Pregunta. Quines necessitats has detectat en les famílies que t’han portat a escriure aquest llibre?
Resposta. Aquest és un llibre que respon a una demanda que mares i pares em feien en acabar les xerrades i els tallers que faig per les escoles o les associacions. El que jo els havia explicat, i que ells ja entenien molt bé, com ho podien fer per explicar-ho als seus fills i filles. Doncs aquest conte, amb unes magnífiques il·lustracions de l'Araceli Plata, és una bona eina per començar a parlar-ne a casa.
P. Com l’hauríem d’utilitzar les mares i els pares?
R. Amb criatures, a partir dels 3 anys, fullejant-lo, mirant les il·lustracions, mirant el que les il·lustracions suggereixen als nens i les nenes. Després, quan som més grans, a partir dels 5, 6, 7 anys, que ells ja poden llegir-lo gairebé sols, comentant-lo amb ells i elles a veure què els ha semblat, i resseguint les activitats que proposem, projectar coses junts i dialogar. Dialogar és la millor eina per fer prevenció. No es tracta de prohibir les pantalles a casa, sinó senzillament buscar-hi temps i alternatives. El que estem fent és preciós: quan ens relacionem, dialoguem, fins i tot ens barallem entre germans o ens discutim o procurem salvar algunes crisis familiars, és molt més positiu que estar asseguts davant de pantalles, almenys abans dels 6 anys.
P. Es parla sovint de l’ús del mòbil per part dels adolescents i joves, però no tant de l’ús que en fan els nens petits, sobretot com a “xumet digital”. Sabem els efectes nocius que té, però veure a un nen enganxat a una pantalla mentre els familiars fan una altra cosa, o en un cotxet mentre passegen... és una estampa massa habitual. Què podem fer per conscienciar a les famílies?
R. És veritat que moltes famílies, perquè va molt bé, fan servir les pantalles com a xumet digital. És veritat. Però el que els he de dir és que això que és còmode per als pares i les mares, a la llarga, surt car pels fills i les filles. Per tant, hem d'anar reduint temps de pantalla, hem d'anar ampliant el temps de diversió junts. I com les introduïm, les pantalles? Ja estan introduïdes en la vida dels nens i nenes, l'únic que hem d'anar mirant és quin temps els hi donem i com els permetem, de forma progressiva, anar fent usos diferents i en temps controlats i amb continguts que els poden servir per a un bon oci digital. Sobretot si nosaltres, els adults, també juguem amb ells a jocs o veiem plegats dibuixos animats molt seleccionats. Un criteri per a la selecció quan són petits és que siguin produccions lentes, no molt excitants i estimulants, sinó, més aviat, lentes i tranquil·les.
P. Els adults de referència per a la criatura no sempre som bons exemples en l’ús de pantalles...
R. Sí, i com hem d'anar fent créixer aquesta sensibilitat amb pares i mares? Doncs ho hem de fer despertant els seus bons sentiments d'estimació, d'efecte, de protecció dels seus fills i filles i procurant una militància seriosa dels adults per la defensa dels drets dels infants. Els nens i les nenes tenen dret a la seva salut, al seu bon desenvolupament, no només per als adults que seran el dia de demà, sinó també quan són nens i nenes de 3, 4 o 5 anys. Això és vital tenir-ho en compte.
P. Creus que seria adient regular per llei l’accés a les pantalles segons l’edat?
R. Si seria convenient que les autoritats prohibissin per llei l'accés de menors a les pantalles? Ens ho plantegem a vegades quan veiem criatures pel carrer que van amb el cotxet i porten un dispositiu digital o en el restaurant o en els transports públics, que per no re, els pares i les mares fan servir aquests dispositius com a tranquil·litzant, com a distracció. Però, no m'imagino, la veritat, els guàrdies municipals multant aquests pares i aquestes mares.
El que sí que m'imagino potser és una campanya de publicitat una mica agressiva, una mica bromista, fent potser que hi hagués uns guàrdies que ens advertissin dels bons criteris per preservar la salut i el bon desenvolupament dels nens i nenes. Per tant, més que prohibir, el que fem és apel·lar a l'estimació i al bon tracte que pares i mares tenen pels seus fills i filles. I a fer servir eines com aquest llibre, que els poden ser molt útils, sense cap mena de dubte.
Que no t’atrapin les pantalles! (BindiBooks), on continua posant el focus en els primers anys de vida de l’infant, en un moment en què el cervell experimenta un desenvolupament espectacular, és més plàstic que mai, i és una responsabilitat ineludible que la família i l’entorn en tinguin cura.