El consum informatiu en temps de crisi

Les situacions de crisi, siguin del tipus que siguin, incrementen el nostre consum informatiu de forma extraordinària. Els mitjans fan grans desplegaments de cobertura i la connexió permanent ens facilita un accés il·limitat a tot aquest enrenou informatiu, així com la capacitat de participar i dir la nostra. Si estar ben informat és un procés que en circumstàncies normals ja requereix un esforç, en moments excepcionals és molt més complicat destriar el gra de la palla.

Les xarxes socials, a més, cobren un gran protagonisme informatiu més enllà dels mitjans convencionals. Alguns investigadors afirmen que en períodes de crisi els ciutadans estem més oberts a rebre informació d'actors no hegemònics perquè ens semblen més propers i tenen més capacitat de generar actualització constant i notícies d'última hora. 

Però no hi ha cap filtre a les xarxes.  

Com podem saber que tot allò que ens entra a la pantalla, de vegades de la mà d'una persona o d'un grup que coneixem i en qui confiem, és una informació fidedigna o ens trobem davant d'una notícia falsa? Com fem un ús responsable de la informació que rebem i, sobretot, la que compartim? 

Des de l'eduCAC us fem algunes recomanacions: 

• Confiar en les comunicacions oficials de les autoritats. 

• Escollir amb cura amb qui ens informem: sempre serà més segur informar-se a través de mitjans d'informació reconeguts i amb responsabilitat editorial, que a través de creadors de continguts o missatges que no coneixem la procedència. 

• Fer un consum plural de mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa) per contrastar les notícies. 

• Utilitzar recursos digitals per verificar imatges, vídeos, missatges a xarxes, etc. 

• Contrastar la informació a través dels mitjans de verificació de notícies (Verificat, Maldita, Fets o fakes, EfeVerifica, RTVE Verifica). 

• Abans de compartir cap informació per xarxes socials, fer-nos les següents preguntes:

  • Conec el mitjà que la publica?

  • La notícia la publiquen altres mitjans o només m'ha arribat per un, o via xarxes socials?

  • Quin llenguatge fa servir el text o la persona que m'ho explica? És sensacionalista? 

  • És un enllaç o una captura de pantalla? 

  • Puc trobar alguna data en la informació o en la imatge o el vídeo que m'ajudi a posar-li context?

  • Si és un àudio, conec la persona que l'ha gravat, o sé d'algú que la conegui?

També us recomanem que llegim sempre més enllà del titular, perquè potser ens podem endur una impressió equivocada si no aprofundim i caure en pescaclics que són tan sols reclam per sumar clics i beneficis econòmics. 

Estar ben informats, costa. No ens podem informar a cop de clic. En condicions normals, una dieta mediàtica sana hauria d'incloure un consum informatiu diversificat. En situacions de crisi, encara més.