Com sobreviure a l'arribada del primer mòbil

El moment de compra del primer mòbil és el resultat d’un debat i pacte familiar. No es pot establir l’edat adequada perquè la decisió dependrà del grau de maduresa de cada noi i noia. Però s’ha de tenir en compte que el mòbil representa un element bàsic en el ritual de pas de l’escola a l’institut i que dona independència i sentiment de pertinença a un col·lectiu fora de l’àmbit familiar.

A l’hora de donar un mòbil als nostres fills i filles hi ha una sèrie de qüestions que hauríem de considerar i parlar amb ells atès que se’ls obren un munt d’oportunitats, però també de responsabilitats. Com en els altres aspectes de la vida, els haurem d’ajudar a adquirir  bons hàbits en l’ús del mòbil, en relació amb la salut física i psíquica, l’autoestima i el respecte i la convivència amb els altres. 

1. COMPRA

Al mercat hi ha una gran diversitat de models, tarifes i companyies per acordar quin és el que s’ajusta a les necessitats del noi/a en aquesta etapa en funció de l’ús i l’edat.

Han d’entendre que, en ser menors d’edat, els tutors no perdreu el control dels seus moviments a la xarxa, tant els socials (amistats, apps, continguts) com els de seguretat (contrasenyes, dades personals, antivirus). Per aquest motiu es recomana incloure eines de control parental durant l’inici d’ús del mòbil i tenint present les característiques del noi/a.  

No fa falta comprar el mòbil més car: hi ha una gran tipologia de mòbils que li poden donar el mateix servei al vostre fill Segur que hi ha un mòbil i una tarifa més barata de la que esteu a punt de comprar-li i que serà igual d’adequat per a la seva edat Sereu corresponsables de l’ús que en faci. No el podeu deixar sol a les xarxes socials, com tampoc ho feu en tants altres aspectes de la seva vida Per acompanyar-lo en aquest entorn, que és nou per a ell, podeu arribar a acords que tot el nucli familiar haurà de respectar

2. CREATIVITAT

El mòbil és un canal d’expressió que dona accés a una infinitat de recursos per fomentar la seva creativitat: apps, jocs, vídeos, informació, xarxes, influenciadors... un món que havíeu explorat en família i al qual ara s’enfronten sols, acompanyats amb d’altres iguals que ells i, molts, desconeguts.

La capacitat de consumir continguts, però sobretot la de produir-ne i compartir-ne, requereix fer-se responsable de qüestions com ara el dret a la intimitat, el respecte per l’autoria o els límits de la llibertat d’expressió.

Ha de tenir cura de la imatge i respectar la privacitat, la seva i la dels altres. Amb el mòbil pot crear i compartir el que vulgui, però abans de publicar recordeu-li que és millor pensar-s’ho dos cops.

3. COMUNICACIÓ 

El mòbil és una eina fonamental en la dimensió relacional i la pertinença de grup, especialment important en l’etapa adolescent. Amb tot, contràriament al que pugui semblar, pot contribuir a l’aïllament de la noia o el noi si se’n fa un abús de consum.

La hiperconnexió pot interferir en les seves rutines de treball i el seu temps d’oci. També cal tenir present que la immediatesa i el suposat anonimat poden facilitar situacions de ciberassetjament, cibermasclisme o de discriminació.

Interesseu-vos per saber què consumeix i a qui segueix

4. COL·LABORACIÓ 

Internet permet comunicar-se, cocrear, jugar cooperativament, participar en processos... Els infants i adolescents són hàbils en l’entorn tecnològic i aprenen compartint amb els seus iguals. Per això cal un acompanyament actiu dels adults (tant a l’escola com a casa) en aquesta etapa, per tal que facin un ús conscient, reflexiu i creatiu de les eines digitals.

