Pregunta. Com va néixer la idea inicial de fer ràdio amb l’alumnat de l’Escola Estalella i Graells ara fa 25 anys?
Resposta (Jaume Rafecas). Bé, jo us ho podria explicar des de l'any 1975, perquè tota la meva vida laboral va ser a l'escola. Ben aviat vaig veure que hi havia una inquietud pels mitjans de comunicació, que em sembla que no era gaire generalitzada aleshores. A l'escola hi havia una revista quinzenal, feta amb la multicopista d'aquella època, una feina bastant meritòria. I també hi havia alguns professors que feien reportatges interns de televisió. I, d'altra banda, teníem un professor que era radioaficionat, que traslladava la seva afició aquí a l'escola, i va aconseguir fer dues connexions, que vam fer conjuntament amb la classe d'anglès: una amb la nau espacial nord-americana Atlantis, just quan creuava sobre nostre. Hi vam connectar i hi vam parlar en directe, amb la sala d'actes plena de gom a gom. I després, també vam connectar amb la base científica de l'Antàrtida dirigida per la senyora Josefina Castellví. Aquestes dues connexions ens van donar, no només un relleu al qual no estàvem acostumats, sinó unes ganes de dir, escolta, aquesta antena d'aquí la podríem fer servir per tenir una emissora de ràdio, perquè és potentíssima. També ens vam acabar de decidir que en un poble a la vora de Vilafranca, la Ràpita, tenia una ràdio escolar, Ràdio Ràpia. I la vam anar a veure i ens va acabar d'enlluernar. A més a més, el Departament ens va donar aparells per poder fer experiències d’àudio i vam començar a muntar a partir d'aquí. Aleshores, hi va haver un temps de Ràdio Estalella emissora simulada, en què gravàvem i ho emetíem al pati un dia a la setmana. El format va anar canviant fins que l'any 2000 vam decidir fer un programa de tres quarts d'hora diari, i des d'aleshores que ha continuat així.
P. Com ho va rebre l’alumnat en aquell moment?
Resposta (Jaume Rafecas). Absolutament bé. Des del moment que vam començar, que ho fèiem a les 12, quan plegàvem, els nens, per grups, es quedaven fins a tres quarts d'una. Cada dia un grup de cinc alumnes més dos tècnics. I mai es va queixar ningú. Després ho vam fer a l'hora del pati, encara ara es fa a l'hora del pati, i no s'ha queixat mai ningú. Vull dir que els ve molt de gust. I pel que fa al treball de l'expressió oral, que a vegades sempre costa més, per raons òbvies i per la quantitat d'alumnes a la classe, aquí és un aprenentatge que, en aquest sentit, trobo absolutament creatiu i absolutament rendible. Dona un rendiment espectacular.
P. I els mestres, com ho veuen això de fer servir el format ràdio com a eina educativa?
R (Jaume Rafecas). Si l'alumnat ho rep bé, els docents, encara més. És clar que això és una feinada per a tots els mestres que els toca, no només pel coordinador o la coordinadora de ràdio. Tots s'hi han de comprometre, s'han de fer els assajos de cada guió, s'han de configurar els guions amb una correcció lingüística que s'espera que sigui alta. I després, els mestres van canviant, els tutors, les tutores de cada curs... van canviant i s'ha de formar gent nova. Però, que jo recordi, no em consta que hi hagi hagut mai cap problema en aquest sentit. Per tant, sí, és una cosa que agrada, que enganxa, que enlluerna i que requereix més feina, sí, però que es fa de gust, sens dubte. A més, cada dissabte l'emissora Ràdio Vilafranca municipal ens reemet un dels programes de la setmana. Per tant, tot Vilafranca ho sent. Vull dir que sí, que tot això fa caliu i dona més projecció i més vida.
