Com ens ho fem les famílies?

Griselda, mare de l'Askild (11), Hjalte (10) i Smilla (8)

Abans del confinament, les coses estaven molt ben controlades a casa nostra. Els primers dos mesos la cosa ens va desbordar, però vam intentar agafar el bou per les banyes.

Fins aleshores les pantalles havia estat sinònim de lleure. Tot i que els tres infants estaven familiaritzats amb aplicacions com FaceTime o Skype, sempre les utilitzen amb supervisió adulta per a connectar-se amb familiars que no viuen a prop nostra. 

Arran del confinament, les pantalles ha començat a ser sinònim d’obligació i deure. Les classes (poques) i trobades grupals de l’escola, s’han fet a través d’una pantalla. Han començat a utilitzar eines que fins ara no havien utilitzat mai (correu electrònic, aplicacions per connectar-te a les classes o extraescolars, missatgeria instantània...). Aquest tipus d'activitat davant d’una pantalla està molt controlada, ells mateixos quan han acabat tanquen. No cal insistir i demanar que és hora que ho deixin estar (segueix llegint). 

Pati, mare de l'Héctor, la Valeria i l'Aleix 

Coses de la vida, el meu fill gran ha sortit tecnològic total. Casualitat o no, resulta que va néixer el 2007, un any que -segons els experts- ha suposat un abans i un després en la història de la tecnologia: Facebook arrasava i Twitter arrencava amb força; l’Steve Jobs presentava el primer iPhone; els tradicionals televisors de tub de raigs catòdics donaven pas als de pantalla plana (els d’LCD) i Netflix llençava la seva plataforma de vídeo a demanda. Amb aquesta efemèride, és del tot normal que ell sigui més digital que jo.
Com em dedico a l’àmbit de la comunicació, poc o molt, m’he hagut d’anar adaptant, a la força, a la digitalització d’aquesta societat líquida que està en permanent canvi, com deia Bauman. Però, per més que em dolgui, ni de bon tros, comparteixo la devoció absoluta del meu fill gran per les pantalles. Pertany a una generació que es comunica amb els amics per mòbil, lliura els deures de l’institut a través de plataformes electròniques i juga en línia amb els col·legues. Tot plegat un món que a mi queda lluny (segueix llegint). 

Míriam, mare de la Nausica (6) i el Jan (3)

A la nostra llar vivim la mare i el pare i la Nausica i el Jan. 
Amb la nena, que és la gran, cap als 18 mesos va començar a veure alguns dibuixos educatius perquè aprengués danès (que és la llengua paterna). Inicialment va ser un èxit, però poc a poc va anar desenvolupant conductes addictives, fent "rabietes" quan s'acabaven o per demanar-los.  Poc a poc vam deixar de veure-ho, i principalment només hem utilitzat pantalles, la tauleta, per veure pel·lícules i dibuixos al cotxe, perquè es marejava i d'aquesta manera podia viatjar amb més comoditat (només utilitzem el cotxe el cap de setmana)
A partir dels 3,5-4 hem tornat a veure dibuixos i pel·lícules a casa de forma bastant ocasional, com a eina sobretot per aprendre danès i anglès. Ara la veritat és que li agrada però ho sap dosificar molt bé. Actualment només veu una pel·lícula al cap de setmana.
A vegades veu fotografies i vídeos familiars al mòbil, però ja no li interessa tan com quan era petita. 
Amb el petit de dos anys, com que té la germana a casa la veritat és que està bastant entretingut i no mira dibuixos ni pel·lícules. Li agrada molt veure fotografies i pel·lícules familiars al mòbil, i a vegades fa "rabietes" per demanar-ho. Per anar al cotxe té un mòbil vell que utilitzem per veure vides musicals.
Quan estan amb els avis (que els cuiden) veuen dibuixos animats però amb moderació. 

Clara, mare del Guim (12), el Ton (9) i el Cesc (5)

Som una família de cinc membres, el pare, la mare i tres fills de 12, 9 i 5 anys (1r ESO, 4t primària i P5), i la regulació i ús de les pantalles ens porten bastant mal de cap, sobretot perquè els dos adults partim de dos maneres de fer i viure els límits de forma diferent, i hem de parlar molt i consensuar molt per arribar a criteris comuns. El pare de família és molt més estricte i exigent, la mare és més laxa, però que ningú s’espanti, hi ha molta comunicació, amor i humor, bàsic ;) 

La normativa general de la casa és que els mòbils sempre estan al menjador / sala d’estar, l’espai comú i que a les habitacions no hi pugen mai, i així ho fem i no costa complir, per part de tots aquesta normativa (segueix llegint). 

Família Lebrón-Rodas (fills de 14 i 9 anys)

Pel que fa a l’ús de les pantalles en l’àmbit familiar, som de l’opinió no hi ha receptes màgiques ni regles universals. Ben al contrari, creiem que cada unitat familiar ha d’explorar i implementar aquelles fórmules amb que se senti més còmoda. A més, cada individu és únic i singular: l’estratègia que t’ha funcionat amb un fill pot no resultar útil amb un altre. Partint d’aquesta premissa, us explicaré com ens “regulem” a casa. 

Per començar, tenim un parell de normes generals per tots els membres de la família. La primera és tenir un únic aparell de televisió ubicat al saló-menjador. La segona és que, durant els àpats, procurem no fer ús dels dispositius mòbils. Ens permetem, això sí, mirar els telenotícies en família a l’hora de sopar, una activitat que ens permet comentar plegats l’actualitat política i social, intercanviar punts de vista i aclarir conceptes complexos per a la canalla (segueix llegint).

Sylvia (mare de l'Emma, 3 anys)

Pactar o morir. Aquesta premissa s’ha instaurat a la nostra vida des del moment que Emma, que té 3 anys, va començar a expressar-se amb paraules  per dir la seva. 

A casa negociem a molts nivells, i també pel que fa a l’ús de les pantalles. Hem pactat horaris per mirar continguts audiovisuals: de dilluns a divendres, a partir de les set de la tarda i fins l’hora de sopar. I els caps de setmana o festius, també a partir de les 12 hores fins l’hora de dinar. 

Ara que no ens llegeix l’Emma, intentem endarrerir una mica les 12 i les 19 si veiem que estem fent altres activitats o si s’ha despistat. Hi ha dies que no posem la televisió fins que ella no marxa a dormir. Mentre un de nosaltres fem el dinar o el sopar, normalment l’altre està amb ella acompanyant-la (segueix llegint).