Què és un bot? I una deep fake? Vivim en una bombolla de filtres?
En aquesta pàgina de l'eduCAC trobaràs un petit glossari terminològic amb definicions i material complementari per fer front a la desinformació a la xarxa.
Algoritme. Diu la Viquipèdia que els algoritmes o algorismes són conjunts finits d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. Un concepte molt relacionat amb el big data i l'ús de les empremtes digitals que deixem en navegar per la xarxa. Als algoritmes se'ls acusa de falta de transparència i neutralitat. Del famós algoritme de Google i com funciona en trobareu més informació aquí. També trobareu una unitat didàctica d'eduCAC dedicada al big data.
Astroturfing. Les campanyes d'astroturfing són estratègies de màrqueting dissenyades per a condicionar l'opinió pública de forma que semblin naturals i espontànies, nascudes de la ciutadania, de moviments socials. En aquest enllaç del portal de periodisme Contrainformación s'expliquen les fases i a la Viquipèdia recull l'origen del terme.
Bombolla de filtres. De la bombolla de filtres fa anys que se'n parla. Ras i curt, la personalització del web, els resultats de les consultes que fem a Google (filtrats segons el nostre perfil) i l'ús intensiu de les xarxes socials té una conseqüència en la nostra vida digital: vivim en una bombolla on la nostra realitat paral·lela es converteix en l'única realitat i ens atrapa. Hi ha molta literatura sobre el tema i recursos per fer-hi front. Per saber ben bé de què parlem, no us perdeu aquesta xerrada TED d'Eli Pariser o aquest altre article de la Carla Pedret, "Vius en una bombolla i no ho saps". També en parlem a l'itinerari d'identitat digital per primària i per secundària de l'eduCAC.
Bot. Aquesta paraula normalment apareix associada als perfils falsos automatitzats que generen respostes de forma repetitiva, contribuint a multiplicar tot allò que circula per Internet, fonamentalment per les xarxes socials. El Centre de Terminologia (Termcat) proporciona aquesta definició: 'programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà del llenguatge natural'. Com detectar un bot? En aquesta pàgina de la Unió Europea ens donen alguns recursos.
Codi deontològic. Declaració de principis de la professió periodística. A Catalunya, disponible per a consulta aquí.
Clickbait. O pescaclics segons el Centre de Terminologia (Termcat). Es tracta d'una tècnica que consisteix a redactar titulars pensats per cridar l'atenció, amb informació espectacular per tal d'obtenir el nombre més gran de clics d'usuaris possible. D'aquesta manera, els webs obtenen més visites, més publicitat, i més beneficis econòmics. Aquesta pràctica ha fet créixer el gènere de l'infoentreteniment. En aquest article d'Àlex Gutiérrez (Diari ARA) i aquest podcast d'El matí de Catalunya Ràdio ens donen algunes eines per fer-hi front.
Deep fake. Diu el Termcat que una deep fake o mentida profunda és una tècnica de manipulació audiovisual que, mitjançant algoritmes d'intel·ligència artificial, permet crear muntatges de vídeo molt realistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l'objectiu de desinformar o difamar. Dintre de les notícies falses, és una de les pràctiques que introdueixen més complexitat i dificultat a l'hora de destriar el que és cert del que no ho és. A la unitat didàctica A qui em crec? de l'eduCAC trobaràs més informació.
Desinformació. La Unió Europea la defineix com "informació falsa o enganyosa, creada, presentada i difosa per obtenir un benefici econòmic o per enganyar intencionadament". En anglès, a més, existeix el terme "misinformation" per designar la desinformació que es difon sense la intenció d'enganyar, i que sovint es comparteix perquè la persona usuària creu que es certa. First Draft (organització que neix el 2015 amb l'objectiu de protegir les comunitats de la desinformació perjudicial), la classifica de tres formes, la desinformació pròpiament dita, la informació errònia i la mala informació. D'altra banda, l'OMS ens explica com podem assenyalar la informació errònia en línia.
Dret a la informació. La Constitució espanyola recull el dret a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. És la base de tot sistema democràtic.
Discurs de l'odi. Instiga violència, discriminació o hostilitat cap a determinats grups socials. A l'itinerari Diversitat cultural de l'eduCAC trobaràs materials complementaris dissenyats per treballar a l'aula la construcció de campanyes contranarratives per promoure el respecte i la igualtat en la xarxa.
Fact checker. Figura que tenen alguns mitjans de comunicació per contrastar i verificar els fets. Els fets són objectius mentre que les opinions han de ser lliures i diverses. El boom del fact checking o periodisme de comprovació de dades s'ha estès en paral·lel al fenomen de la postveritat (post-truth). En trobem fonamentalment de dos tipus, la verificació de les afirmacions de polítics en declaracions a mitjans o la de rumors o llegendes urbanes que circulen i es fan virals a les xarxes. En aquesta pàgina de l'eduCAC aprofundim una mica més.
Fake news. Aquest terme ens serveix per identificar des de les notícies directament falses (mentides) fins a les notícies falsejades (les que connecten fets reals en contextos falsos, els continguts manipulats, etc.). Les notícies falsejades responen a una intenció política i/o econòmica.
Hoax. Tècnicament, un hoax o falsa alarma és un missatge que alerta d'un virus o qualsevol altre perill potencial però que no és real, i té per objectiu incitar els receptors a reenviar-lo massivament per tal de col·lapsar la xarxa.
Periodisme ciutadà. Amb un mòbil a la butxaca, sense ser professionals del periodisme, tots podem tenir un paper actiu en l'elaboració i la difusió d'informacions. Sigui perquè hem estat testimonis de fets noticiables puntuals o perquè opinem o informem mitjançant un blog personal. Som conscients de la responsabilitat que tenim? Per saber-ne més, eduCAC us ofereix una unitat didàctica que tracta aquest fenomen.
Postveritat. Té l'honor de ser la paraula de l'any 2016 segons el diccionari Oxford, que la defineix com el tipus d'informació on els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. Molt lligat també al concepte de "fets alternatius"
Pluralisme. Una informació veraç i objectiva ha de donar veu a múltiples punts de vista i ser respectuosa amb el pluralisme polític, social, i cultural. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és responsable de vetllar pel compliment de tots els tipus de pluralisme que preveu la normativa reguladora de l'audiovisual a Catalunya. Els usuaris de mitjans podem presentar una queixa si creiem que no s'estan complint aquests criteris.
Responsabilitat editorial. És exigible a les pàgines web que siguin la versió electrònica de publicacions preexistents en altres suports, o també aquelles que, nascudes a la xarxa, tinguin una capçalera i uns continguts que les facin ser percebudes com a publicacions informàtiques.
Teories de la conspiració. Són les creences que promouen que forces poderoses i amb males intencions mouen els fils de la societat per a manipular en benefici propi determinats fets o situacions. Hi ha de tota mena i es propaguen amb facilitat. Perquè? I com les podem identificar? En aquest enllaç de la Unió Europea trobareu més informació.
Trol. I trolejar. Hi ha molts trols a les xarxes socials i no són exactament els monstres de la mitologia escandinava. Aquest adjectiu s'associa a tots els perfils que es dediquen a fer comentaris tòxics amb mala fe, o a mentir directament, amb la intenció de provocar, d'escarnir o d'incendiar els debats en fòrums o comunitats virtuals.