P. Quins elements curriculars us permet treballar la ràdio?
R (Raquel Tornay). Quan fem ràdio treballem bàsicament la competència comunicativa lingüística i la competència audiovisual. D'una banda, hi ha tota la part de l'elaboració dels guions –han de fer la recerca d'informació, han de traspassar-ho, han de redactar-ho–, i després preparar tota la part oral. S'ha de fer la lectura amb una entonació correcta, fer les pauses adequades, amb un ritme. I la part de competència audiovisual, tenim dos alumnes que se n'encarreguen de fer la part tècnica de les emissions. N’hi ha un que controla la taula de so i un altre, l'ordinador. I aviat afegirem un tercer càrrec tècnic, que serà un alumne responsable de controlar les emissions que farem pel nostre canal de YouTube, amb imatge també que incorporarem a partir d'ara.
P. Pel que fa als aspectes organitzatius, com prepareu els nois i noies abans de posar-se davant del micro o darrere la taula de so? Com es decideixen les escaletes?
R (Mònica Calaf). Organitzem els alumnes de sisè (tenim doble línia) en 5 grups i un tutor per cada grup. Els dilluns venen a roda de premsa amb la directora, amb mi, i jo porto l'agenda de l'escola. Cada nen té el seu full, del dia que li toca, on va registrant el que jo vaig dictant, de què va passant a l'actualitat de l'escola. Dintre del seu horari tenen una hora que és ràdio, que és quan van cadascú amb el seu tutor de ràdio i redacten.
R (Raquel Tornay). Tots els programes tenen una sèrie d'espais, n’hi ha de comuns i d'altres que són específics de cada dia de la setmana. Ells tenen un full de tasques amb tota la informació que han de fer, tot el que han de posar en el guió, i s'han de repartir les tasques. Que això és una altra feina que fan, el treball en equip per distribuir-se les tasques. Miren els diferents apartats i el que ha anat, per exemple, a la roda de premsa, ha de redactar aquestes informacions en el guió. Un altre que se n'encarrega de mirar el menú del menjador a l'escola, doncs ha de buscar aquesta informació. Un altre ha de fer una cerca per internet del tema que sigui i escriure'l al guió. I així, entre tots, van marcant en un full que tenen de tasques el guió fins que està acabat i ja podem fer una revisió i després fer una posterior lectura per corregir i esmenar cosetes que hi puguem trobar.
P. El format ràdio deu ajudar molt a treballar l’oralitat de la llengua, especialment entre l’alumnat no catalanoparlant, oi?
R (Mònica Calaf). El que hem de fer tots quan vols aprendre una llengua primer és escoltar i començar a parlar i atrevir-te a anar fent. Quan venen a la ràdio llegeixen, i tenen l'oportunitat de preparar-s’ho més bé. I els mestres de ràdio a l'hora de decidir dir qui diu què, ja els hi adapten una mica, però sempre participen. S'adapta una mica perquè puguin dir-ho bé i que gaudeixin. Gaudir amb la llengua és la manera que no tinguin por d'equivocar-se. De fet, si s'equivoquen no passa res, no? Però s'assaja i això ajuda a motivar molt.
R (Raquel Tornay). Sí, i, de fet, vas veient que fan una evolució perquè de l'inici de curs, potser les frases que diuen són més curtetes, més senzilles, potser repeteixen sempre la mateixa en els diferents guions, però de mica en mica veus que van agafant seguretat i que hi van fent cada vegada una miqueta més. Ells se senten bé perquè són capaços de fer-ho i van millorant.
P. En dues ocasions heu rebut el reconeixement a la vostra tasca amb els Premis eduCAC. Com valoreu els Premis? Us han estat útils com a suport?
R (Mònica Calaf). Sí, s'agraeixen moltíssim. Amb el primer, amb la Raquel, que és la coordinadora de ràdio, ja l'esperàvem amb candeletes per poder renovar tot aquest espai (assenyalant l'estudi de ràdio on fem l'entrevista).
R (Raquel Tornay). Sí, sí, de fet, aquest primer premi que vam rebre l'any 2019 d’eduCAC ens va permetre canviar tot el mobiliari de l'aula de ràdio i fer alguna petita millora tècnica també. I l'any passat també vam rebre un altre premi amb el projecte de telenotícies, que van fer l'alumnat de quart. Ara s'engegarà una revista digital a cicle mitjà, hi estan treballant els mestres per posar-la en marxa.
