens permet digerir totes les informacions que rebem, multiplicades i amplificades per les xarxes socials. Qüestionar la credibilitat de la informació que ens arriba requereix, si més no, una lectura que vagi més enllà del titular, l'entradeta i la fotografia. rellotge sorra

Els mitjans de comunicació recognoscibles, les fonts d'informació d'autoritats en la matèria, tots els organismes que faciliten informació de servei compten amb perfils a les xarxes socials. Seguir-los i prioritzar la informació que rebem a través seu sempre és bona idea (Mossos, Direcció General de Trànsit, 112, etc.)     

No menystinguem el nostre instint, que ens ajuda a estar alerta: moltes vegades a primer cop d'ull intuïm que darrere d'un titular cridaner hi ha interessos comercials o polítics, o que, simplement, es tracta d'una broma.  warning

Si dubtem, hi ha altres recursos que podem aplicar


D'entrada, contrastar amb altres fonts d'informació és una forma ràpida de verificació. Tenim un sistema comunicatiu plural i seria molt estrany que una notícia la donés un únic mitjà i ningú més se'n fes ressò. newspapers
També ens podem fixar en l'adreça d'on prové la informació: si no la reconeixem i/o porta un domini que tampoc no ens resulta familiar (comptant que cada país té els seus i que a Catalunya els més usuals poden ser .cat, .es, .com, .org, .eu, etc.) potser és millor no clicar-hi.  puntcat
Hem de tenir present que no és el mateix una empresa periodística que respon a una responsabilitat editorial (vegeu els criteris deontològics dels periodistes) que un blocaire o un youtuber, que no estan sotmesos al mateix codi ètic. És necessari saber distingir entre informació, màrqueting, propaganda, etc. (a la unitat didàctica d'eduCAC A qui em crec trobareu més informació). marketing

Els titulars absurds o escandalosos acostumen a ser reclam per sumar clics (tècnica coneguda com click-bait), és a dir, perquè l'emissor obtingui beneficis econòmics. Cal tenir-ho present abans de clicar-hi.

Igualment, hi ha webs satíriques que tenen aparença de mitjà d'informació i, si només llegim el titular a través de la pàgina web ens pot portar a engany. Si no coneixem la pàgina i ens genera dubtes, podem consultar l'avís legal que es troba a la part final de tots els webs.  llufa

Les notícies que prometen cures miraculoses, alerten de desgràcies planetàries o de teories de la conspiració acostumen a ser dreceres a webs que inciten al consum de productes fraudulents i la informació sol estar falsejada. Abans de creure'ns la informació o de comprar el producte és millor consultar amb experts.  

Cal que anem amb compte amb les notícies que es difonen i que contribuïm a escampar per xarxes de missatgeria com WhatsApp o Telegram i que no provenen de mitjans o capçaleres conegudes, ja que acostumen a ser falses. Una pista: solen estar mal escrites i farcides de faltes d'ortografia. Abans de reenviar-les, pensem-hi missatgeria

De vegades les notícies falses són divertides i ens fa gràcia reenviar-les, però és millor no ser còmplices en la seva distribució. Pensem en la dita de calumnia que alguna cosa queda. Hi ha informacions que poden perjudicar irreparablement el prestigi de persones o institucions.

 

Recordem el que hem dit abans, estar ben informat costa. Una dieta mediàtica sana hauria d'incloure l'obtenció de la informació a través de diversos mitjans (ràdio, televisió, premsa, internet) i la capacitat de contrastar les notícies. Amb la formació i la pràctica anirem incorporant eines que ens ajudaran a interpretar de forma crítica les informacions que rebem. Parlar-ne en família també pot ser un bon antídot per evitar empassar-nos mentides o mitges veritats.

eduCAC leit motiv

Per a saber-ne més:

Algoritme. Diu la Viquipèdia que els algoritmes o algorismes són conjunts finits d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. Un concepte molt relacionat amb el big data i l'ús de les empremtes digitals que deixem en navegar per la xarxa. Als algoritmes se'ls acusa de falta de transparència i neutralitat. Del famós algoritme de Google i com funciona en trobareu més informació aquí. També trobareu una unitat didàctica d'eduCAC dedicada al big data.   

Bombolla de filtres. Sembla un concepte recent però ja fa anys que se'n parla. Ras i curt, la personalització del web, els resultats de les consultes que fem a Google (filtrats segons el nostre perfil) i l'ús intensiu de les xarxes socials té una conseqüència en la nostra vida digital: vivim en una bombolla on la nostra realitat paral·lela es converteix en l'única realitat i ens atrapa. Hi ha molta literatura sobre el tema i recursos per fer-hi front. Per saber ben bé de què parlem, no us perdeu aquesta xerrada TED d'Eli Pariser o aquest altre article de la Carla Pedret, "Vius en una bombolla i no ho saps".

