On són les expertes?

Un estudi europeu coordinat per l'Àrea de Continguts del Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha analitzat la presència de les dones en els teleinformatius de set televisions públiques de diversos països. L’anàlisi conclou que la presència de les dones en els noticiaris és minoritària i estereotipada: representen al voltant del 30% i apareixen més en declaracions de persones ocasionals que com a professionals expertes o representants qualificades en àmbits com la ciència, la cultura, l’economia o els esports. 

Les televisions analitzades són de Croàcia, França, Malta, Andalusia, Catalunya, Portugal i Sèrbia. 

A Catalunya, la presència global de les dones en la informació és pràcticament equiparable a la mitjana de les televisions estudiades. 

representació gràfica de la presència de la dona en els informatius
Font: CAC. Grup de treball sobre Gènere i Mitjans de Comunicació de la Xarxa d’Autoritats Reguladores de la Mediterrània.

La bretxa de gènere és evident a tots els mitjans analitzats i més profunda en els àmbits de l’esport i la seguretat. 

Es constata que persisteix una representació de les dones estereotipada, fruit d’una desigualtat social endèmica per raó de gènere. L’edat també és un element que duu marca de gènere i es prioritza majoritàriament la presència de dones joves. 

Des de l’eduCAC us proposem que introduïu aquest element de reflexió a l'aula, i que quan analitzem els mitjans ens preguntem, no només de què ens parlen, sinó també qui ens parla. Per plantejar-nos qüestions com qui ocupa els càrrecs directius dels mitjans de comunicació i qui signa majoritàriament els articles d’opinió. Com les dones apareixen més sovint com a veïnes, testimonis, usuàries de transports, assistents a actes culturals, víctimes o compradores, mentre que les veus d’experts són majoritàriament d’homes.

Aquesta és la primera activitat que trobareu a l’itinerari Perspectiva de gènere de l’eduCAC, a la proposta didàctica Qui ens parla? Plantegem a l’alumnat que escullin diversos mitjans de comunicació (diaris, programes informatius de televisió o ràdio, mitjans digitals, etc.) i que es fixen en qüestions com ara:

  • Quan se citen persones del carrer (veïns, testimonis, víctimes, familiars, assistents a concerts o actes cultural, etc.) són homes o són dones?
  • Quantes vegades apareixen veus d’home i quantes de dona?
  • Quantes notícies estan escrites per homes i quantes per dones? I quins temes tracta cadascú (esports, cultural, política, successos, societat...).
  • Quants homes i quantes dones ocupen els càrrecs de director/a?
  • ...

Aquesta primera activitat es pot dur a terme de forma individual i fora de l’aula, o en grup i a dintre. Després del recull de dades, demanem a l’alumnat que exposin què han observat, per posar-ho en comú i engegar una reflexió conjunta. 

Us convidem a obrir el debat amb el vostre alumnat perquè la infrarepresentació de les veus femenines afecta la nostra visió del món i a com ens construïm la realitat a partir de la informació que rebem. Trobareu la proposta didàctica completa al web de l’eduCAC!