Per acompanyar-lo en aquest entorn, que és nou per a ell, podeu arribar a acords que tot el nucli familiar ha de respectar

5. CRITERI (ESPERIT CRÍTIC)

L’accés a la informació de tot el que passa al món i als seus interessos en particular serà total. Els referents que han tingut fins ara poden canviar, però això no vol dir que els de sempre, família i escola, els facilitin eines per adoptar criteris pràctics per moure’s per l’entorn digital i saber si el que hi troben és cert o un fake, a fer front als discursos ensucrats i als d’odi, als estímuls consumistes i als idealistes, als continguts nocius i als vertaders.

Cal ajudar-lo a discernir entre les informacions falses i les que li poden ser útils per formar-se. A fer front al discurs d’odi, als estímuls consumistes i als continguts nocius.

No podreu estar sempre al seu costat, per això l’heu d’ajudar a tenir criteri, com feu en les altres esferes de la vida

6. CIVISME

Tant a la societat com al món digital hem de conviure amb persones conegudes i desconegudes de manera cívica, és a dir, amb uns valors que serveixen per definir les normes de convivència d’una ciutadania democràtica i ètica. En l’entorn digital, la petja que deixem configura la nostra identitat digital i és el que ens definirà com a usuaris cívics o no i forma part del procés de creixement personal. Cal mantenir també unes normes de convivència al món digital que promoguin la pau, el respecte i la llibertat: per exemple, ser sempre educat, gestionar adequadament la privacitat pròpia i la dels altres, evitar la violència i la discriminació i  no ser còmplices del ciberassetjament.

7. CARÀCTER (identitat digital)

El mòbil ofereix connexió, comunicació, projecció  i una reputació digital. A la xarxa tot queda guardat per sempre, és a dir, l’empremta digital que deixem (dades, fotos, vídeos, publicacions, comentaris, likes, etc.) no s’esborra i des de l’inici anem configurant la reputació digital que tindrem al futur. Cal parlar-ne perquè siguin conscients que això els acompanyarà i definirà.

El vostre dret de tutela passa per sobre el seu dret a la intimitat El nou entorn té noves regles del joc. Penseu que els vostres fills actuaran de forma diferent a la vostra

8. CONSUM (temps)

El temps de dedicació a les pantalles acostuma a ser la primera causa de preocupació en les famílies. Però, no es pot delimitar de forma estàndard segons l’edat. Dependrà de l’ús que en facin.

Davant d’una pantalla hi ha d’haver un temps per a la formació, un altre per a la comunicació i un altre per a l’oci. Són hores que no es poden sumar. Sí que podem proposar-los activitats analògiques i a l’aire lliure. I vigilar que un ús excessiu de les pantalles no interfereixi en la seva rutina (higiene, alimentació, estudis, amics, esport...).

Per posar límits al temps de pantalles podeu fomentar altres tipus d’activitats. Per exemple, acordar que per cada hora ON hauran de fer una hora OFF  Ajudeu-vos dels controls d’ús de temps dels mateixos aparells per pactar un ús regulat i corresponsable

Aquest document ha estat elaborat pel grup de treball Ús responsable dels dispositius, i tancat la primavera del 2021.

(*) El grup de treball Ús responsable dels dispositius de la Plataforma per a l'educació mediàtica està integrat per: 

• Alba Ambròs | Professora de Didàctica de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Una de les seves línies de treball és l'educació en comunicació audiovisual i la seva didàctica. 
• Mònica Figueras | Professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Grup de recerca Joventut, Societat i Comunicació. 
• Georgina Gilart | Fundació Ferrer i Guàrdia, entitat sense ànim de lucre que promou el pensament crític
• Francesc Grau | Comunicador i emprenedor tecnològic. Autor del llibre "Tot el que heu de saber sobre internet abans que els vostres fills (Eumo Editorial, 2019)
• Gerard Haussmann | editor del canal Super3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 
• Maria Dolors Martí Solà | Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya 
• Miquel Àngel Prats | Mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona 
• Elena Salgado | Verificat, plataforma de verificació de la informació de Catalunya