Bombolles de filtres

Bot. Aquesta paraula normalment apareix associada als perfils falsos automatitzats que generen respostes de forma repetitiva, contribuint a multiplicar tot allò que circula per Internet, fonamentalment per les xarxes socials. El Centre de Terminologia (Termcat) proporciona aquesta definició: 'programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà del llenguatge natural'.  

Codi deontològic. Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya. Disponible per a consulta aquí.

Clickbait. O pescaclics segons el Centre de Terminologia (Termcat). Es tracta d'una tècnica que consisteix a redactar titulars pensats per cridar l'atenció, amb informació espectacular per tal d'obtenir el nombre més gran de clics d'usuaris possible. D'aquesta manera, els webs obtenen més visites, més publicitat, i més beneficis econòmics. Aquesta pràctica ha fet créixer el gènere de l'infoentreteniment. En aquest article d'Àlex Gutiérrez (Diari ARA) i aquest podcast d'El matí de Catalunya Ràdio ens donen algunes eines per fer-hi front.

Dret a la informació. La Constitució espanyola recull el dret a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. És la base de tot sistema democràtic.

Discurs de l'odi. Instiga violència, discriminació o hostilitat cap a determinats grups socials. Les xarxes socials contribueixen a escampar prejudicis, i moltes campanyes com aquesta tracten de lluitar-hi.

Fact checker. Figura que tenen alguns mitjans de comunicació per contrastar i verificar els fets. Els fets són objectius mentre que les opinions han de ser lliures i diverses. El boom del fact checking o periodisme de comprovació de dades s'ha estès en paral·lel al fenomen de la postveritat (post-truth). En trobem fonamentalment de dos tipus, la verificació de les afirmacions de polítics en declaracions a mitjans o la de rumors o llegendes urbanes que circulen i es fan virals a les xarxes.

Fake news. Aquest terme ens serveix per identificar des de les notícies directament falses (mentides) fins a les notícies falsejades (les que connecten fets reals en contextos falsos, els continguts manipulats, etc.). Les notícies falsejades responen a una intenció política i/o econòmica.

Fake news

Hoax. Tècnicament, un hoax o falsa alarma és un missatge que alerta d'un virus o qualsevol altre perill potencial però que no és real, i té per objectiu incitar els receptors a reenviar-lo massivament per tal de col·lapsar la xarxa.

Periodisme ciutadà. Amb un mòbil a la butxaca, sense ser professionals del periodisme, tots podem tenir un paper actiu en l'elaboració i la difusió d'informacions. Sigui perquè hem estat testimonis de fets noticiables puntuals o perquè opinem o informem mitjançant un blog personal. Som conscients de la responsabilitat que tenim? Per saber-ne més, eduCAC us ofereix una unitat didàctica que tracta aquest fenomen.

Postveritat. Té l'honor de ser la paraula de l'any 2016 segons el diccionari Oxford, que la defineix com el tipus d'informació on els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. Molt lligat també al concepte de "fets alternatius"

Pluralisme. Una informació veraç i objectiva ha de donar veu a múltiples punts de vista i ser respectuosa amb el pluralisme polític, social, i cultural. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és responsable de vetllar pel compliment de tots els tipus de pluralisme que preveu la normativa reguladora de l'audiovisual a Catalunya. Els usuaris de mitjans podem presentar una queixa si creiem que no s'estan complint aquests criteris.

Responsabilitat editorial. És exigible a les pàgines web que siguin la versió electrònica de publicacions preexistents en altres suports, o també aquelles que, nascudes a la xarxa, tinguin una capçalera i uns continguts que les facin ser percebudes com a publicacions informàtiques.

Trol. I trolejar. Hi ha molts trols a les xarxes socials i no són exactament els monstres de la mitologia escandinava. Aquest adjectiu s'associa a tots els perfils que es dediquen a fer comentaris tòxics amb mala fe, o a mentir directament, amb la intenció de provocar, d'escarnir o d'incendiar els debats en fòrums o comunitats virtuals.

Robot

Per a saber-ne més:

Portada de la revista Time dedicada a la postveritat

Les notícies falses, el fenomen de la postveritat --i la connivència de periodisme i política que ha representat en alguns casos--, la necessitat d'actualitzar de forma constant les portades digitals per seguir el ritme vertiginós de les xarxes socials i els errors que això pot implicar, etc., de vegades ha portat a l'exercici de pràctiques periodístiques de dubtosa professionalitat, com la no comprovació de fonts i dades que se li suposa inherent a la professió.

