Griselda, mare de tres nens de 8, 10 i 11

Abans del confinament, les coses estaven molt ben controlades a casa nostra. Els primers dos mesos la cosa ens va desbordar, però vam intentar agafar el bou per les banyes.

Fins aleshores les pantalles havia estat sinònim de lleure. Tot i que els tres infants estaven familiaritzats amb aplicacions com FaceTime o Skype, sempre les utilitzen amb supervisió adulta per a connectar-se amb familiars que no viuen a prop nostra. 

Arran del confinament, les pantalles ha començat a ser sinònim d’obligació i deure. Les classes (poques) i trobades grupals de l’escola, s’han fet a través d’una pantalla. Han començat a utilitzar eines que fins ara no havien utilitzat mai (correu electrònic, aplicacions per connectar-te a les classes o extraescolars, missatgeria instantània...). Aquest tipus d'activitat davant d’una pantalla està molt controlada, ells mateixos quan han acabat tanquen. No cal insistir i demanar que és hora que ho deixin estar.

Ara bé, quan parlem de lleure amb pantalles, costa més. Si haig de ser fidel al que passa a casa nostra: noi 11 anys juga a FIFA a la televisió del saló; noi de 10 anys veu sèries a la tauleta, sèries que ja hem vist TOTA la família; nena de quasi 8 anys, veu sèries amb germà de 10 anys, i de vegades YouTube Kids. La utilització que fan de les pantalles és durant la tarda, i majoritàriament quan han acabat amb els seus encàrrecs i les feines de l’escola. Caldria evitar que fos el “premi” per fer el que han de fer, però de vegades és inevitable.

Tenim normes que ens funcionen, i són normes pels 5 (adults i mainada).

• Les pantalles es poden utilitzar després d’esmorzar. No ens agrada ni que s’aixequin abans per poder connectar-se, ni que el primer input que rebin sigui a través d’una pantalla. (aquesta part l’hem hagut d’aprendre).
• El mòbil MAI no participa dels àpats. La resta de pantalles tampoc.
• Només és possible utilitzar pantalles als llocs comuns de casa: saló, estudi....  a les habitacions (no tenim WIFI ni tampoc repetidors per evitar que passi això) 
• No entren els mòbils a l’habitació, per evitar que la darrera cosa que es faci sigui mirar el mòbil (aquesta és per adults, els nens encara no tenen dispositiu propi). Evidentment ens trobem en un moment en que els mòbils són petits “ordinadors “ amb el que podem gestionar-ho tot, i suposa un handicap, perquè els infants veuen que el tens a la mà constantment. L’EXEMPLE és molt important.

Pel que fa a pel·lícules i sèries, ens agrada fer-ho junts. Hygge (diversió) és una gran paraula danesa, i l’apliquem sempre que podem. Ens agrada molt escollir el que veurem junts, i de fet crec que tenen una gran cultura cinematogràfica... Penso que és un gran trampolí per obrir debat.