P. Com us ho heu fet per mantenir viu un projecte com Ràdio Estalella durant tants anys? Heu comptat amb moltes complicitats?
R (Raquel Tornay). Sí, sobretot de pares i mares. Tenim la gran sort que pares d'alumnes de l'escola es dediquen professionalment a la comunicació. Quan es necessita sempre venen. N’hi ha un que treballa a Ràdio Vilafranca, és tècnic de so. Sempre que ho necessitem ve i ens ajuda amb l'aspecte tècnic. Una temporada que vam tenir inundacions a l'estudi (perquè està situat en l'entresol de l'escola) vam haver de tancar i vam anar a enregistrar un dels programes especials a Ràdio Vilafranca, per exemple. Després hi ha una altra mare que també és periodista i tenim molta sort de comptar amb l'ajuda d'ella i de persones que es dediquen a això.
R (Mònica Calaf). Dels pares que ens ajuden, un encara té una nena a l'escola, però l'altre ja no té la filla a l'escola, i igualment ve. També tenim un conveni de col·laboració amb Ràdio Televisió Vilafranca, que serveix una mica per posar sobre paper el que ja portem molts anys fent amb la ràdio: que emeten un programa els dissabtes, i que quan necessitem ajuda venen.
P. Amb tot el treball que feu abans que es posin davant del micro, hi ha marge per treballar temes de desinformació i consum informatiu?
R (Raquel Tornay). Sí, però tot bastant pautat, perquè hem de ser realistes, disposem d'una hora setmanal. En una hora han de preparar un guió, s'han de distribuir la feina, l'han d'elaborar i assajar. Llavors, ells sí que tenen una selecció d'enllaços a llocs on poden buscar la informació i saben que la informació que trobaran allà és fiable.
R (Mònica Calaf). De cara a la revista que estem preparant, s’hauran de fixar en la informació que busquin. Primer, trauran la informació del web, potser d'Instagram, buscaran les fotos que s'han publicat per les famílies, a partir d'aquí es faran una idea, però un dia aniran a l'aula i exposaran què és el que han fet i contrastaran si la informació és bona o no. I potser s’adonaran que el web posava, per exemple, que anirien d'excursió a la granja i al final hi ha hagut un canvi. Jo penso que això també servirà per veure que no tot el que troben a la xarxa és verídic. En aquest punt aprendran que sempre has de contrastar la informació, que només amb una font no pots donar la informació per bona.
P. Per acabar, animaríeu a altres centres a treballar l’educació en comunicació, sigui a través de la ràdio escolar o d’altres formats?
R (Raquel Tornay). Totalment, aprens coses amb sentit. Ells no s'adonen que estan treballant la redacció, l'expressió escrita, no s'adonen que estan treballant la pronunciació correcta, que estan treballant moltes coses perquè ells estan fent ràdio. D'aquesta manera, aprenen moltíssimes coses i crec que paga la pena. És un gran esforç perquè requereix moltes hores que hi ha al darrere perquè tot funcioni, i que surti bé, però veient els resultats continuarem fent ràdio, perquè hi creiem i perquè veiem els resultats dels nostres alumnes.
R (Mònica Calaf). I l'altra cosa també important, el treball en equip que fan. És un treball molt gratificant de veure que s'emporten un pòsit. Són alumnes que després, jo que me'ls trobo fora d'aquí de l'escola, i si a la televisió han de fer l'entrevista amb algú, agafen gent de l'Estalella perquè ja tenen predisposició, saben comunicar-se bé davant de públic, perquè aprenen moltes coses aquí a part de llengua. És un pòsit que s'emporten per sempre. I després n'hi ha que s'hi dediquen!
A per 25 anys més d'emissions, Ràdio Estalella!
L’eduCAC ha visitat l’escola Estalella Graells de Vilafranca del Penedès que, des de fa 25 anys, compta amb l’emissora escolar Ràdio Estalella, un projecte educatiu consolidat i engrescador. Emeten diàriament des del 97.9 de l'FM i, des del desembre, també a través del seu canal de YouTube.