 

Tot això ha posat en qüestió la credibilitat de l'ofici periodístic, que ha vist la necessitat de recompondre el seu prestigi, i la necessitat de reivindicar la seva figura per tal de fer arribar informació veraç i contrastada a la ciutadania. Així, la figura del fact-checker, el periodisme de dades, ha adquirit una nova dimensió, i darrerament han aparegut nombroses iniciatives vehiculades a través de llocs web dedicats a comprovar la veracitat de les notícies.

Molts d'aquests webs estan lligats a capçaleres de premsa de reconegut prestigi, com ara Les Décodeurs amb Le Monde, Fact checker amb The Washington Post o Reality check amb The Guardian.

A Europa, l'European Journalism Center ha dut a terme diverses iniciatives, com ara el Verification Handbook, un document amb recursos per tal que els periodistes puguin desenmascarar les notícies falses.

A l'Estat espanyol hi ha algunes iniciatives privades, com ara Maldito Bulo, un projecte periodístic que té per objectiu donar recursos a les persones per tal d'evitar que siguem víctimes d'engany amb la informació falsa que circula per les xarxes.

D'altra banda, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PLDI), integrada per organitzacions i persones de diversos àmbits, van presentar un decàleg que té per objectiu servir de base per a consensuar estratègies comunes per combatre la proliferació de notícies falses i els seus efectes.

Decàleg PDLI

A Catalunya, el Col·legi de Periodistes hi va dedicar el darrer maig de 2017 un número sencer de la revista Capçalera, "Un munt de mentides". Hi trobareu articles molt interessants com ara "Trols esgotadors", "Mentides velles, context nou" o "Importa el periodisme seriós?".  

Portada de la revista Capçalera dedicada a les notícies falses

La televisió pública catalana també dedica i ha dedicat nombrosos espais per tal d'explicar aquest fenomen, des de notícies als informatius fins a reportatges específics. A continuació en recollim uns quants:  

Sense ficció: Veritats de mentida

Veritats de mentida

 

TN Vespre: Què és la post-truth?

Què és la posttruth?

 

Quan arribin els marcians: No és innocent, és fals

Quan arribin els marcians

 

Mon 324: és Rússia una màquina de fake news

Mon 324

 

Com hem vist, el problema de les notícies falses ha adquirit rellevància en els darrers anys, per les implicacions a tots els nivells que comporta. Per aquesta raó, alguns països comunitaris i també la Unió Europea han decidit intentar regular aquesta situació, de formes diferents. En molts casos, aquestes normatives han aixecat crítiques i recel entre la professió periodística, perquè pensen que qualsevol regulació en aquest sentit pot implicar restriccions a la llibertat d'informació i d'expressió i a dret a la informació. Caldrà esperar per veure com s'avança en aquest sentit. Des d'eduCAC estarem ben atents per informar-vos!

eduCAC leit motiv

 

Per a saber-ne més: 

NOU RECURS: Si dudas, no compartas

La FORTA ha elaborat aquest decàleg per ajudar a detectar les notícies falses.

eduCAC: a qui em crec?

El programa eduCAC compta amb una unitat didàctica completa dedicada a aquest tema, així com també tot un itinerari sobre la identitat digital i el big data.

Programa InfoK: què són les fake news?

L'Info K és un programa informatiu adreçat a infants i adolescents i en aquesta notícia ens donen eines bàsiques per saber reconèixer una notícia falsa.

Falsos rumors a la xarxa

El web dels Mossos d'Esquadra compten amb una secció amb informació sobre els diversos tipus d'informacions falses que circulen per la xarxa. Imprescindible consultar-la abans de reenviar res que ens arribi per WhatsApp

Manual para que no te la cuelen

Audiovisual del projecte periodístic Maldita.es; té per objectiu facilitar als lectors eines per reconèixer tot tipus de missatges falsos, monitoritzant el discurs polític i les informacions que circulen en xarxes socials.

Com saber si una informació és certa o és falsa?

El blog de l'Institut Català de les Indústries culturals hi dedicava una entrada el novembre de 2017 amb pistes per identificar notícies falses, un recurs per tenir sempre a ma.

Consells de Facebook per a identificar notícies falses

També Facebook aporta el seu granet de sorra, sense oblidar que aquesta xarxa social és una de les principals plataformes de difusió de rumors i notícies falses. Tot i això, un altre recurs a tenir en compte.